Ramon Llull: Primer escriptor en català i figura universal

Ramon Llull: Un pioner de la literatura catalana

Ramon Llull és considerat el primer escriptor en llengua catalana i una de les figures més importants de la literatura universal. Va ser el primer a escriure en prosa en llengua vulgar (català) sobre temes humanístics i científics. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (el català) per tractar temes elevats, que normalment eren redactats en llatí. Va ser un filòsof, poeta, teòleg i alquimista nascut a Palma de Mallorca l'any 1232. Era fill d'una família de nobles i vivia a la cort de Jaume II. També es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Convivia en una època semi colonial envoltat per la conquesta militar cristiana on l'ambient musulmà assolia la major part de la població.

Als trenta anys (segons la Vita Coetània), mentre escrivia un poema trobadoresc, se li va aparèixer una visió de Crist a la creu i, a partir d'aquell moment, Ramon Llull decideix canviar dràsticament la seva forma de vida per un món centrat en la religió. Abandona la seva família i renuncia als luxes d'un noble per seguir els seus pensaments i ideals.

Guiat per la seva religió, Llull inicia llargs viatges pel Mediterrani, període a partir del qual escriu en àrab i en català per ser entès per un públic més ampli, especialment els infidels. Durant aquests viatges va fundar una escola de missioners franciscans a Miramar, creada per a la instrucció de la religió en la llengua aràbiga. També va viatjar a París, Roma, el Nord d'Àfrica i Tunis.

L'any 1311 va escriure la Vita Coetània, una obra autobiogràfica presentada davant del concili general de l'Església de Viena del Delfinat on relatava les seves visions de Crist a la creu. Un dels seus propòsits era intentar convèncer el papa, els reis i els nobles per fundar monestirs per a la formació dels missioners.

Des del punt de vista literari, van destacar tres novel·les: El llibre de l'Evast e Blanquerna i Fèlix o Llibre de Meravelles (que inclou el Llibre de les bèsties), totes relacionades amb la religió.

Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons morals i de doctrina cristiana representant-les en escrits i obres literàries. Adopta les seves tècniques a les normes més admeses per la seva època. En l'exemple del pastor, l'Infant i el llop, Llull implanta un ensenyament amb l'objectiu de ser transmès al lector. Per tant, Ramon Llull utilitzava la literatura com a un vehicle d'expressió per poder transmetre millor els seus pensaments i, sobretot, aconseguir convertir els infidels al cristianisme.