Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament Filosòfic i Literari

Ramon Llull: Vida, Pensament i Llegat

Formació i Inici de l'Obra Il·luliana

Per tal de dur a terme els seus propòsits evangelitzadors, Llull es lliura durant nou anys a l’estudi de les ciències i de la filosofia. Etapa de formació intel·lectual que va completar amb l’estudi de la gramàtica del llatí i amb l’aprenentatge de l’àrab. En aquesta etapa escriu el Llibre de Contemplació en Déu (1272-1274), que conté en essència tot el seu pensament.

L'Art de Trobar la Veritat i els Viatges

Després d’aquesta etapa formativa, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità i s’adonà que havia de trobar un mètode de treball. A partir de 1274, inicia la construcció del seu sistema filosòfic: l’Art, subtitulada «Art abreujada de trobar veritat». D’aquesta obra sistemàtica sorgiran diverses obres que tracten d’explicar i divulgar el seu ideari. Uns anys més tard, es dedica a viatjar incansablement per difondre’l tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana.

Mort de Ramon Llull

La seva vida estigué plena de viatges i de riscos constants que alternà amb la redacció de nombrosos llibres. Ramon Llull va morir a Mallorca el 1316.

L'Obra de Ramon Llull: Abast i Impacte

Ramon Llull: Clàssic i Creador de la Prosa Catalana

Ramon Llull, considerat com el gran clàssic de les nostres lletres, és un dels escriptors més fecunds i polifacètics que han existit. Els últims 40 anys de vida els dedica a escriure intensament, no sols en català sinó també en llatí i en àrab.

L’obra de Llull és única no només pel volum (més de 300 obres catalogades) o per l’extraordinària varietat literària, sinó sobretot pel seu caràcter fundacional, és a dir, per ser el primer a impulsar el català com a llengua de cultura, motiu pel qual és considerat com el creador de la prosa literària.

La Intenció Doctrinal i Propagandística

Tanmateix, la intenció amb què va escriure no fou mai estètica sinó doctrinal. Segons Martí de Riquer (1964), ell escriu sempre amb una intenció que creu superior a la seva creació literària i hi ha una sinceritat absoluta i indiscutible quan prefereix ensenyar als homes, salvar ànimes i lluitar contra errors que delectar amb els seus versos.

En l’obra il·luliana hi ha de forma constant una voluntat doctrinal i propagandística que no es desvia en cap moment del dogma catòlic. En aquest sentit, Llull fou fonamentalment un autor representatiu de la literatura doctrinal.

Fe i Raó: L'Originalitat Il·luliana

No obstant això, hi ha un aspecte que sorprèn en el pensament de Llull: ell volia trobar les raons necessàries o demostratives, és a dir, una justificació racional d’allò que es considera la fe, la creença en el dogma cristià. Aquesta actitud, que pretenia conjuminar la fe amb la raó, sovint no agradà a les autoritats eclesiàstiques de l’època, fet que va dificultar els seus projectes. En aquesta inquietud intel·lectual és precisament on radica l’originalitat del pensament il·lulià. I tot i que Llull no mostra cap afany literari, quasi tots els seus textos assoleixen una gran qualitat literària.

La Llengua de Ramon Llull: Ús Pragmàtic i Pioner

El Català com a Instrument de Difusió

Ramon Llull fa un ús pragmàtic de la llengua. La fa servir com a instrument de la renovació espiritual i, com que necessita ser comprès, manifesta una obsessió de fer-se entenedor a tots per difondre el seu ideal, la fe cristiana. A més, Llull és un pioner, ja que fa ús primerenc d’una llengua vulgar per a escriure sobre matèries com la filosofia o les ciències. Per això, la seva tasca ha estat comparada amb la del seu contemporani Alfons X el Savi amb el castellà.