El Realisme: Característiques, Gèneres i Estil a la Literatura del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,2 KB
El Realisme
A partir de l'any 1850 aproximadament, es desenvolupa a França un nou moviment literari que s'oposa enèrgicament al Romanticisme anterior. Segons Stendhal, “la novel·la ha de ser un mirall col·locat en el camí”, per tant, els novel·listes realistes pretenen fer de la literatura un document que testifiqui la societat; descriuen allò quotidià i típic, amb personatges vulgars i corrents en comptes dels extravagants del Romanticisme.
Oposició al Romanticisme
| Romanticisme | Realisme |
|---|---|
| Idealització i evasió de la realitat | Observació i descripció |
| Explicació del món des del jo individual | Col·lectivitat: l'home com a part d'una societat |
| Projecció i evasió cap a mons imaginaris | La realitat és reflectida objectivament |
Característiques del Realisme
- Anàlisi científica de la realitat: Imitació del mètode descriptiu basat en l'observació rigorosa. L'observació substitueix la imaginació romàntica.
- Intenció de reforma social: Denúncia de vicis i mals socials, proposant solucions. Es recupera la idea de l'“art útil”.
- Versemblança dels arguments: Conflictes entre personatges reals o creïbles, en ambients quotidians i contextos reals.
- Realitat immediata: S'eviten el jo i els temes allunyats en temps i espai. Temes principals: poder, influència social i política burgesa.
- Medi social: El personatge lluita contra les normes socials per ambicions personals.
- Nous personatges: Reflex de tensions socials i polítics (proletaris, captaires, classe mitjana).
- Precisió, claredat i senzillesa: Llenguatge adaptat a la condició social del personatge, eliminant exageracions retòriques del romanticisme.
Gèneres Literaris (La Novel·la)
La novel·la esdevé la crònica fidel de la segona meitat del segle XIX, mentre que el teatre i la poesia són menys cultivats. El públic principal eren dones de classes altes i mitjanes, que sovint llegien en veu alta en família. La novel·la mostra la realitat de les persones i la societat.
- Novel·la històrica: Documentació i ambientació d'una època per reconstruir-la fidelment. Ex: La cartoixa de Parma d'Stendhal o Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdós.
- Novel·la sentimental: Accés a l'interior dels personatges, sentiments i evolució (novel·la psicològica) a través de diaris, cartes, converses o confessions. Predominen les inquietuds amoroses que obliguen a escollir entre estatus social o llibertat. Ex: Anna Karènina de Tolstoi o La Regenta de Clarín.
- Novel·la costumista/social: Descripció de paisatges, ambients urbans i burgesos, modes de vida i pensament de diferents estaments socials. S'hi observen diferents registres de la llengua oral.
Trets Estilístics
- Publicació per capítols: Lliuraments mensuals en periòdics abans de ser llibres.
- Narrador omniscient: Coneix l'ànima dels personatges, les seves accions, organitza el temps i els fets, i emet judicis o anticipa esdeveniments. Sap més que el personatge sobre si mateix.
- Estil indirecte lliure: Menor presència del narrador, més objectivitat. S'usa per narrar la intimitat del personatge i apropar-lo al lector. S'utilitzen verbs introductoris i nexes subordinants per definir la intimitat psicològica. Ex:
“Fins al moment, què havia tingut de bo la seva vida? L'època de col·legi, on estava tancat entre aquelles parets altes, sol enmig dels seus companys més rics o més avançats que ell a classe, als quals feia riure amb el seu accent, que es burlaven del seu abillament, i les mares dels quals venien al locutori amb pastissos en les seves mànigues?”
Gustave Flaubert: Madame Bovary - Temes (Reflex de preocupacions socials):
- Els diners: Reflex de la passió per l'enriquiment; l'avar com a protagonista.
- Amor oposat al matrimoni: Denúncia del matrimoni com a contracte mercantil o d'ascensió social; es desafien les normes socials per satisfer desitjos amorosos.
- Ús de la descripció (enumeració i adjectivació): Reproducció exacta de la societat burgesa. L'escriptor esdevé un observador de la realitat, amb marcadors cronològics precisos. Escenes dinàmiques (mercats, places, carrers) i cases que mostren el luxe.
- Personatges arquetípics: Retrat i caricatura per denunciar vicis i costums de l'època.
- Autors realistes: Stendhal amb Roig i negre, Honoré de Balzac amb La comèdia humana i Gustave Flaubert amb Madame Bovary.