Recorregut per obres mestres del Barroc

Apol·lo i Dafne (1622-1625)

Estil

Barroc

Autor

Gian Lorenzo Bernini

Judit i Holofernes (1612)

Estil

Naturalisme barroc

Autor

Artemisia Gentileschi

Descripció formal

1. L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtex del qual són els caps de les persones; d’aquest, el d’Holofernes és el centre.
2. L’escena principal es presenta en primer pla i ensenya a l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la decapitació d’Holofernes.
3. Tria el moment de màxima tensió, i mostra un gran dinamisme compositiu, els personatges es presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de bellesa.
4. Predomina el color sobre el dibuix.
5. Envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per l’ús d’un potent feix de llum, que il·lumina en diagonal sense que sapiguem d’on procedeix.

Significat

Judit va enamorar al general assiri Holofernes per salvar el seu poble i aquest la convida a la seva tenda quan ella el decapita i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa Agra. Amb aquest esdeveniment a l’endemà els assiris van fugir.

En la representació s’introdueix un canvi iconogràfic; anteriorment Agra era una dona vella i mai no participava en l’acció en canvi aquí és una dona jove i forta que ajuda a la Judit.

Aconsegueix una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que expressen els personatges, ha estat interpretada com un gest d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit uns mesos abans.

Funció

Religiosa per demostrar el poder del poble d’Israel sobre els seus enemics. I mostra que l’església sempre guanya als heretges.

Les Tres Gràcies (1639)

Estil

Barroc

Autor

Peter Paulus Rubens

Descripció formal

1. Es situen els 3 cossos de les Gràcies formant un cercle compacte de manera que una de les tres queda d’esquenes. Damunt els caps hi ha una frondosa garlanda de flors i un angelet. Al fons hi ha un paisatge idíl·lic i minuciós accentuant més la bellesa del conjunt i dona profunditat a l’escena.
2. El pintor dona una importància a la relació existent entre les figures. A part d’estar unides pels braços i pel vel que les encercla també estan unides per mitjà de la mirada un detall que reforça la unitat del grup. Això provoca un fort dinamisme.
3. Composició centrípeta i predomina el color sobre el dibuix. També predomina la línia corba. Composició centrípeta.
4. Predomina la línia corba i sinuosa en les siluetes, ajuda el pintor a reforçar la sensualitat de l’escena complementant-la amb el focus de llum i envolta les figures.
5. El cromatisme de les tres gràcies es fonamenta en l’ús de tonalitats pàl·lides, sense estridències hi dominen els ocres i els verds. Es situen 3 cossos de les Gràcies formant un cercle compacte de manera que una de les tres queda d’esquenes.

Significat

Les tres gràcies eren la personificació de la bellesa. Aglae, Eufrosine i Talia eren filles d’una nimfa i de Zeus i presidien festes i banquets en els quals dansaven al voltant dels Déus acompanyades d’Afrodita.

Rubens utilitza aquesta temàtica per mostrar un dels millors exemples de l’ideal de bellesa femenina de l’època. Als seus rostres, s’han volgut reconèixer faccions de les dues esposes del pintor: Isabella (la de la dreta) i Hélène (la de l’esquerra).

Funció

Decorativa, els ideals estètics s’allunyen molt als d’ara. L’obra va ser comprada pel rei Felip IV després de la mort del pintor, va estar guardada durant una bona part del segle XVIII amb uns altres quadres nus en una galeria secreta de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

La lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632)

Estil

Barroc

Autor

Rembrandt

Al·legoria de la pintura (1666-1668)

Estil

Barroc

Autor

Jan Vermeer

Descripció formal

1. El quadre es divideix en tres franges verticals. D’esquerra a dreta, el primer tram està presidit pel cortinatge, al centre, la imatge de la model i a la dreta el pintor. La individualització de les figures i els objectes permet crear una composició segmentada.
2. El punt de fuga se situa sota de la mà dreta de la model i així s’aconsegueix que s’adreci directament a la figura femenina.
3. La llum és versemblant i il·lumina l’estança des d’una finestra que no es veu però que s’intueix. Vermeer utilitza pinzellades diferents, gruixudes en els cortinatges, les cadires i el llum i més diluïdes a la resta del quadre.
4. Predomina el dibuix sobre el color. Els colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc, que barrejant-se creen una atmosfera intimista.
5. L’escena és d’una gran teatralitat malgrat que en aquest cas sigui un teatre sense públic, perquè l’espectador està situat darrere de la cortina i esdevé un voyeur, algú que mira sense ser vist.

Significat

Desig del pintor d’assolir la fama i la glòria, i de perpetuar-se en el llibre de la Història. El mapa dels Països Baixos, al fons de l’escena és on es representen les disset províncies dels Països Baixos sota la dominació espanyola. Si a això s’hi afegeix el llum del sostre i el vestit del pintor, es pot concloure que fa un homenatge a la monarquia, en el seu desig de ser pintor d’un rei abans que d’un burgès adinerat.

Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, que poden ser interpretats de maneres diverses: la màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura o l’escultura o bé, com a màscara teatral de la musa de la Comèdia, Tàlia; el llibre com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical. Així, el significat del quadre pot ser vist com a paragone, es a dir, competició entre la pintura i altres arts o bé com a un homenatge a les Belles Arts o com una lloança a les arts en general (teatre i música).

El quadre crea una nova realitat a mig camí entre l’espai físic (taller) i metafísic (quadre).

Funció

Decorativa, de gaudi.

El gronxador (1766)

Estil

Rococó

Autor

Jean Honoré Fragonard

Descripció formal

1. Els tres personatges que apareixen conformen un triangle, l’interior del qual és ocupat per la figura completa de la dama, en relació amb la qual s’estableix un joc de mirades: del vell de la dreta a la dama, d’aquesta al galant i d’aquest a la jove, malgrat que les mirades de l’una i de l’altre no s’encreuen.
2. En aquest joc de complicitats també hi participen àngels escultòrics, que emmarquen i protegeixen amb el gest el joc amorós de la parella.
3. Els amants queden situats dins la zona del quadre il·luminada per un focus de llum que sorgeix dels arbres i que convergeix en la dama, mentre l’home vell de la dreta resta en la penombra.
4. L’estructura compositiva reforça dinàmicament l’escena per mitjà de les diverses diagonals que tracen les cordes que subjecten el gronxador, i les que utilitza el personatge de la dreta per impulsar-lo i retenir-lo.
5. La pinzellada és ràpida i pastosa, però precisa en els detalls. Predomina el color sobre el dibuix. L’artista recorre als tons pastel característics del segle XVIII francès, en què dominen les games de verd i groc. Hi ressalta el color rosa del vestit de la dama.

Significat

L’obra presenta en un bosc frondós i salvatge, una bella dama llançant una de les seves sabates mentre és gronxada per un home, segurament el seu marit. A sota, estirat entre la vegetació, un home jove, potser l’amant, que l’observa atentament, accepta un joc de seducció.

L’escena reflecteix la frivolitat i l’ambient de joc i diversió que imperava entre l’alta noblesa francesa del segle XVIII.

Funció

Decorativa, de gaudi.