Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat del Pare del Català Literari

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat

Va néixer a Mallorca l'any 1232 i va ser educat a la cort com a patge reial. Als 30 anys se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu.

Llull s'imposa com a objectiu vital treballar per a la conversió dels infidels al cristianisme i estudia llatí, àrab i també els textos sagrats.

Va bandejar les tècniques de predicació coetànies, basades en arguments d'autoritat, i es decidí pels arguments lògics.

Va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà i divulgarà en moltes altres, l'anomenà Art major. Algunes de les seves obres més conegudes són el Llibre del gentil i dels tres savis i el Llibre de l'ordre de cavalleria.

L'objectiu de Llull és divulgar el cristianisme i convertir els infidels. Dirigeix la seva obra als clergues lletrats, als musulmans i també al poble, per això, escriu tant en llatí com en àrab o en català.

Obres de Ramon Llull

• Obres Filosòfiques

  Exemples: Art abreujada d'atrobar veritat, Llibre del gentil i dels tres savis. Intenten reduir els coneixements humans a uns pocs principis i expressar totes les relacions possibles entre les idees per mitjà de combinacions figuratives.

• Obres Teològiques o Apologètiques

  Exemples: Llibre dels articles de la fe, Llibre de consolació d'ermità. Comentari a textos canònics de l'església i exposició dels propis projectes.

• Obres Científiques

  Exemples: Tractat d'astronomia, Liber de geometria nova. Jerarquització de totes les branques del saber humà amb la figura al·legòrica dels arbres.

• Obres Místiques o de Contemplació

  Exemples: Llibre de contemplació en Déu, Llibre d'oració. Tenen l'objectiu de purificar l'amor amb l'exercici de l'intel·lecte.

• Obres Pedagògiques

  Exemples: Llibre de l'Ordre de Cavalleria, Llibre de meravelles. Difusió del seu programa de reforma de la cristiandat en forma de tractats o de relats ficticis.

• Prosa Poètica

  Exemples: Llibre d'Amic e Amat, Arbre de filosofia d'amor. Les metàfores de l'amor cortès són símbols de contemplació.

• Obres Rimades

  Exemples: Desconhort, Lo concili. Adaptació de gèneres i versos trobadorescos amb experiències biogràfiques i sentiments originals i sincers.

Blanquerna: Un Model de Perfecció Cristiana

1. Esdevé un model a seguir.
2. La seva vida representa un camí cap a la perfecció.
3. Estructura:
   1. De matrimoni: pares (Evast i Alònia), veïnes (Natana, no proposta de matrimoni).
   2. De religió: es fa religiós, monjo, prior, abat.
   3. De prelatura: es fa bisbe.
   4. D'apostòlica senyoria: elegit papa, reforma la cristiandat.
   5. De vida ermitana: grau màxim de perfecció cristiana.

Llibre d'Amic e Amat: Mística i Simbolisme

Obra breu escrita en versicles (metàfores morals) que es poden llegir independentment. En conté 365, un per a cada dia de l'any. Estructuren el llibre 3 elements: Amic (home), Amat (Déu), Amor (intermediari d'ambdós, que sovint apareix personificat).

Els trets literaris més abundants són: Antítesi, personificació, metàfora (al·legoria), tòpic de Locus amoenus. Influències:

• Càntic dels Càntics: idil·li místic que es crea mitjançant el diàleg entre Déu i l'home (llibre de la Bíblia).
• Ressonàncies trobadoresques: relació amorosa de vassallatge entre l'home i Déu.
• Influència àrab: la mística sufí (corrent filosòfic del sufisme).

La Llengua de Ramon Llull: Pioner del Català Literari

Dificultats i Solucions Lingüístiques

Dificultats: El català era una llengua balbucejant (no disposava de construccions sintàctiques, lèxic insuficient).

Solucions:

• Augmenta el cabal lèxic (del llatí, doblets, paraules patrimonials evolucionades, cultismes sense evolució).
• Neologismes: paraules estrangeres o de nova creació.
• Actua sobre la sintaxi: al principi, oracions simples i coordinades; després, eixamplament dels períodes oracionals i oracions subordinades.

Ramon Llull: Creador del Català Literari

Llull dugué a terme amb la seva obra una empresa idiomàtica extraordinàriament decisiva dins la història de la nostra llengua. Va enlairar la prosa catalana des de la mediocritat anterior a ell a la perfecció i la modernitat dels seus escrits, per això és considerat el creador de la llengua catalana literària, de la mateixa manera que ho va ser Alfons X el Savi de la castellana i Dante de la italiana. Per entendre això, cal tenir en compte que Ramon Llull:

• Va ser el primer filòsof a fer servir una llengua romànica; en el seu temps els tractats científics i filosòfics es feien en llatí a tot Europa (en canvi la literatura ja s'anava fent en llengües vulgars).
• Va elaborar una prosa segura, flexible i matisada, apta per a expressar totes les subtileses de la intel·ligència i el sentiment.
• Va augmentar el cabal lèxic incorporant paraules noves.
• Va ajudar a fixar el patró lingüístic que mantingué posteriorment la Cancelleria Reial.

La Cancelleria Reial: Estàndard del Català Medieval

La Cancelleria Reial era un organisme burocràtic encarregat de redactar tota mena de documents emanats del govern. Esdevingué un focus cultural a partir del 1373. Va ser creada per Jaume I a mitjan segle XIII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós el 1344 a través de les Ordinacions palatines i suprimida per Ferran II el Catòlic el 1494. La Cancelleria va ser un focus de renovació cultural. La llengua de la Cancelleria va esdevenir una varietat estàndard que serví de model a altres institucions oficials, com ara la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València o el Consell General del Regne de Mallorca. En aquesta etapa encara no es pot parlar de diferències dialectals.

Les Quatre Grans Cròniques: Història i Literatura

Les cròniques són obres historiogràfiques dels segles XIII i XIV, escrites sense intencionalitat literària, que narren els fets importants protagonitzats pels reis del Casal d'Aragó. No es tracta de llibres d'història però tenen un indubtable valor sociolingüístic i literari. S'utilitzaren tres fonts:

• Les cròniques històriques anteriors.
• Les cançons de gesta.
• La narrativa cavalleresca de tema artúric.

Les cròniques anteriors havien estat sempre escrites en llatí, eren unes meres enumeracions cronològiques de fets anotats de manera succinta i sense explicitar les relacions causals entre els esdeveniments. El text més famós d'aquesta sèrie és la Gesta comitum barcinonesium et regum Aragoniae.

Les quatre grans cròniques representen una modalitat historiogràfica eminentment innovadora per diverses raons:

• S'opta per la llengua materna en la redacció i no pel llatí.
• El to que usen és emotiu, realista, ple d'anècdotes, reflexions i emocions íntimes, ja que s'escriu en primera persona.
• Els monarques intervenen en la redacció, deixant la versió pròpia dels fets i justificant les seves accions.
• Tots quatre són textos de gran interès literari que ens aproximen a l'expressivitat dels registres orals de l'època.