La recepció del dret comú a la baixa edat mitjana

Extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal i dret canònic

S. XIII la societat feudal va engendrar un dret d’acord amb les seves necessitats, el Libri Feudorum. Dret Feudal, basat en el csotum. En un primer moment, dret feudal i dret romà eren considerats divergents; el dret bo era el romà, però el vigent era el feudal. Posteriorment, dret feudal podia ser inclòs al Corpus Iuris Civilis. Dret Canònic, L’Església, va crear un dret centrat en tres aspectes: Organització de l’església. Relacions entre l’església i el món. Reserva “de lo sagrado”. Els fonaments d’aquest són: el dret natural i les escriptures (dret diví positiu). Fins al s. XI: dret confús, dispers, parcial i empíric. A partir del s. XI: amb el Papa Gregori VII es centralitza a Roma la creació del dret, esdevé universal, complet, tècnic i sistemàtic. Decret de Gracià. En aquesta obra queda resumida tota la tradició canònica.

La producció literària de l’escola de Bolonya

Els primers juristes reben el nom de glossadors. Glossa: en un primer moment, aclariments orals dels mestres, sobre el text de les lleis. Més tard aquells aclariments ja estaven per escrit. 7 tipus de glosses escrites, obra unitària amb origen al mètode de l’ensenyament oral. Aquesta obra rep el nom de “APARATO DE GLOSAS” (APPARATUS). A partir dels diferents tipus de glossa independitzats es dóna lloc a diferents gèneres literaris.

La recepció del dret comú als diferents regnes hispànics de la baixa edat

La recepció del ius commune

Dret comú format per: Dret romà justinianeu, Dret feudal, Dret canònic. El terme ius commune, dret que ve de fora i que troba el seu origen a l’activitat de la ciutat de Bolonya sobre els textos del dret romà justinianeu. Causes de la recepció i símptomes de la consolidació. Estudiants: tornen als seus llocs d’origen convertint-se així en focus de difusió d’aquest nou saber jurídic. Llibres: Arriben els llibres ordinaris de dret civil i els de dret. Reaccions: A favor: El monarca: el dret comú subministra els principis que serviran de fonament per tal que els monarques intervinguin amb caràcter exclusiu en la creació del dret. Els juristes: difusió del dret comú fa imprescindible la presència d’aquests professionals, ja que és un dret tècnic. En contra: La noblesa: ja que enforteix el poder del rei. Odi popular: situacions d’inseguretat jurídica. Símptomes de consolidació: Aparició d’obres jurídiques realitzades a la península referides del dret comú, Aparició de traduccions d’obres de dret comú al romanç, Els exestudiants actuaran en el món de la pràctica com a notaria, jutges i fiscals al servei de l’administració. Conseqüències de la Recepció sobre la situació jurídica anterior. Sobre el Liber Iudiciorum: accelera la seva desaparició, a excepció d’Andalusia i Murcia on el Liber es rellança. Sobre els drets especials: No els afecta Creació del dret a la BEM. A la baixa edat mitjana el rei es presenta com creador exclusiu del dret, La justícia s’identifica amb l’equitat, Equitas ruda: sentiment de justícia individual que neix en cada individu, El rei crea el nou dret a través de les lleis, les corts per donar veu als 3 estaments: Noblesa, Clere i Burgesos, dret regi (del rei) apareix un dret del regne (establert pel monarca i les corts).

Conseqüències de la recepció a Castella

Alfons VIII, victoriós de la batalla de Navas de Tolosa 1212, proposa que els municipis i senyorios redactessin els seus furs i privilegis per tal que el monarca els confirmi. Ell decideix el que persisteix i el que no, per tant incideix directament en l’establiment del dret. Ferran III. Conquesta d’Andalusía i Murcia, concedeix el Fuero Breve, petit conjunt de privilegis que mai arriba a desenvolupar-se. També els concedeix el fuero Juzgo (era el Liber Iudiciorum traduït al romanç) es concedeix com un dret municipal. Alfons X, Els seus objectius són, Reivindicar el monopoli de la creació del dret del rei, Unificació jurídica, Renovació Jurídica. Intentarà arribar a aquests tres objectius amb aquestes 3 obres: Fuero Real, Espécula i Les Set Partides.

El Fuero Real

Es concedeix amb caràcter general a Castella i les dues extremadures, un únic text aplicable a judicis i tribunals, La justícia i la jurisdicció pertanyen al rei, resultat: El monopoli de la creació del dret per part del monarca, Unificació parcial de Castella, Renovació jurídica incompleta.

El espéculo

Projecte inacabat principi de la creació exclusiva del monarca, establia la unitat jurídica de tots els regnes sotmesos al monarca, tasca de renovació del dret, es va interrompre, davant la impossibilitat que Alfons X es convertís en emperador, abandona el especulo i inicia les partides. Resultat: Monopoli: El mateix aconseguit pel fuero real, Unificació: no aconsegueix la unificació a tots els territoris, Renovació: parcial.

Las siete partidas

Versió en romanç de la Compilació de Justinià, depenen només del ius commune. Suposa la culminació de la política legislativa d’Alfons X. Resultat: Monopoli: Complet. Només el rei pot crear dret i modificar les partides en el seu cas. Unificació: Destinat a ser el dret de tots els territoris sotmesos al senyorio del monarca. Renovació: Incorporació del dret de la Recepció. Depenen exclusivament del ius commune.

Alfons XI i l’ordenament d’Alcalà 1348

És l’etapa final enfortir el poder del monarca. S’aplica en tots els pleits civils i criminals. Furs municipals i senyorials. Les Partides es converteix en l’ordenament de Castella. El rei: era l’únic autoritzat per a salvar els dubtes o llacunes existents. Conseqüències, els furs, desapareixen per els límits imposats.

La situació jurídica catalana en el moment de la recepció

Situació jurídica catalana al moment de la recepció: expansió del comtat de Barcelona i del seu dret, es passa d’un dret comtal a un dret medieval. Segueix el dret municipal. Usatges de Barcelona: Usos de caràcter feudal que s’acaben expandint per tot el principat. Van desapareixent les referències al Liber paulatinament. Dret regi, on el comtat de Barcelona té més autoritat que la resta. Jaume I, Es prenen dues decisions: Oficialment queda prohibit el dret de la recepció a Catalunya, D’altra banda, els usatges era un ordenament jurídic incomplert. Única prohibició no usar el Liber. 1283. Pere III reconeix 3 privilegis: Respectar el dret existent des de l’època de Jaume I, creació del dret amb el consentiment de les corts, Convocar Corts almenys un cop l’any. 1409. Martí l’Humà, es reconeix la supletorietat del dret comú respecte el dret general. 1599. Felip II. S’estableix l’ordre de prelació de les fonts.

Reconquesta, repoblació i recepció a València

La conquesta de València, l’any 1238 Jaume I amb la col·laboració de la noblesa aragonesa. Els nobles van anar concedint els seus furs propis a tot el territori valencià. Jaume I, Es concedeixen privilegis de caràcter jurisdiccional a la noblesa, a canvi que aquests abandonin els seus furs. Al 1240 un ordenament jurídic general i complet per a tots els habitants del regne de València. Furs de València. Jaume II, a l’any 1309 declara un nou ordre de prelació: Furs i Ius Comune. Pere III torna a establir que es recorrerà als Furs en primer lloc. Es produeix aquí el triomf definitiu del dret de la recepció a València.

Aragó a l’època de la recepció

La situació El Liber formava el dret general. 1247. Cort d’Hosca. Jaume I promulga els Furs d’Aragó com un dret general i complet dels Aragonesos, dret del rei i el dret del regne: 1301. El rei es compromet a respectar el dret. També es crea la figura del Justicia Major d’Aragó, un jutge intermedi garant del respecte al dret aragonés. Dret propi i dret comú, ordre de prelació de fonts: Furs d’Aragó Seny naturals = Ius comune. Navarra: situació 2 aspectes: L’absència d’un dret senyorial detectat. Dependència de dinasties franceses, El Fur general de Navarra, conjunt de redaccions que formaven sis llibres i on hi constava, tradició visigòtica, pràctiques municipals, corts dels consells, fur antic, principis del dret de la recepció. Es va convertir doncs en el dret general de tota Navarra. Ius commune dret supletori al dret navarrès.