El rapte de les Sabines, El naixement de Venus, L'escola d'Atenes, Mare de Déu de les Roques, Dànae, L'enterrament del Senyor d'Orgaz

El rapte de les Sabines (1581 – 1583)

Estil: manierista

Autor: Giambologna

Descripció formal

1. La figura principal és la d'un home jove que amb la força dels seus braços subjecta fortament una dona; als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba.
2. El conjunt escultòric mostra un gran dinamisme i expressivitat.
3. Les figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos, però alhora hi ha un joc de mirades que permet anar seguint el desenvolupament de l'acció.
4. Ús de l'escultura serpantinata, un recurs escultòric consistent a reproduir el gir en espiral ascendent de les figures. Aquesta tècnica li dona a l'escultura una multifacialitat.
5. Excel·lent treball anatòmic amb la que es recreen els cossos amb tensió, així com la captació psicològica de lluita i patiment dels personatges.

Significat

L'obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma. S'explica com Ròmul, fundador de la ciutat de Roma, convidà els habitants de les poblacions properes, entre els quals estaven els sabins, a una festa. Havia convingut que, quan es fes un senyal, els romans raptarien les dones sabines solteres. Segons Plutarc, només s'endugueren una dona casada i no van cometre el rapte per llibertinatge sinó per crear una aliança forta i segura amb els seus veïns gràcies al vincle matrimonial. En l'escena, Ròmul rapta una sabina mentre el marit d'aquesta apareix vençut als peus. L'obra sintetitza la narració amb només tres personatges, contràriament a les pintures d'aquest tema amb un gran nombre de personatges, però aconsegueix transmetre igualment l'esperit dramàtic del rapte.

Funció

Funció de gaudi, per ser exposada en un lloc públic.

El naixement de Venus (1485)

Estil: renaixentista

Autor: Sandro Botticelli

Descripció formal

1. Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. Contraposto de la deessa. Serenor de venus i el dinamisme dels altres personatges. Venus es troba en el seu món interior, ulls absents i expressió discreta. Coll llarg i espatlles estretes.
2. A la costa trobem la figura de la primavera. Al marge esquerra trobem el vent de l'oest i la senyora de les flors.

Les onades són geomètriques, irreals. Vol fer una visió romàntica del mar.

1. Els colors són suaus, fa us de blaus i verds al fons i els personatges estan pintats amb colors càlids amb uns cabells daurats.
2. Predomina el dibuix sobre el color.
3. Llum uniforme sense clarobscurs, expressió del sentiments i simetria perfecte.

Significat

En la mitologia clàssica trobem dues versions del naixement de Venus. 1. Va néixer de l'espuma del mar on havien caigut els genitals d'Urà, castrat pel seu fill Cronos. 2. En una segona versió, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter i Dione.

Funció

Funció de gaudi, decorativa.

L'escola d'Atenes (1510 – 1511)

Estil: renaixentista

Autor: Rafael

Descripció formal

1. Predomina el dibuix sobre el color.
2. A l'interior d'un temple d'inspiració romana hi ha disposats geomètricament diferents grups de personatges de manera que quedi un espai buit central en la qual situa els dos personatges principals. Aquests es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal.
3. Malgrat l'equilibri formal, l'obra destaca pel seu gran dinamisme aconseguit gràcies a la perfecta representació dels gestos, les expressions i els moviments de les figures.
4. Cal remarcar una gran varietat cromàtica utilitzada.
5. La perspectiva és obliqua per corregir el desequilibri produït pel marc de la porta.

Significat

El programa iconogràfic del quadre integra les figures dels representants més destacats de les arts liberals, de la filosofia i de les ciències. Tots els personatges se situen al voltant de dos grans filòsofs de l'antiguitat clàssica: Plató i Aristòtil.

Funció

Funció de gaudi. És una estanca decorada. En un principi havia de ser la biblioteca del papa. Quan Rafael va fer aquesta obra tenia 25 anys. És un dels artistes més importants de tota la cort reial.

Mare de Déu de les Roques (1483 – 1486)

Estil: renaixentista

Autor: Leonardo da Vinci

Dànae (1553 – 1554)

Estil: escola veneciana

Autor: Tiziano Vecellio

Descripció formal

1. Representa la jove princesa Dànae nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant, amb actitud sensual, la pluja de monedes que cau del cel. Al seu costat trobem un gosset que sembla estar al marge de la situació. Mentre que la serventa intenta recollir amb el davantal les monedes que cauen del cel.

2. La composició de l'obra està dividida per dues parts per mitja de la forta diagonal que dibuixa el cos nu de la jove i el domàs del llit.

3. Enmig hi veiem la figura del déu, metamorfosat en pluja d'or.

4. L'obra aconsegueix una mobilitat interna excel·lent, per mitjà de les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes per mitjà de les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes.

5. Predomina el color sobre el dibuix, utilitza la tècnica del sfumato.

L'enterrament del Senyor d'Orgaz (1588)

Estil: manierista

Autor: El Greco