La Raó Pràctica de Kant: Ètica, Deure i Imperatius Morals

L'ús pràctic de la raó en Kant

I. La Raó Pràctica i el coneixement moral

1. Concepte de Raó Pràctica

La conducta moral té a veure amb la Raó perquè està sotmesa a principis i vinculada amb l'universal, i només la Raó és capaç de permetre aquest vincle. La Raó Pràctica s'ocupa de com ha de ser la conducta humana; no li interessa el ser sinó l'haver de ser. La Raó Teòrica formula judicis (proposicions amb la forma "A és B") i la Raó Pràctica, imperatius o manaments (preceptes amb la forma "has de fer X").

Obres d'ètica rellevants:

• Crítica de la Raó Pràctica
• Fonamentació de la Metafísica dels Costums

2. El "factum de la moralitat"

El punt de partida de la reflexió de Kant sobre el coneixement és l'existència de coneixement universal i necessari (coneixement a priori). De manera similar, el punt de partida de la reflexió ètica kantiana és que en l'experiència moral hi ha alguna cosa semblant a aquella dada fonamental de l'esfera del coneixement: el "factum de la moralitat", el fet moral. Aquest fet consisteix en l'existència del deure: tots els homes tenen consciència d'estar sotmesos a prescripcions morals, se senten obligats a fer certes coses i a evitar-ne d'altres. Aquesta consciència del deure és consciència d'una determinació de la voluntat que té les característiques de l'experiència de coneixement: la universalitat i la necessitat.

Kant creu que quan un subjecte viu el deure, el viu de manera incondicionada (si està malament, ho estarà en tota circumstància i temps; no hi ha excepcions). L'ètica kantiana és un intent d'entendre el "factum de la moralitat" (la determinació universal i necessària de la voluntat) i les seves condicions de possibilitat (els "postulats de la raó pràctica" expressen aquestes condicions).

3. Tipus de principis o lleis pràctiques

Principis pràctics: Són proposicions que expressen com s'han de comportar els éssers racionals.

Màximes: Són preceptes que expressen com ens comportem habitualment en determinades circumstàncies. Hi ha màximes bones i dolentes.

Voluntat: És la facultat que serveix per posar en moviment el subjecte, la facultat que mou a l'acció. La determinació de la voluntat és el motor que impulsa la voluntat a l'acció. Hi ha dos possibles motors de l'acció:

• La raó
• La inclinació: És tota determinació empírica, tota determinació de la conducta que té com a fonament la constitució empírica del subjecte (desitjos corporals, fonamentalment). Tota acció feta per inclinació és una acció feta per al bé del subjecte, per la seva felicitat, per egoisme.

L'home no està dirigit necessàriament a realitzar el bé; per això, el deure se li presenta com un mandat, amb caràcter constrictiu, imperatiu: "has de fer X!".

Els imperatius o mandats poden ser:

• Hipotètics: Manen una acció perquè aquesta és un bon mitjà per a la realització d'un fi.
• Categòrics: Manen la realització d'una acció perquè aquesta acció és bona en si mateixa (o manen evitar una acció perquè aquesta és dolenta en si mateixa).

Tots els imperatius tenen la forma "has de fer X" (o "cal fer X") o "no has de fer X". Però, per saber si l'imperatiu és hipotètic o categòric, no n'hi ha prou amb la mera expressió gramatical; cal saber quin ha estat el fonament de determinació que el subjecte ha tingut en la realització de l'acció:

• Si ha seguit el precepte "has de fer X" per a la realització d'un fi seu (o per evitar alguna cosa no volguda per ell), llavors, per a ell, pròpiament, aquest mandat és un imperatiu hipotètic i s'expressa així: "has de fer X si vols aconseguir Y".
• Si ho ha fet exclusivament per la pròpia acció, llavors el mandat és per a ell categòric i la seva expressió és "has de fer X".

Els imperatius hipotètics són:

• Imperatius de l'habilitat: Quan el fi per al qual es prescriu una acció com a bona és un fi merament possible (un fi no comú a tots els homes).
• Imperatius de la prudència: Quan la finalitat és una finalitat real (un fi comú a tots els homes, com la felicitat).

Crítica de Kant a les ètiques materials

1. Definició d'ètica material

Són aquelles ètiques segons les quals la bondat o maldat de la conducta humana depèn d'una cosa que es considera bé suprem. Els actes seran bons quan ens acosten al bé suprem, i dolents quan ens n'allunyin. Tota ètica material parteix del fet que hi ha béns, coses bones per a l'home i, per tant, comença per determinar quin és (d'entre tots ells) el bé suprem o fi últim de l'home. Un cop establert aquest bé suprem, l'ètica material estableix les normes o preceptes adequats per assolir-lo.

2. Preceptes hipotètics en les ètiques materials

Això vol dir que els preceptes de les ètiques materials no valen absolutament, sinó només d'una manera condicional, com a mitjans per aconseguir un fi. Si no es vol aquesta finalitat, llavors el mandat no és tal per a qui no ho vol.

Kant creu que els imperatius hipotètics no poden ser expressió d'una experiència moral, perquè l'experiència moral és el sotmetiment a un precepte universal i necessari. No obstant això, els imperatius hipotètics no poden ser universals i necessaris:

• Els imperatius de l'habilitat descriuen una acció com a bona per a la realització d'un fi merament possible.
• Els imperatius de la prudència tampoc, ja que el que sigui la felicitat per a cadascú depèn de la seva constitució empírica. Fins i tot si poguéssim trobar alguna cosa que donés felicitat a tots els homes, la manera de fer-ho dependria de qüestions empíriques i fàctiques: en unes circumstàncies necessitarem certs mitjans i en altres, uns altres.

L'experiència empírica només pot fonamentar imperatius particulars i contingents (que valen per a casos particulars, però no sempre, i que no són necessaris sinó contingents). En canvi, els preceptes morals han de ser universals i necessaris. Allò empíric no pot donar universalitat i necessitat; per tant, no pot fonamentar una prescripció universal i necessària. Les ètiques materials, en extreure el seu contingut de l'experiència, fonamenten només determinacions empíriques, a posteriori, i no poden expressar el "factum de la moralitat".