Recepció i Jerarquia del Dret Internacional Públic a Espanya

El Cas Espanyol: Recepció i Jerarquia del DIP General

Recepció

La Constitució Espanyola de 1978 no estableix de forma expressa la posició de l'ordenament jurídic espanyol respecte al Dret Internacional Públic (DIP) general. La doctrina ha considerat l'existència d'una norma tàcita d'adopció de les normes consuetudinàries en tot ordenament jurídic intern.

• Aquesta recepció automàtica es produeix des del moment de la cristal·lització de la costum a la Comunitat Internacional, excepte en cas d'oposició manifesta d'Espanya en el moment de la seva formació.

Tot allò que obliga l'Estat internacionalment, l'obliga internament per exigència lògica del principi de congruència entre l'activitat interna i externa de l'Estat.

Jerarquia

Jerarquia superior a les lleis.

“Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d'acord amb les normes generals del Dret Internacional.”

Recepció i Jerarquia del DIP Convencional

Recepció

Les normes contingudes en tractats internacionals obliguen a Espanya des de la seva entrada en vigor a l'ordenament jurídic internacional. En el moment en què aquests tractats són font directa i plenament eficaços en el dret intern, un cop publicats al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), són susceptibles de crear per si mateixos drets i obligacions directament exigibles per part dels particulars i són invocables davant dels òrgans judicials i administratius espanyols. La publicació oficial és una condició per a l'aplicació directa de la norma. Tot i així, la falta de publicació no exclou que el tractat pugui produir efectes.

• Relacions entre particulars, administració i particulars (es pretén oposar el tractat a un particular): la seva falta de publicació fa que no sigui oposable, a causa d'una sòlida raó basada en la seguretat jurídica.
• Relacions entre l'administració i els particulars (es pretén oposar el tractat a l'administració): el particular (nacional o estranger) pot reclamar davant les administracions públiques, especialment els òrgans administratius relacionats amb el contingut del tractat, tots aquells drets que el tractat creï al seu favor: l'Administració de l'Estat no pot oposar com a excusa per aplicar un tractat en vigor el seu propi incompliment (falta de publicació) o la seva ignorància.

Jerarquia

Qualsevol Estat, independentment dels preceptes del seu ordenament jurídic intern, com a membre de la Comunitat Internacional, està obligat a respectar els seus compromisos internacionals acceptant la jerarquia superior del Dret Internacional. En conseqüència, les lleis internes quedarien inaplicades en cas de contradicció amb un Tractat en vigor per a Espanya.

• Especial relació entre la Constitució Espanyola i els Tractats
• Si ens preguntem quina és la posició dels tractats en relació a la Constitució Espanyola, aquesta és una situació especialment delicada, ja que la Constitució Espanyola és la norma suprema de l'ordenament jurídic intern, segons Díez de Velasco: «és l'expressió de la voluntat sobirana del poble espanyol manifestada pel poder constituent».
• A causa d'això, un conflicte no s'hauria de resoldre necessàriament en termes de jerarquia, sinó buscant solucions fundades en el principi de congruència que ha de regir l'activitat interior i exterior de l'Estat. Hi ha mecanismes, com el de les reserves, per evitar conflictes. Igualment, es disposa de controls de constitucionalitat destinats, precisament, a gestionar aquestes diferències.

L'Aplicació de les Normes Internacionals pels Òrgans Interns dels Estats: Referència al Dret Espanyol

En funció de la disposició, l'aplicació serà una o altra:

• Disposicions Directament Aplicables (Self-Executing)

  • Requisits: Quan el contingut del tractat sigui suficientment precís i incondicional.
  • Conseqüència: Aquestes disposicions tindran eficàcia directa i immediata, la qual afectarà els drets i les obligacions dels particulars.

• Disposicions Condicionades a un Desenvolupament Legislatiu o Executiu

  • Conseqüència: Es requerirà un desenvolupament legislatiu, ja sigui per part de les Corts Generals, les legislatures de les Comunitats Autònomes o els executius de l'Estat o autonòmic.

• Desenvolupament i Execució per part de les Comunitats Autònomes

  • Les Comunitats Autònomes poden assumir, als seus Estatuts, l'execució de tractats internacionals que afectin matèries de la seva competència.

Si s'incompleix, Espanya, com a Estat, assumeix la responsabilitat internacional per un eventual incompliment del tractat, i no importa quina institució o quins poders públics de l'Estat o de la Comunitat Autònoma hagin violat el tractat.

La Responsabilitat Internacional: Concepte

La responsabilitat internacional és una conseqüència generada per haver comès un fet internacionalment il·lícit.

• Què és un fet internacionalment il·lícit? Acció o omissió que se li pugui imputar a un Estat i que constitueixi una violació d'una obligació internacional.

El fet internacionalment il·lícit s'atribueix a un Estat que, pel fet de violar les normes o les obligacions internacionals, lesiona els drets d'un altre Estat (o un altre subjecte de Dret Internacional) i ocasiona, entre d'altres conseqüències possibles, la responsabilitat internacional de l'autor.

16