El rapte de les sabines i La Pietat

El rapte de les sabines

Autor: Gianbologna (Douia, 1529 – Florència, 1608).Crono: 1581-1683. Tipo: escultura exempta. Materials: marbre.Mides: 4,10 m (alt).Estil: manierista.Tema: llegendari / al·legòric.Loca: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència).CH: Autor nascut en Douai el 1592. Va aprendre al costat de Jean Dubroecq i en 1550 va viatjar a Itàlia. Influenciat per Miguel Angel, les seves obres es desenvolupen en el ple estil manierista, anunciant ja el barroc. Realitza també escultures de tema religiós. Bologna suposa la confluència del classicisme renaixentista italià, més directament influït per Miguel Angel, juntament amb el manierisme toscà. Va morir a Florència el 1608.CH: El Sacco di Roma fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé́ la capitalitat de l’art a favor de Florència, Màntua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué́ per Europa. Es desenvoluparen nous centres artístics.AF: Aquesta obra, de 4,10 metres d’alçada, s’inspira en les idees estètiques de: Miquel Àngel i Benvenutto Cellini. Estructura serpentinata, consistent en el gir de les figures en espiral ascendent tal com Miquel Àngel havia utilitzat al Geni de la Victòria. Multiplicitat de punts de vista, l’anomenada multifacialitat. El grup està compost per diferents blocs de marbre per poder potenciar el moviment dinàmic del conjunt, ben al contrari del que defensava Miquel Àngel: la utilització d’un únic bloc de marbre: “ l’escultura es fa a força de treure, no com la pintura que es fa a força de afegir”. L’estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre els seus braços la dona la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l’home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s’aixeca en direcció contrària.

Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultòric. Sintetitza la narració amb només tres figures, contràriament a les pintures d’aquest tema que presenten un gran nombre de personatges; tot i així, aconsegueix transmetre igualment la convulsió i l’esperit dramàtic del rapte. Temàtica: L’obra no agafà el seu nom original fins que va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi. Si donem per bona aquesta darrera interpretació l’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma segons les quals, Ròmul, fundador de la ciutat invità als habitants de les poblacions properes,-entre ells els sabins- a una festa. A un senyal seu, els romans raptaren les dones sabines solteres. Segons Plutarc només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per a crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En l’escena veiem a Ròmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista.Interpretació: episodi mitològic del «rapte de les sabines» per part dels fundadors de Roma. Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per Ròmul va fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins; aquests, però, s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans. Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va organitzar: van assistir a diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, el llegendari rei sabí de Cures, Titus Taci va declarar la guerra a Roma, però les dones, ja casades i amb fills, es van interposar entre els combatents i els sabins van desistir de lluitar. Després d'aconseguir la Pau, Titus Taci s'associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília. Funció: L’obra no esta feta per encarrec i la seva funció es decorativa.

La Pietat

Autor: Miquel Àngel Buonarroti. Crono: 1498-1499 Estil: Renaixement (Cinquecento). Tipo: escultura exempta.Material: marbre. Tema: religiós.CH: A Europa durant els segles XVI i XVII hi van haver tota una sèrie d’enfrontaments per motius polítics. Un dels més destacables va ser la guerra per aconseguir el poder de l’Imperi carolingi entre Francesc I de França i Carles I d’Espanya V d’Alemanya, que va repercutir a Itàlia, ja que el papat donava suport als francesos i es va produir il sacco di Roma, l’assalt de les tropes imperials a la capital italiana.Autor: Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564) va ser l’artista més complet durant el Renaixement. Encara que té obres molt importants de pintura la seva preferència era l’escura, cosa que es feia palès a les obres. També va entrar en el terreny de l’arquitectura, en construir la cúpula de San Pere del Vaticà. En cap altre artista s’observa com els ideals del Renaixement es van transformant amb el pas del temps. DF: Les dues figures dibuixen una composició tancada en forma piramidal, exemple de la perfecció de l’equilibri clàssic. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica (ideal), amb la qual Miquel Àngel vol transmetre el concepte de perfecció. A més, aconsegueix una gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de la Mare de Déu. Tracta amb molt de detallisme i nitidesa tots els detalls anatòmics del cos de Crist –la musculatura i les venes del braç–.

La Pietat es va crear a partir d’un bloc de marbre únic del qual anava llevant el material, per arribar a l’interior on era la imatge que volia. Temàtica: és la representació iconogràfica de la Verge Maria amb el cos mort de Jesús a la falda, després del davallament de la creu. L’escultura es basa en una idea pròpia dels místics del segle XV, que suposaven que la Verge havia acollit el seu fill Jesús després del davallament. Es representa Maria molt jove per tal de simbolitzar la puresa virginal i la bellesa ideal. Miquel Àngel, orgullós de la seva obra, va gravar el seu nom a la cinta que travessa el pit de la Mare de Déu, que conté la llegenda: “Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat”.Iconografia: És un tema del Nou Testament. Representa el moment en que el cadàver de Crist, està entre els braços de Maria, descansant sobre els seus genolls, després del davallaent del cos de Crist de la creu.Significat: Expressa la fusió dels ideals de bellesa platònica, manifestant-se en el grau d’idealització del rostre de la Verge, amb els ideals de pietat religiosa. En representar a la Verge més jove que el seu fill desperta certa indignació. El seu fill havia de ser representat com un home qualsevol mort. Funció: Religiosa, i un manifest humanístic platònic. Exemplifica les seves idees de la bellesa ideal de la figura humana alliberada de la matèria.