El realisme històric i social en el Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés

En quin subgènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques d’aquest.

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés entraria dins del corrent del realisme històric o realisme social. El poeta deixa de ser un il·luminat solitari per a identificar-se amb l’entorn, passa a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta. Busca compartir l’experiència poètica amb el lector amb qui compareix una realitat social. S’utilitza la poesia per a descriure i denunciar la realitat, fugint d’un discurs simbòlic i adquirint un to directe i fins i tot col·loquial. La forma és narrativa, poc metafòrica, i el protagonista assoleix una funció social amb l’objectiu d’alliberar la persona de tota mena d’alineacions i opressions. El destinatari de la poesia realista és qualsevol tipus de lector, els receptors deixen de ser persones cultes amb formació literària. La poesia és per al poble, no per a un grup d’escollits.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i digues algunes de les característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecta d’altres etapes o blocs).

És complicat catalogar i classificar l’obra de Vicent Andrés Estellés, ja que molts dels seus poemaris foren escrits a finals de la dècada dels 50 i la dècada dels 60 però no van ser publicats fins a la dècada dels anys 70. Si açò li sumem el fet d’haver escrit moltes obres, 19 llibres en 8 anys (per exemple), o el fet que després de la seua mort encara queden bosses amb poemes inèdits, la tasca d’establir etapes en la seua producció és fa força complicada. Això no obstant, sí que podem observar que en la seua poesia hi ha una clara voluntat de deixar per escrit la història del nostre poble. La seua obra s’encabeix dins del que considerem realisme històric i en ella podem observar la persecució que va sofrir la nostra llengua i cultura per part del règim franquista. Estellés intentarà descriure quina era la situació del país durant els anys de postguerra. A més a més, als seus poemes podem fer un recorregut pels diferents pobles i ciutats del nostre territori i veure quina era la situació social d’aquell moment. Llibre de meravelles, publicat l’any 1971, marca el punt de partida de la màxima difusió que assoleix l’obra del burjassoter.

Abans havia escrit moltes més obres i algunes d’aquestes amb una temàtica més intimista, com per exemple La nit, obra que escriu després de la mort sobtada i prematura de la seua primera filla. Després de Llibre de meravelles podem destacar, entre molts altres, el poemari Mural del País Valencià (1975), que consta de 60 llibres on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa i un cant optimista cap a la vida del nostre poble. Comptat i debatut, no podem establir unes etapes concretes i diferenciades en la trajectòria de l’autor per les circumstàncies esmentades, però sí que podem afirmar que Estellés va fer una obra molt prolífica, social, històrica i compromesa amb el nostre poble.

Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra (La plaça del Diamant, Llibre de meravelles).

Llibre de meravelles va ser publicat l’any 1971, tot i que com el mateix autor afirma al pròleg, el va escriure entre els anys 1956 i 1958. Per tant, l’hauríem d’incloure dins del període de postguerra. Dins d’aquest període, aquesta obra pertany al corrent de realisme històric o realisme social.

L’autor, en els seus poemes, retrata i denuncia la persecució que està sofrint la nostra llengua i cultura durant els anys de la postguerra. Reflexiona al voltant de la situació que estem vivint a partir d’una experiència real i compartida amb els lectors, utilitza un llenguatge nou amb un to directe i fins i tot col·loquial, té una clara funció social i es dirigeix sobretot al poble valencià. Estellés serà un poeta del poble per al poble. En canvi, anys abans a aquest tipus de poesia realista i social, triomfava un tipus de poesia més simbolista i avantguardista. Els simbolistes presentaven una poesia menys compromesa en contar la realitat i més centrada en potenciar la paraula poètica, el símbol, l’hermetisme expressiu i el rigor formal. Els avantguardistes tampoc s’interessaven tant per contar la realitat del moment i tot i trencar amb una estructura formal massa marcada incorporaven temes insòlits i bandejaven temes clàssics dels poetes més simbolistes. A posteriori del període d’Estellés trobem autors menys compromesos amb la visió històrica o social que presentava Estellés, ja que molts d’ells ja no han viscut en les seues carns el període denunciat pel nostre autor. La poesia ara servirà més com a eina d’investigació, els poetes tindran un discurs més autònom i contrari a la lògica del realisme, ara serà l’individu i no el seu món social el centre d’investigació.

Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins del gènere)? (Mínim 2 autors o autores) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autor o autores).

Resposta oberta: heu de triar-ne dos de tots els que apareixen als apunts (Pere Quart, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Joan Fuster, Joan Valls). Recordeu esmentar alguna de les seues obres i les característiques bàsiques de la seua poesia.

Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta època? Quines característiques presenta?

La poesia actual presenta tres grans directrius:

- En primer lloc una certa connexió amb la poesia de l’experiència. A diferència de la poesia realista, ara és l’individu i no el seu món social l’objecte d’investigació.

- En segon lloc, s’observa una certa tendència a connectar amb la tradició simbolista, donant molta importància a l’aspecte estètic i formal i de vegades amb aspectes surrealistes.

- La tercera tendència és encara més rupturista, es basa sobretot en potenciar noves possibilitats expressives i amb una marcada tendència experimental.

Com podem veure, després dels 70 predominava la poesia no realista. La poesia tenia un discurs autònom contrari a la lògica del realisme. La paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua. La poesia ja no servirà per a denunciar i narrar la realitat de la postguerra i passarà a ser una eina d’investigació cap a noves formes i actituds creatives. Els poetes argumentaran des de punts de vista innovadors trencant amb els valors de la tradició cultural, familiar i social agafant un desig modern i buscant un afany més universal.

Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? (Mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors/es respecte a l’autor del fragment?

Resposta orientativa: Heu de triar dos dels que apareixen als apunts: Miquel Martí i Pol, Maria Maria Mercé Marçal, Andreu Vidal, Vicent Alonso, Enric Casasses, Antònia Arbona.