Ramon Llull: Prosa Catalana, Mística i Humanisme Medieval

L'Obra de Ramon Llull: Trets Personals i Aportacions

Rasgos personals en la seva obra

• Idealista i utòpic: Creia tenir una missió divina i escrivia en àrab, llatí i català per a diferents públics.
• Tolerant i liberal: Incorporava idees jueves i musulmanes en la seva doctrina cristiana.
• Temperament intens: Alternava entre exaltació i depressió; davant del fracàs, escrivia obres narratives i poètiques com a expressió personal.

Aportacions a la llengua i la prosa catalana

• Més de 200 obres en filosofia, teologia, mística, poesia, narrativa, lògica i àlgebra.
• Va evolucionar la prosa catalana cap a un estil modern i expressiu, amb sintaxi complexa (subordinació, subjuntiu).
• Va ampliar el vocabulari amb cultismes, neologismes i evolució de paraules llatines.

Tipus d’obres de Ramon Llull

Científiques i filosòfiques

• Ars Magna o Art abreujada de trobar veritat: Mètode racional per trobar veritats universals.
• Arbre de la ciència: Classificació del coneixement per facilitar l’aprenentatge.

Místiques

• Llibre de contemplació en Déu: Base de la seva mística.
• Llibre d’Amic i Amat: Diàleg poètic entre l’home (Amic) i Déu (Amat).

Didàctiques

• Llibre de l’ordre de cavalleria: Formació i valors del cavaller cristià ideal.
• Doctrina pueril: Manual educatiu per al seu fill sobre l’educació infantil.
• Llibre del Gentil i els tres savis: Diàleg interreligiós entre un gentil i tres savis (jueu, cristià i musulmà).

Poètiques

• Lo desconhort: Lamentació en forma de diàleg que expressa el fracàs evangelitzador.
• Cant de Ramon: Poema autobiogràfic, extens i íntim.
• Lo concili: Poema doctrinal amb consells per a un concili ecumènic.

Narratives

Llibre d’Evast i Aloma i Blanquerna: Novel·les utòpiques que mostren models de conducta basats en preceptes cristians i una reforma social àmplia.

Tradicions mesclades en la narrativa lul·liana

• Religiosa: Personatges simbòlics (fe, veritat, enteniment…).
• Cavalleresca: Escuders, donzelles, cavallers…
• Lul·liana i imaginativa: Personatges plans i incorruptibles, models utòpics que no canvien.

Obres principals

• Fèlix o Llibre de meravelles: Obra iniciàtica on l’aventura de Fèlix transmet ensenyaments morals i naturals.
• Llibre de les bèsties: Sàtira social i política on els animals simbolitzen qualitats i vicis humans.

Característiques de l’obra de Ramon Llull

Missió i propòsit

Predicador i missioner més que escriptor literari. Objectiu: difondre la doctrina cristiana per mitjà de:

• Conversió d’infidels.
• Redacció d’obres que transmetin la veritat revelada per Déu a través de l’Art.
• Creació d’escoles de llengües orientals per formar missioners.

Esperit doctrinal

Vocació didàctica i religiosa. Vol:

• Alliçonar cristians amb models de conducta.
• Convèncer infidels perquè es converteixin.

Les novel·les lul·lianes

• Personatges simbòlics o marginals que representen la veritat i la raó.
• Estructura en cercles concèntrics amb històries dins d’altres històries.
• Elements autobiogràfics (l'autor com a personatge, episodis de la seva vida).

Influència trobadoresca

• Provençalismes en poesia.
• Ressonàncies de l’amor cortès en les obres místiques.

Proselitisme: llengües i gèneres

Volia arribar a molts lectors, per això va usar diferents llengües i gèneres.

Llengües utilitzades

• Llatí: Llengua de cultura i universitats europees.
• Àrab: Llengua dels infidels que volia convertir.
• Català: Llengua pròpia, triada des del 1274 per arribar al públic no eclesiàstic.
• Provençal: Llengua poètica trobadoresca que també cultivava.

Nota: Avui només es conserven les obres en català i llatí.

T4: La prosa religiosa, satírica i didàctica a l’Edat Mitjana

Funció de la prosa literària

• Societat teocèntrica: Tot gira al voltant de Déu i l’Església.
• L’activitat cultural està dominada pels centres religiosos.
• La literatura té una funció doctrinal i didàctica.
• Grans temes: Déu i el rei.

Objectius

• Formar moralment la societat.
• Combatre heretgies.
• Promoure la conversió de musulmans i jueus (Església).
• Reforçar la identitat nacional (monarquia).

Característiques de la prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Predomina la literatura religiosa davant la profana.

Trets principals

• Religiositat: Devoció a Déu.
• Moralització: Formació de la conducta segons els valors cristians.
• Didactisme: Ensenyament clar i entenedor.

Gèneres didàctics

• Faula: Animals personificats amb moral final.
• Exemple: Conte breu amb ensenyament.
• Sermó: Predicació oral amb temàtica moral/religiosa.
• Poema didàctic: Ajuda a memoritzar valors cristians.

Recursos literaris per facilitar la comprensió i la memòria

• Retòrics: Interrogacions, sentències, paradoxes…
• Memorístics: Anàfores, paral·lelismes, enumeracions, rimes…

T5: Prosa humanística i narrativa

Crisi del feudalisme i de la cultura medieval (Segle XIV)

Inici de la transició cap a la societat moderna. Conflictes socials i polítics entre monarca, nobles i camperols.

Conseqüències

• Crisi agrària: Fam, epidèmies i desplaçament cap a les ciutats.
• Naixement de la burgesia i de l’economia de mercat.
• Nova cultura: Més laica, realista i influïda pels autors clàssics (oposició de l’Església).

El prehumanisme i la Cancelleria Reial

Reforma impulsada per Pere el Cerimoniós (1344). Funcionaris cultes redacten textos amb:

• Sintaxi complexa i subordinació.
• Lèxic precís, cultismes i tecnicismes.
• Hipèrbaton i ús moderat d’articles.

Resultat: Estil solemne, elegant i influent en la prosa literària.

L’esperit humanista

• Nova visió antropocèntrica: L’home i la raó com a centre.
• Neix a Itàlia i es difon a ciutats burgeses.
• Tot i el rebuig eclesiàstic, es conserva als monestirs.
• Defensa del coneixement antic i dels valors humans.
• Literatura humanística: Moralitzadora i reflexiva.
• Estil: Prosa rica i complexa influïda pel llatí.

Diferències amb la literatura medieval

• Medieval: Basada en la Bíblia i autors cristians antics.
• Humanista: Inspiració en autors grecs i romans.

Autors destacats del Prehumanisme

Bernat Metge (Barcelona, 1340? – 1413)

• Funcionari de la Cancelleria Reial.
• Estil humanista amb restes medievals. Prosa rica i sintàcticament complexa.

Obres destacades

• Llibre de Fortuna e Prudència: Debat entre dos personatges alegòrics.
• Sermó: Paròdia dels sermons religiosos, to escèptic i crític.
• Apologia: Diàleg filosòfic inspirat en Plató.
• Valter e Griselda: Traducció del Decameró, inici del petrarquisme a la península.
• Lo somni (1399): Diàleg entre ell i el rei Joan I, ja mort, que se li apareix en somni. Defensava la seva actuació política i justificava la mort del rei.

Estructura de Lo somni

1. Immortalitat de l’ànima.
2. Causes de la mort del rei.
3. Discurs misogin de Tirèsies.
4. Elogi a les dones i les reines d’Aragó.

Antoni Canals (València, 1352? – 1419)

• Fra dominicà i deixeble de Sant Vicent Ferrer.
• Va defensar la religió, però amb influències humanistes. Volia adaptar els clàssics a la moral cristiana.
• Estil elegant i influït pel llatí.

Obres originals

• Tractat de confessió.
• Escala de contemplació.

Traduccions destacades

• Escipió i Annibal (de Petrarca).
• Fets i dites memorables (de Valeri Màxim).
• De providentia (de Sèneca).

Context de la literatura narrativa (s. XIV)

• La burgesia guanya pes i dóna suport al rei contra la noblesa.
• Cultura aristocràtica en decadència → neix una cultura ciutadana.
• Nous temes: Més populars, realistes, còmics, tot i mantenir valors morals.
• Es prepara el terreny per a una narrativa més moderna i burgesa.

Narrativa en vers

Noves rimades

• Narracions en octosíl·labs apariats, tema cavalleresc i fantàstic.
• Inspiració en la matèria de Bretanya (rei Artur…).
• Escrites en provençal.
• Exemple: Blandín de Cornualla.

Codolades

• Versos alternats (octosíl·labs i tetrasil·làbics).
• To còmic i satíric, crítica als poderosos.
• Escrites en català amb influència provençal.
• Exemple: Llibre de Fra Bernat.

Narrativa en prosa (novel·la breu)

• Inspirades en el Decameró de Boccaccio.
• Estil breu, realista i amb intenció moralitzadora.
• Exemple: L’ànima d’Oliver.

La novel·la cavalleresca

Curial e Güelfa

• Anònim, escrit a Nàpols (1435-1462).
• Prosa humanista amb referències clàssiques (Plató, Ovidi, Llull…).
• Argument amorós i cavalleresc: Curial (humil) s’enamora de Güelfa (noble).
• Aventures, captivitat a Orient, i ascens social → casament final.
• Característiques: Acció creïble, versemblança, profunditat psicològica (sobretot de Güelfa), referències històriques reals.

Tirant lo Blanc

• Autor: Joanot Martorell, publicat per Martí Joan de Galba (1490).
• Obra moderna i realista, gran èxit i influència.
• Tirant ascendeix fins a convertir-se en hereu de l’Imperi Grec.

Estructura de Tirant lo Blanc

1. Passat del mentor (Guillem de Varoic).
2. Formació a Anglaterra.
3. Aventures a Sicília, Rodes, Imperi Grec i nord d’Àfrica.
4. Final: Mort de Tirant i Carmesina; Hipòlit, nou emperador.

Característiques de Tirant lo Blanc

• Realisme: Geografia i personatges reals.
• Amor amb erotisme suau i humor.
• Reflexió sobre la figura del cavaller cristià → ideal però humanitzat.
• Estil variat: Llenguatge col·loquial i solemne.

Autors destacats de l'Humanisme europeu

• Dante Alighieri (1265-1321): Florència → Ravenna. Poeta i humanista italià. Autor de la Divina Comèdia, obra clau de la literatura universal.
• Francesco Petrarca (1304-1374): Gran poeta i pensador italià. La seva obra Canzoniere renova la lírica i influirà en tota la poesia posterior.

T3: Ramon Llull – Naixement de la prosa literària catalana

Context històric i lingüístic

• El llatí era la llengua culta i de l’escriptura.
• Adaptació del llatí a les noves llengües romàniques.
• Fins al segle XV-XVI no hi ha normes gramaticals ni ortogràfiques fixes.

La Cancelleria Reial

• Creada per Jaume I per regular l’administració escrita.
• Pere III el Cerimoniós impulsa una reforma lingüística al s. XIV.
• Neix la prosa cancelleresca, clara, culta i precisa.

Ramon Llull, figura clau

• Considerat el pare de la prosa literària catalana.
• Va demostrar que el català podia ser una llengua vàlida per a tot.
• Va escriure sobre teologia, filosofia, ciència i moral.
• Primer autor de tractats científics en català.

Biografia de Ramon Llull

Etapa cortesana (1257–1263)

• Es casa amb Blanca Picany, té dos fills.
• Treballa a la cort de Jaume I i educa Jaume II.
• Escriu poesia trobadoresca.

Conversió (1263–1265)

• Té visions de Crist crucificat.
• Abandona tota la seva vida anterior.

Etapa de formació (1265–1274)

• Es forma al monestir de la Real.
• Aprèn llatí i àrab.

Etapa de producció i difusió (1274–1308)

• Desenvolupa l’Art: Sistema racional per convertir infidels.
• Crea l’escola de Miramar per formar missioners que parlin àrab.
• Escriu moltes obres i viatja molt.
• Proposa al Papa una croada espiritual, però és rebutjada.
• Al 1306, a Bugia, debat amb savis musulmans → és empresonat i expulsat.

Última etapa (1308–1316)

• Continua escrivint i difonent les seves idees.
• El seu pensament és reconegut per la Universitat de París.
• Realitza nous viatges i impulsa escoles de llengües.
• Mor a Bugia (Algèria), enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.

Altres autors destacats de la literatura catalana medieval

Arnau de Vilanova

• Metge i reformador que criticava la riquesa del clergat i donava suport als reis d’Aragó.
• Obres: La lliçó de Narbona, El somni del rei Frederic.

Francesc Eiximenis

• Fra franciscà que va escriure una enciclopèdia en 13 volums anomenada Lo Crestià, dirigida a la burgesia.
• També va escriure Regiment de la cosa pública, Llibre dels àngels i Llibre de les dones.
• Feia crítiques als camperols i tenia un punt de vista misògin.

Sant Vicent Ferrer

• Predicador dominicà que usava llenguatge popular i recursos dramàtics per als seus sermons.
• Va participar en el Compromís de Casp (1412).

Sor Isabel de Villena

• Abadessa que va escriure Vita Christi, centrada en la vida de Maria i altres dones, amb una perspectiva femenina.

Literatura satírica

Serveix per corregir vicis socials i personals amb humor i ironia, especialment al segle XIV.

Anselm Turmeda

• Frare que es va convertir a l’islam a Tunis.
• Obres: Llibre de bons amonestaments (consells en to burleta), La disputa de l’ase (l’ase defensa la dignitat dels animals davant els humans).
• També va escriure en àrab el Tuhfa, contra el cristianisme.