Ramon Llull: Vida, Obra i el seu Impacte en la Filosofia i la Llengua

Ramon Llull: Un Savi Il·luminat i Incomprès

Primers escrits, llatí. 243 obres. Savi il·luminat i incomprès. “Raimon lo Foll”. Època cortesana: era trobador i senescal. Es va casar i va tenir dos fills. Té diverses visions de Crist. Després de la 1a visió, amb 32 anys, deixa la família i les seves possessions per dedicar-se a la vida i obra de Déu.

Viatges i Objectius de Ramon Llull

Aprèn àrab a Mallorca, gràcies a un esclau musulmà. Gran viatger durant tota la seva vida. Després de les visions, assoleix 3 objectius:

• Crear un sistema filosòfic que demostri per mitjà de la raó que el cristianisme és l'única visió vàlida (Art).
• Viatjar pel món per convertir a la gent en cristians.
• Construir escoles per difondre la seva idea.

L’Art com a sistema de pensament: Vol explicar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó. Té un caràcter enciclopèdic i vol explicar l'origen de tot. Alguns el van seguir, però la majoria no: se’l considera un sistema excepcional i original.

L'Obra de Ramon Llull

Considera la llengua com el principal vehicle transmissor del coneixement: per això, va escriure obres en llatí (llengua de cultura de l’època), en català (llengua de les classes populars) i en àrab (llengua dels musulmans). Tot gira al voltant de l’Art, però va escriure diferents gèneres literaris:

• Prosa filosòfica i científica: Llibre de contemplació en Déu.
• Art de predicació.
• Narrativa: Blaquerna i Llibre de meravelles.
• Poesia: Cant de Ramon.

Sintaxi→ rigorosa i precisa→ combina elements culturals i populars. Lèxic→ molt ric→ hi ha mots que només utilitza ell.

Blaquerna i Llibre de Meravelles

Blaquerna: Obra més important de Llull. Novel·la al·legòrica→ personatges plans que són símbols d’uns valors amb finalitat moral. Hi ha un paral·lelisme entre Blaquerna i Ramon Llull: són homes que es dediquen a difondre la fe cristiana i a la vida contemplativa. Blaquerna, en si, representa el model ideal de cristià segons com l’entén Llull.

Fèlix o Llibre de Meravelles: Explica la vida de Fèlix, un jove que viatja per buscar coneixement i experiències. A través dels seus viatges, coneix diferents cultures i reflexiona sobre el significat de la vida. Caràcter enciclopèdic. Cada capítol parla d’un tema (ex: Llibre de les bèsties→faula al·legòrica, ja que parlen i es comporten com humans).

Ramon Llull va tenir contacte amb diversos corrents religiosos com:

• Benedictins→ monjos d’un orde religiós fundat per St. Benet que tenien un equilibri entre la pregària, el treball i el descans.
• Dulcinistes→ criticaven l’Església catòlica. S’havia de robar a l’Església per donar als pobles.

El Llenguatge i la Comunicació

Llenguatge: capacitat únicament humana que ens permet comunicar-nos entre nosaltres mitjançant un codi lingüístic compartit. S’associa a la capacitat d’abstracció, capacitat de parlar de coses sense que estiguin presents.

Llengua: eina de comunicació humana que s’utilitza com a vehicle del llenguatge. Les llengües no només serveixen per a la comunicació diària, sinó que també són una part essencial de la cultura, la identitat i la història d'un grup de persones o una comunitat.

Filologia: estudia una llengua concreta.

Lingüística: estudia el llenguatge.

Diferència entre Comunicació Animal i Humana

Animals: Els animals utilitzen senyals innats (sons, gestos, olors, etc.) per comunicar-se, generalment relacionats amb necessitats immediates com menjar, perill o aparellament. Aquestes comunicacions són concretes i limitades.

Humans: Els humans utilitzen una llengua basada en símbols i regles gramaticals que permeten expressar conceptes abstractes, idees, emocions, desitjos, etc., i poden reflexionar sobre el passat, el futur i realitats no immediates.

Propietats del Llenguatge Humà

• Dualitat d’estructuració: els sons sense significat es combinen per formar unitats amb significat (la, casa), sintagmes (la casa) i oracions.
• Productivitat: amb un nombre limitat de paraules creem infinites possibilitats d’oracions (podem crear missatges que mai s’han creat abans).
• Desplaçament: ens permet parlar de coses o esdeveniments llunyans o ficticis. Tenim la capacitat de dir mentides.

Significat i Significant (Signe Lingüístic)

Significant: el so o la grafia que utilitzem per expressar una idea. Arbitraris, excepte onomatopeies.

Significat: el sentit que donem a una paraula, el contingut que associem al significant.

Classificació dels Signes

• Naturals: natura (Causa-efecte).
• No naturals:
  • Icones: Procés de codificació.
  • Símbols: No hi ha relació.

Elements de la Comunicació

• Missatge: teniu taula per 4?
• Canal: mòbil.
• Codi: català.
• Situació comunicativa: la Laia truca al restaurant.
• Emissor: Laia.
• Receptor: cambrer del restaurant.

Funcions del Llenguatge

• Funció referencial: Avui fa sol.
• Funció fàtica: Hola! S’escolta?
• Funció expressiva: Quin espectacle més divertit!
• Funció poètica: El mantell blau que cobreix el cel.
• Funció conativa: Surt d’aquí! Està mullat!
• Funció metalingüística: La paraula sortir no porta accent.