Reconquesta i expansió dels regnes cristians medievals

Ciencias sociales4,87 KB

Formació dels regnes i primers successos

Pelagi, Alfons I i Alfons II van manifestar la seva independència creant el regne d'Astúries, negant-se a pagar tributs i reivindicant un principi cristià i monàrquic amb la continuïtat de la tradició visigòtica. A la segona meitat del s. IX, Alfons III va aprofitar la feblesa dels emirs cordovesos i va ocupar el territori entre la serralada cantàbrica i la vall del Duero (zona abandonada pels militars cordovesos).

Reforç i organització del nord

Ordoño II va traslladar la capital a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó. Es va fortificar l'est de la meseta amb la construcció de castells i la creació del comtat de Castella, governat per un comte que originàriament depenia del rei de Lleó.

Repoblament i institucions

El monarca Fernán González va encomanar el repoblament dels territoris ocupats a nobles i eclesiàstics i va atorgar amplis privilegis als nous pobladors. Es va consolidar el repoblament lliure: pagesos lliures i propietaris de petits percel·les de terres, anomenades alous.

Influència franca i formació de la Marca Hispànica

Carlemany (emperador franc) volia protegir el seu imperi dels musulmans i va establir una franja fortificada al sud dels Pirineus, la Marca Hispànica, dividida en comtats i governada per comtes que depenien de l'emperador. Als segles IX i X navarresos i aragonesos es van independitzar dels francs.

Comtats pirinencs i catalans

Els habitants de Jaca, l'any 817, creen el comtat d'Aragó. Més tard expulsen els governadors francs de les terres navarreses i creen el regne de Pamplona. Guifré el Pilós va transformar els càrrecs comtals en hereditaris; el comte Borrell II es va negar al jurament de fidelitat al rei franc i així van néixer els comtats catalans, amb Barcelona com el més poderós.

Consolidació dels regnes cristians

Els petits regnes i comtats del nord es van convertir en regnes poderosos. El regnat de Sanchis III el Gran (rei de Pamplona) va suposar la màxima expansió amb Sobrarbe, Ribagorça, Aragó i Castella.

Divisions i unificacions successives

Quan va morir, el seu regne es va dividir entre els seus fills: Ferran I (rei de Castella), García Sánchez (monarca del territori de Navarra) i Ramiro I (rei d'Aragó). Posteriorment, el regne de Castella i el regne de Lleó van ser units sota una mateixa corona en diversos moments, fins que l'any 1230 es va consolidar la unió definitiva de la corona de Castella.

Corona d'Aragó

El matrimoni de Petronilla (hereva del regne d'Aragó) i Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) va donar lloc a la Corona d'Aragó, una unió dinàstica entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. El rei de França va reclamar aquestes terres, fet que va culminar en la batalla de Muret, on els monarques aragonesos van perdre la majoria dels dominis nord-catalans, tot i que van conservar el sector septentrional dels Pirineus. A partir d'aquests moments l'expansió de la Corona d'Aragó s'orientà cap al sud i, sobretot, cap al Mediterrani.

Relacions amb els regnes musulmans

Gràcies a la descomposició del califat en regnes de taifes, quan aquests es van sentir prou forts per atacar terres andalusines, els musulmans dels regnes de la Península van pagar quantitats d'or i objectes preciosos per aturar l'avanç cristià. Gràcies a això, els regnes del nord van construir més castells i van multiplicar els esforços per equipar-se amb millor armament i organitzar més campanyes militars.

Segles XI-XII i conquestes

Als ss. XI-XII, els cristians van conquerir progressivament les valls del Tajo i de l'Ebre; primer es van enfrontar als almoràvits i després als almohades, que havien arribat del Nord d'Àfrica per controlar les diverses etapes del territori andalusí.

Aspectes clau del període

  • Repoblament: models de repoblament lliure i concessió d'alous.
  • Fortificació: construcció de castells per defensar i controlar els territoris.
  • Dinàmiques polítiques: marriages, comtats i dependències del poder franc.
  • Relacions amb Al-Andalus: pagaments, aliances temporals i confrontacions militars.

Nota: Aquest text ha corregit errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules i mantenint tot el contingut original, tot optimitzant la redacció per a claredat i finalitats SEO.

Descargar

PDF Word HTML