Reacció Immunològica i Fases de la Resposta Adaptativa

1. Reacció Immunològica

Es tracta de produir una sèrie de substàncies (Ig) i/o cèl·lules reactores específiques segons sigui la resposta humoral (química) o cel·lular.

• Típica dels vertebrats
• Si és exagerada, pot ser contraproduent (hipersensibilitat o reaccions al·lèrgiques).

5. Fases de la Resposta Adaptativa

La resposta adaptativa es basa en la generació i manteniment d’un nombre pràcticament il·limitat de limfòcits. Fases:

1. Reconeixement de l’Antigen:

És quan el limfòcit T o B és estimulat. El limfòcit T s’estimula mitjançant una cèl·lula dendrítica (és a dir, una cèl·lula presentadora d’antigen (CPA) (resposta cel·lular). En el limfòcit B, l’antigen entra en contacte amb les immunoglobulines a partir dels receptors que ja no té (no necessita una altra cèl·lula) (resposta humoral).

2. Activació:

La cèl·lula s’estimula: en el limfòcit B, per a que hi hagi activació, necessita un limfòcit T (la seva activació depèn del limfòcit T). Els limfòcits B i T s’activen alhora, però els B per activar-se necessiten els T. Els limfòcits T s’encarreguen d’activar o inhibir la resposta immune. Els B i T es regulen perquè no hi hagi una producció excessiva de limfòcits.

3. Proliferació:

Des del moment que la cèl·lula s’activa, comença la seva divisió.

4. Diferenciació:

Tant els limfòcits T com els B tindran memòria d’aquesta resposta immunitària, perquè així, amb el següent contacte amb el mateix antigen, vagi més ràpida la seva activació (la seva resposta).

6. Conceptes: Antigen, Immunogen i Haptè

Antigen:

Substància reconeguda pel sistema immune (BCR i TCR / Ac). Antigenicitat: capacitat de combinar-se de forma específica amb el sistema immune.

Immunogen:

Substància reconeguda pel sistema immune (BCR i TCR / Ac) que indueix una resposta immune.

Haptè:

Substància reconeguda pel sistema immune, però incapaç d’induïr una resposta immune.

7. Determinants Antigènics

L’epítop és el lloc concret d’un antígen pel qual s’uneix específicament a un receptor cel·lular T o B (TCR/BCR) o Ac. Un antigen (o un immunogen) pot tenir diversos epítops o determinants antigènics, cada un dels quals és reconegut de forma específica per un receptor concret (TCR o BCR)/Ac.

9. Factors que Influeixen en l’Antigenicitat

• Estructura bioquímica
• Pès molecular
• Composició i complexitat química
• Dosi d’immunogen
• Via d’administració
• Número de contactes amb l’antigen
• Administració d’adjuvants
• Factors genètics de l’hoste

10. Immunoglobulines: Què Són?, Localitzacions, Diferenciació de Conceptes

Immunoglobulines:

Els anticossos són glicoproteïnes sintetitzades de forma exclusiva pels limfòcits B. Poden ser lliures o fixes.

Anticossos:

Immunoglobulines lliures.

Gammaglobulines:

Les podem trobar de 2 maneres diferents (localitzacions):

• Encoratjades a la membrana del limfòcit B
• Solubles (lliures) a la sang perifèrica, LCR i secrecions externes com la saliva

11. Característiques de les Cadenes Pesants

• Es sintetitzen als ribosomes 240S
• Pès molecular 55.000 Daltons

Parts:

• Regió variable (VH): formada per 121 aa, forma part de la ZC.
• Regió constant (CH): formada per 130 aa, es pot dividir en 3-4 porcions.

Tipus:

Correspon cada tipus amb l’Ig corresponent:

• Gamma γ: IgG
• Alfa α: IgA
• Mu μ: IgM
• Delta δ: IgD
• Èpsilon ε: IgE

12. Funcions dels Anticossos en la Resposta Immune Primària

• Neutralització: determinants anticossos (IgA, IgG i IgM) intenten neutralitzar l’antigen.
• Opsonització: el macròfag no pot captar l’antigen, llavors l’IgG es fixa als receptors superficials antigènics dels antígens perquè el macròfag pugui captar-lo (fagocitar).
• Activació del Complement: les IgM i les IgG, si la unió antigen-anticòs és insuficient i perquè pugui tenir lloc la fagocitosi, requereixen que el sistema del complement intervingui, s’enganxi (proteïnes que s’uneixen a la part final de la Ig) per facilitar la fagocitosi o alliberar factors que destrueixin l’antigen.

13. Funcions dels Anticossos en la Resposta Immune Secundària

• Degranulació de Cèl·lules Efectores: Intervenen:
• Cèl·lules NK (Natural Killer) (actuen sobre IgG): tenim una cèl·lula tumoral, venen les IgG i es posen, llavors la cèl·lula NK reconeix la Ig, s’uneix al receptor de l’Ig i els grànuls que té a l’interior els deixa anar per destruir la cèl·lula tumoral.
• Mastòcits (actuen sobre IgE): a la superfície dels basòfils (mastòcits de persones al·lèrgiques) se li posen les IgE, quan entren en contacte amb un antigen que hi hagi estat abans, es degranularà.

14. Distribució dels Anticossos

1. Sèrum/Plasma

• La més freqüent: IgG (monomèrica)
• En freqüència: IgA (50% dimèrica)
• En freqüència: IgM (100% pentamèrica)
• La resta (IgD i IgE): poc representades

2. Secrecions

• Internes (LCR): IgG
• Externes (saliva, etc.): IgA (100% pentamèrica) i IgM (100% pentamèrica)

15. IgG: Estructura i Propietats

Estructura:

És un monòmer.

Propietats:

• El 75% de Ig són IgG.
• La única Ig que travessa la placenta.
• No tots els subtipus travessen igual de bé, com l’IgG2.
• Lligades a cèl·lules (macròfags, mastòcits, PMNs polimorfonuclears neutròfils i alguns limfòcits) ja que tenen receptors Fc de l’IgG (excepte IgG2 i IgG4 que no es lliguen).
• Opsononina que facilita la fagocitosi.

16. IgM: Estructura i Propietats

Estructura:

És un pentàmer (immunoglobulina 19s), però també existeix com a monòmer. L’IgM té un domini addicional a la cadena μ (CH4) i compta amb una altra proteïna anomenada cadena J.

Propietats:

• És la tercera més freqüent en el sèrum.
• Primera Ig que es produeix en el fetus.
• Degut a l’estructura pentamèrica, l’IgM és un bon complement de fixació.
• Degut a l’estructura, també és un bon aglutinant, és a dir, són molt bons en l’agrupament de microorganismes per l’eventual eliminació del cos.
• L’IgM s’uneix a algunes cèl·lules a través de receptors Fc.
• Les IgM de la superfície cel·lular funcionen com a un receptor per l’antigen.

17. IgA: Estructura i Propietats

Estructura:

És un monòmer, però en les secrecions d’IgA és un dímer. Quan l’IgA es troba en les secrecions, també té una altra proteïna associada anomenada “peça secretora” o peça T. La peça secretora es produeix en les cèl·lules epitelials. Aquesta peça ajuda a les IgA a ser transportades a través de la mucosa i també les protegeix de la degradació de les secrecions.

Propietats:

• Segona més freqüent en el sèrum.
• Classe principal Ig en les secrecions (llàgrimes, saliva, calostre, el moc).
• És molt important per l’immunitat local (mucosa).
• Normalment no fixa el complement, excepte quan es formen agregats.
• L’IgA pot unir-se a algunes cèl·lules com PMN i alguns limfòcits.

18. IgE: Estructura i Propietats

Estructura:

És un monòmer.

Propietats:

• És l’Ig menys comú del sèrum.
• Participa en les reaccions al·lèrgiques, degut a la seva unió als basòfils i mastòcits.
• L’unió de l’al·lergen a IgE de les cèl·lules ocasiona que s’alliberin mediadors farmacològics.
• Papera important en les malalties parasitàries.
• No fixa complement.

19. Implicació Clínica de l’IgM

Augmentades en:

• Tripanosomiasi (tripanosomosi)
• Actinomicosi
• Malària
• AR
• Disgammaglobulinèmia (certs casos)

Disminuïdes en:

• Agammaglobulinèmia
• Desordres limfoproliferatius (alguns casos)
• Aplàsia limfoide
• Mieloma IgG i IgA

20. Implicació Clínica de l’IgA

Augmentades en:

• Cirrosi hepàtica (la majoria de casos)
• Certes alteracions de la col·lagena i altres malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide i el lupus eritematós.
• Infeccions cròniques no degudes a deficiència immunològica / Mieloma IgA

Disminuïdes en:

• Estats immunològics deficients (ex., disgammaglobulinèmia, congènita i adquirida agammaglobulinèmia, i hipogammaglobulinèmia)
• Síndromes malabsortives
• Aplàsia limfoide
• Mieloma IgG
• LLA
• LLC

21. Implicació Clínica de l’IgE

Augmentades en:

• Malalties atòpiques de la pell, com l’èczema
• Febre del fenc
• Asma
• Xoc anafilàctic
• Mieloma IgE

Disminuïdes en:

• Agammaglobulinèmia congènita
• Hipogammaglobulinèmia deguda a alteració del metabolisme o de la síntesi d’immunoglobulines