Ramon Llull, Cròniques i Segle d'Or: Literatura Catalana Medieval

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Ramon Llull era de família burgesa, pertanyent a la primera generació mallorquina de cristians. També era cavaller i noble, influenciat per la poesia trobadoresca.

Aportacions Clau de Ramon Llull

• Valor literari: La literatura com a eina per convertir els infidels.
• Va situar el català al mateix nivell que el llatí.
• Dominava 4 idiomes: occità, català, llatí i àrab.

Obra Poètica i Prosa de Llull

• Poesia: “Cant de Ramon”, “Lo Desconhort”.
• Prosa: Anomenat el “Doctor Il·luminat”, va inventar un mètode de pensament propi.

L'Art Lul·lià: Mètode de Pensament

L'Art Lul·lià (o Art Cul·lià) és un mètode de pensament nou que busca l'explicació de la fe cristiana (partint de la perfecció) i la natura (explicació dels conceptes del món).

Obres Fonamentals de l'Art Lul·lià

• “Art Magna”: L'Art Lul·lià en la seva versió més intensa.
• “Art abreujada de trobar la veritat”: Dissenyada per fer més entenedora l'Art Magna.
• “Arbre de la Ciència”: Tracta sobre la perfecció assolida gràcies a la natura.

Gèneres de la Prosa Lul·liana

Prosa Didàctica

Té l'objectiu d'ensenyar la bona educació cristiana, aplicant pràcticament l'Art Lul·lià.

• “Llibre del gentil i els tres savis”: Presenta tres religions per ensenyar la certesa de la religiositat.
• “Llibre de l’ordre de cavalleria”: Tracta sobre l'ajuda als desvalguts (bons cavallers i cristians).
• “Doctrina pueril”: Posseeix un valor arqueològic, ja que revela aspectes socials desconeguts.

Prosa Narrativa

• “Blanquerna”: Descriu un estat de perfecció amb visió ciutadana i els estaments socials de la persona.
• “Fèlix o Llibre de les Meravelles”: Obra no cortesana que explora el bé i el mal al món, sovint procedent d'una persona.

Prosa Mística

Dissenyada per ensenyar a meditar i reflexionar religiosament.

• “Llibre de contemplació en Déu”: Estructurat per ser llegit un capítol per dia.
• “Llibre d’Amic e Amat”: Se centra en la relació entre l'home i Déu.

La Prosa Historiogràfica Medieval Catalana

La prosa historiogràfica té dos antecedents principals, caracteritzats per la seva poca rigurositat i el seu caràcter llegendari:

Antecedents de la Historiografia

Cronicons

Escrits en llatí i en prosa. Apareixen a l'inici de la Corona.

Cantars de Gesta

Orals i poètics, en català. Tracten personatges coneguts amb un caire mític.

Elements Comuns de les Quatre Grans Cròniques

1. Valor literari i lingüístic: Preocupació per l'ús de la llengua.
2. Valor històric: Certa rigurositat.
3. Contemporaneïtat: Narració de fets immediats.
4. Testimoniatge: Testimoni d’allò quotidià o petit.
5. Protagonisme del rei: Centrat en el rei i la família reial de la Corona.
6. To heroic: Presentació dels reis com a figures heroiques.
7. Presència de cantars de gesta prosificats.

Objectius de les Cròniques

• Servir de model per a futurs reis (caràcter pedagògic).
• Justificació política reial.
• Satisfer la vanitat reial: lloar els èxits aconseguits.
• Fomentar l'esperit nacional: que la població se senti orgullosa de la seva Corona.

Anàlisi de les Quatre Grans Cròniques

Crònica de Jaume I (Llibre dels Feits)

És la crònica més antiga.

• Autobiogràfica: L’autor és el rei, utilitzant el plural majestàtic.
• To bèl·lic.
• Destaca que els èxits “no són mèrits seus, sinó voluntat divina”.

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del Rei en Pere)

• Més rigurosa i acurada, amb més informació provinent d'arxius reials.
• Inclou vivències personals i elements dels cantars de gesta.

Crònica de Ramon Muntaner

• Escrita al final de la seva vida, recull memòries de la Corona i vivències personals (atribuïdes a la voluntat divina).
• Dissenyada per ser escoltada (oralitat).
• La més valuosa pel que fa a l'expansió catalana a Orient.
• Gran valor literari i ús del “bell catalanesc”.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

• Reflecteix un rei autoritari: to fred i distant.
• Busca evitar que es disseccioni (divideixi) allò conquerit.
• Enriqueix la cultura: promou els certàmens literaris (antecedent dels Jocs Florals).
• També és autobiogràfica, marcada per la seva preocupació per la cultura.

El Segle XIV: La Paradoxa Medieval i Humanística

El segle XIV és considerat un segle paradoxal, ja que presenta dues tendències literàries aparentment contradictòries:

Tendència Medieval: Francesc Eiximenis

• Didàctica: Enfocada a la gent de cultura mitjana (burgesia).
• Temàtica religiosa.

Obres d'Eiximenis

• “El Cristià”: La seva obra més extensa i coneguda.
• “Llibre dels àngels”: Un devocionari.
• “Llibre de les dones”: Posseeix un caràcter arqueològic.

Tendència Humanística: Bernat Metge

Bernat Metge és considerat el primer humanista de la península Ibèrica.

• Literatura menys idealitzada, centrada en sentiments i experiències.
• Gran voluntat literària (crear art amb la llengua).

Evolució Literària de Bernat Metge

• “Llibre de Fortuna i Prudència”: D'estil medieval.
• “Història de Valter i Griselda”: Influència de Petrarca, tracta l'amor medieval.
• “Lo Somni”: Obra plenament humanística, que demostra la seva voluntat literària.

El Segle XV: Segle d'Or de la Literatura Catalana

• Poesia: Ausiàs March, considerat el primer model poètic català, amb la seva poesia lírica amorosa culta en català pur.
• Novel·la Cavalleresca: Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
• Novel·la Burgesa: L’Espill (o Llibre de les Dones), de Jaume Roig.