Reconciliació a Atenes i el Pireu: Discurs de Trasíbul i Conseqüències Polítiques

Esdeveniments a Atenes i el Pireu: Reconciliació i Discurs de Trasíbul

27. La defensa del Pireu i la mort de Cal·lístrat

També van matar els genets del Pireu, a Cal·lístrat de la tribu Leòntida, després d'haver-lo agafat al camp. Ja estaven asseguts de manera que també els llançaven contra els murs de la ciutat. Cal esmentar el constructor de màquines de guerra de la ciutat. Aquest, quan es va adonar que havien d'introduir les màquines de guerra pel camí del Liceu, va ordenar que totes les juntes portessin pedres grans i les va escampar on cadascú va voler pel camí. Quan això va esdevenir, cadascuna de les pedres va suposar moltes dificultats.

38. Negociacions i acords de pau

Després d'escoltar-los a tots, els èfors i els membres de l'assemblea van enviar cinquanta homes cap a Atenes i van ordenar que es reconciliessin amb Pausànies de la millor manera possible. Aquests es van reconciliar a condició que hi hagués pau entre ells i que cadascú tornés als seus afers, excepte els Trenta, els Onze i els Deu que governaven al Pireu. Si alguns dels ciutadans tenien salvoconducte, els va semblar bé que se n'anessin a Eleusis.

39. Sacrificis a l'Acròpolis i l'inici del discurs de Trasíbul

Després d'haver-se realitzat això, Pausànies va llicenciar l'exèrcit. Els del Pireu, després de pujar amb armes a l'Acròpolis, van fer sacrificis a Atena. Quan els estrategs van baixar, Trasíbul en aquell moment va dir:

40. Trasíbul als ciutadans: Justícia, riquesa i valentia

«Homes de la ciutat! Jo us aconsello que us conegueu a vosaltres mateixos. Sobretot us coneixeríeu si reflexionéssiu per quina raó heu d'estar orgullosos i intenteu manar sobre nosaltres. Tal vegada sou més justos? Però el poble, encara que és més humil que vosaltres, mai ha comès injustícia. Entre vosaltres, per diners, però vosaltres, que sou més rics que tots, heu comès molts i vergonyosos actes d'avarícia. Ja que res de la justícia us interessa, mireu si tal vegada heu d'estar orgullosos per la vostra valentia.»

41. La intel·ligència i l'orgull pels lacedemonis

«Quin judici d'això seria millor que el moment en què vam combatre uns contra els altres? Però diríeu que destaqueu en intel·ligència, vosaltres que, malgrat tenir muralles, armes, riqueses i aliats peloponesos, heu estat assetjats pels que no tenen res d'això? Però creieu que heu de sentir-vos orgullosos pels lacedemonis? Ells, que com entreguen els gossos que mosseguen, després d'haver-los lligat amb una cadena, així també aquells que es retiren, després d'haver-los entregat a aquest poble que ha estat ofès.»

42. Fidelitat al jurament i respecte a les lleis antigues

«Certament, homes, jo us demano que no transgrediu res del que heu jurat, sinó que, fins i tot, mostreu, a més d'altres coses lloables, que sou fidels al jurament i piadosos.»

Després de dir això i altres coses d'aquesta mena, i que en absolut era necessari alborotar-se sinó servir-se de les lleis antigues, van aixecar l'assemblea.

43. Establiment de càrrecs i reconciliació amb Eleusis

I aleshores, després d'establir els càrrecs, es van governar. Però temps després, havent escoltat que els d'Eleusis llogaven soldats mercenaris, després de fer una expedició en massa contra ells, van matar els seus generals que havien arribat per a unes negociacions. I després d'enviar als altres, els amics i allegats, els van convèncer de reconciliar-se. I després de fer jurament de veritat de no guardar rancor, encara ara de la mateixa manera es governen i el poble roman fidel als juraments.