El Rapte de les Sabines: Anàlisi i Context Històric de l'Art Gòtic i el Renaixement
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB
El Rapte de les Sabines: Anàlisi Detallada
Autor: Giambologna
Cronologia: 1581-1583
Tipus: Escultura exempta
Material: Marbre
Mides: 4,10m
Estil: Manierista
Localització: Florència
Descripció:
El grup escultòric s'organitza al voltant de la figura principal d'un home jove que, amb la força dels seus braços, subjecta fortament una dona. Als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba. L'escultura té com a eix la figura que agafa la dona entre els seus braços, la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l'home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s'aixeca en direcció contrària. Aquest entrellaçament de diagonals confereix un gran dinamisme.
El dinamisme i l'expressivitat són les dues característiques formals principals d'aquest grup escultòric, un dels millors exemples del període manierista. Les tres figures es relacionen entre elles per la unió dels cossos, i es veu un joc de mirades. Hi ha un gran treball anatòmic amb què es recreen els cossos en tensió.
TSF (Tema, Significat, Funció):
- Tema: Llegendari o mitològic
- Significat: Al·lusió a una llegenda de Roma narrada per Plutarc, on Ròmul va convidar a una festa els pobles del voltant per raptar les dones.
- Funció: Decorativa, expressiva, artística.
M I I (Models i Influències):
Referents: Miquel Àngel i Benvenuto Cellini. Escultura serpentinata i visió des de diferents punts de vista.
Influències posteriors: Gian Lorenzo Bernini, El Rapte de Prosèrpina i Apol·lo i Dafne.
L'Art Gòtic: Context Històric
Context Històric:
L'art gòtic és propi de la Baixa Edat Mitjana (s. XIII – XV), que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics (nova arada, molins, ferradura...). Sobretot, assistim a un creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l'artesania gremial, el comerç interior i exterior, i la banca. Tornen a circular les monedes i neixen els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària.
Apareix una nova classe social – la burgesia – que s'enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al control feudal. Però a finals del s. XIV i al XV s'iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del gòtic.
L'Església continua tenint molta importància i poder, tot i que naixeren les Universitats a les ciutats per trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge, per convertir-se en un Déu més humanitzat, que estima i perdona els homes i els hi promet la salvació.
La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats. Com més alta i gran fos la Catedral, més important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i, per tant, més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges.
L'escultura i la pintura continuà, en general, supeditada a l'arquitectura.
El Renaixement: Característiques i Etapes
Característiques i Etapes:
El Renaixement té dues etapes: primer a Florència (s. XV), el Quattrocento; la segona etapa, amb predomini a Roma, engloba les realitzacions del s. XVI i s'anomena Cinquecento. El terme manierisme s'utilitzà en un principi per a fer referència als pintors que pintaven a ''la manera'' de Rafael, Miquel Àngel...
Aquesta tendència neix a Florència a principis del s. XV, i van sorgir noves doctrines humanistes: humanisme racional, els humanistes que proposen una nova mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó, i que l'home és el centre de tot.
Hi van haver molts descobriments com per exemple: perspectiva, pintura a l'oli, preparació de frescs... L'artista surt de l'anonimat i deixa de ser considerat artesà per ser considerat intel·lectual. També trobem un predomini de les monarquies. Hi va haver més tard una crisi del món feudal, l'ampliació del món conegut (Amèrica), increment de la cultura a partir de la impremta i el desenvolupament del capitalisme mercantil.