Ramon Llull: Literatura, Filosofia i Teologia

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Tipus de Connectors

COPULATIUS: Addició o suma d'oracions. (i, ni...).

DISJUNTIUS: Elements que s'exclouen. (o, o bé, o si no...).

DISTRIBUTIUS: Alternança o distribució sense exclusió. (ara...ara, adés...adés, sia...sia, tant...com, així...com, qui...qui, que...que, l'una ...l'altra, mig...mig, no solament...sinó, ni...ni, mig...mig, aquí...allí, tant si...com si, tan aviat...tan aviat, qui...qui, aquest...aquells, sigui...sigui, per un costat...per l'altre, no solament...sinó que també, o...o, o bé...o bé...).

ADVERSATIUS: Indiquen contrast, exclusió, oposició. (Però, en canvi, tanmateix, ara bé, ara amb tot, tot i això, així i tot, no obstant, no obstant això, altrament, mentre que).

CONTINUATIUS: Indiquen continuïtat, successió. (I fins i tot, i ni tan sols, i...i tot, encara, a més, de més a més, encara més).

EXPLICATIUS: Significats que s'aclareixen, equivalen o es complementen. (és a dir, o sigui, això és...).

IL·LATIUS: Conseqüència (Doncs, per tant, així, de manera que, per consegüent...).

El Nex "Que"

QUE: Nexe subordinant.

• Infinitiu: Forma no personal (n-v).
• Interrogatives totals: si.
• Interrogatives parcials: pronom, adverbi o quantificador interrogatiu.
• Substantives de relatiu: el qui o el que (PR).

Ramon Llull: Un Cas Excepcional

Es tracta d'un cas excepcional i únic per dues raons: ell és el primer a l'Europa medieval que fa servir una llengua romànica (català) per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència. I en segon lloc, perquè amb la seva obra esdevé l'autèntic creador del català literari: la llengua catalana presenta una sintaxi rica, clara i plena de matisos i un lèxic ampli i precís.

Els Grans Objectius de Llull

Gran ideal de vida, dos grans objectius:

• Creació de l'Art: Un sistema filosòfic molt personal que havia de servir per demostrar amb raons intel·ligibles, tant les grans veritats de la fe cristiana, com l'estructura i el funcionament ideal de la societat i del món.
• Expansió del cristianisme i la formació moral de la població per mitjà de la prèdica directa en places i carrers i de l'elaboració d'obres literàries en una llengua comprensible (català i àrab).

Les Facetes de Ramon Llull

• Missioner: Convertir els musulmans (Àfrica), això el va conduir a situacions problemàtiques. Aquesta experiència li va despertar una gran decepció i un consol espiritual en sentir-se fidel a la crida de Déu.
• Escriptor: Obra de profunditat intel·lectual per la qualitat literària i per l'extensió. El conjunt de les obres respon a un objectiu: explicar la seva ART. La seva obra presenta una gran variació (temàtica: teologia, moral, filosofia, ciència...; formal: narracions, apòlegs, faules...; amalgama de gèneres que combina per donar força al missatge). Valors literaris: coherència narrativa, riquesa plàstica en la descripció, domini del diàleg...
• Intel·lectual: Es va relacionar amb els savis més importants del moment. L'activitat europea perseguia dos objectius: explicar a les escoles la seva Art i demanar a les autoritats els fons necessaris per crear monestirs on formar els nous missioners, que havien de ser capaços de predicar en la llengua dels infidels i conèixer l'art de predicació lul·liana.

Obres Principals de Ramon Llull

Llibre d'Evast e Blanquerna

Narra la vida d'un home, Blanquerna, que des de molt jove, es proposa viure per un ideal cristià. Per tant, renuncia al món i inicia una llarga recerca per trobar el grau màxim de perfecció cristiana. En aquest trajecte passarà per diversos graons de la jerarquia eclesiàstica (monjo, abat, bisbe i papa) i aconseguirà introduir reformes profundes en les diverses institucions religioses. Renuncia al papat per passar a un altre estadi de perfecció personal: es fa ermità i fa vida contemplativa. És una autobiografia utòpica perquè és el relat de la vida ideal que Llull hauria volgut tenir, i que per tant proposa com a model de vida de tot bon cristià.

Exemples en Llibre d'Evast e Blanquerna

Al llarg de l'obra hi abunden les petites històries alliçonadores o morals. Aquests exemples, molt usats pels predicadors per embellir els sermons, servien per oferir una doctrina en imatge, amena i entenedora. En el capítol LII d'aquest llibre (De penitència), Llull parla d'un cavaller que es retira a un monestir a fer penitència pels seus pecats. Tanmateix, el seu escuder, per la falsa penitència, decideix abandonar-lo. Errant pel bosc, troba Blanquerna, amb qui manté un diàleg molt ric en exemples i semblances.

Llibre de les Meravelles

Narra la vida d'un jove, que es diu Fèlix, que abandona casa seva per tal de recórrer el món. L'objectiu de Llull és que el protagonista admiri la creació de Déu i aprengui les veritats de la fe cristiana. Fèlix es troba amb un seguit de savis i ermitans amb qui estableix un diàleg de temàtica espiritual i científica. La novel·la té 10 capítols: Déu, àngels, el cel, els 4 elements, plantes, metalls, bèsties, l'home, el paradís i l'infern. La novel·la es presenta com una mena d'enciclopèdia temàtica de l'època medieval, però en forma de novel·la.

Llibre de les Bèsties

El Llibre de les Bèsties (capítol setè) és la part més novel·lística i més imaginativa. Es tracta d'una faula política inspirada en apòlegs de tradició oriental: les bèsties formen una societat organitzada jeràrquicament, les bèsties dels alts estaments prenen les decisions polítiques, fan grups i aliances. És un retrat de la societat aristocràtica i un tractat de política en què tots els protagonistes són bèsties. L'argument: la guineu intentarà que el lleó cometi tota classe d'abusos per tal d'usurpar-li el poder, però ho eviten el senglar i l'elefant.

Pensament Polític Lul·lià

Aquest apòleg configura el pensament polític lul·lià, i se'n deriva un ensenyament moral basat en tres principis: defensa de l'organització jeràrquica de la societat feudal, la condemna de les ambicions polítiques que puguin trencar l'ordre establert i la necessitat que tot monarca sàpiga formar un equip de govern just i eficaç. L'inici del llibre ja ens deixa clara la visió teocràtica que Llull té de política: Déu és qui marca la regla per la qual s'ha de regir el món.

Obres Poètiques

Llull va ser també el creador de la prosa poètica en català i la més destacada està en el Llibre d'Amic e Amat: és una obra mística que consta de 366 versicles molt breus, cadascun dels quals conté matèria suficient perquè un ermità pugui fer la seva meditació espiritual durant un dia. 3 personatges omnipresents: l'Amat (que és Déu creador o Jesucrist), l'Amor (la força, sovint personificada que els uneix) i l'Amic (l'home, de manera especial l'ermità contemplatiu).

Obres Doctrinals

• Llibre d'Ordre de Cavalleria: és un assaig sobre el codi moral que ha de regir les activitats d'un bon cavaller.
• Doctrina Pueril: és un manual pedagògic que Llull dedica al seu fill Domènec per tal que porti una vida exemplar.

Obres Filosòfiques i Científiques

• Art Abreujada d'Atrobar Veritat: primera de les obres dedicades a explicar l'Art, en què Llull intenta reduir tots els coneixements humans a un nombre limitat de principis.
• Arbre de la Ciència: obra de caràcter enciclopèdic en què, sota l'al·legoria d'arbres, Llull jerarquitza tots els aspectes del saber humà.
• Llibre de Contemplació en Déu: una de les primeres obres de Llull, en què exposa els principis teològics i defineix el seu ideari vital.