El Rapte de les Sabines: Anàlisi d'una obra de Giambologna

El Rapte de les Sabines: Fitxa tècnica

: Autor: Gianbologna (Douia, 1529, Florència, 1608). Cronologia: 1581-1683. Tipologia: Escultura exempta. Materials: Marbre. Mides: 4,10m (alt). Estil: Manierista. Tema: Llegendari/al·legòric. Localització: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència).L’escultura del cinquecento: Es va inclinar preferent per la figura humana nua. Un fet de gran transcendència va ser el descobriment del 1506 del grup de Laocoont, així com moltes altres peces antigues, que van exercir una gran influència en els artistes de l’època.  Pel que fa al Manierisme, la característica més destacable és l’accentuació del moviment, i del dinamisme en les figures i els grups. El recurs més utilitzat és la forma serpentinata: figura que per mitjà de la contorsió artificiosa, assoleix una sinuositat exagerada, també el cànon manierista.  Com en l’arquitectura es buscava més la grandiositat que el detall ornamental, i a partir dels anys vint, l’escultor manierista es va decantar per tot allò nou i sorprenent. Els escultors manieristes utilitzaven varis blocs de marbre per a les seves obres. Utilitzen múltiples punts de vista (multifacialitat). Giambologna (1529-1608): D’origen flamenc, el seu nom de veritat Jean Boulogne, però va realitzar la seva feina a Itàlia, on va adoptar el nom de Giovanni da Bologna o Giambologna. Va treballar tant el marbre com el bronze i va ser un dels escultors més importants del manierisme. Escultor privat de la família Mèdici. Influenciat per l’obra de Miquel Àngel i el dinamisme de la seva obra. Biografia del autor: Nascut en Douai el 1592, és també conegut com Jean Boulonge o Giovanni Bologna. Va aprendre al costat de Jean Dubroecq i en 1550 va viatjar a Itàlia, residint  Florència fins al final dels seus dies. Influenciat per Miguel Angel, les seves obres es desenvolupen en el ple estil manierist, anunciant ja el barroc. Va morir a Florència el 1608. Anàlisis formal: Es tracta d’una escultur multifacial, tallada en un sol bloc. Està composta per tres figures unides per la posició entrellaçada dels seus cossos i membres, i situades sobre una base. És una escultura equilibrada que relaciona els volums entre ells i amb l’espai. La base té una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte. L’escultura és una composició dinàmica, amb un moviment ascendent i helicoïdal. Té una estructura serpentinata, que consisteix en el gir de les figures en espiral ascendent. Hi apareixen tres figures, despullades i amb les proporcions ideals clàssiques: un jove que agafa una dona sabina que intenta escapar. Entre les cames del jove se situa la tercera figura, el apre de la dona, en posició corbada i amb la mirada cap en direcció a la sabina. Eixos de composició: L’eix principal de la composició és la figura del jove en vertical, que agafa entre els seus braços a la dona, la qual crea amb el seu cos una línia diagonal paral·lela al cos del pare. El braç de la dona s’aixeca en direcció contrària a les diagonals, cosa que dóna més dinamisme a l’escultura. L’escultura és angustiosa, amb una gran tensió i esforç als cossos. Els rostres dels personatges expressen phatos però no amb la convicció necessària que una escena com aquesta necessita. Les mirades uneixen els personatges entre ells. Descripció formal: L’estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre els seus braços la dona la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l’home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s’aixeca en direcció contrària. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultòric.El grup escultòric sintetitza la narració amb només tres figures, contràriament a les pintures d’aquest tema que presenten un gran nombre de personatges; tot i que així, aconsegueix transmetre igualment la convulsió i l’esperit dramàtic del rapte. Causalitat, finalitat i funció, i valors que expressa l’obra: La escultura no va ser feta per encàrrec, sinó com a demostració de virtuosisime. La seva funció és decorativa. Quan Francesc I de Mèdici va veure la obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, prop del Palazzo Vecchio. Anàlisi del contingut: El rapte de les Sabines és un episodi mitològic de la història de Roma narrat per Plutarc a Vides i per Tit Livi a Història de Roa (Ab urbe condita). El mite: Als primers temps del regne d Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, fundador i rei, va organitzar unes proves esportistes en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobes veïns. N’hi van acudir diversos, peró els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi va acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. Va començar l’espectacle dels jocs, i per tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona per fer-la la seva esposa i poder tenir fills, i després van fer fora als homes. Els sabins, evidentment nfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus fills i marits, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i ròmul van formar una dinarquia a Roma que va durar fins a la mort de Ròmul. Temàtica:  L’obra no agafà els eu nom original fins ue va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi. També es coneguda com Les tres edats o Rapte de l sabina. Si donem pe boba aquesta darrera interpretació l’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a Història de Roma, segons les quals, Ròmul, fundador de la ciutat invità als habitants de les poblacions properes a una festa. A un senyal seu, els romas raptaren les dones sabines solteres. Segons Plutarc només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per a crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. Models i influències: Formalment, l’obra té com a model el grup del Geni de la Victòria en el que Miquel Àngel fa referència a l’estructura serpentinata, però Giambologna accentua el dinamisme ascendent del grup escultòric. Aquesta mateixa solució serà emprada per Gianlorenzo Bernini en el seu grup escult`roic Rapte de Proserpina, en el qual la figura de la filla de ceres, aixeca el braç intentant impedir que Plutó se l’endugui a l’Hades. En l’aspecte temàtic la història fou conreada per molts autors de l’època barroca com ara Pietro da Cortona i Poussin, aquest últim en dues ocasions. En la pintur neoclàssica, l’obra de les Sabines de David, es refereix al mateix tema a partir de les fonts abans esmentades de Plutarc i Titus Livi, a més dels Fasti d’Ovidi, mostrant la reconciliació entre sabins i romans, ja que units pels llaços de sang dels seus descendents.