Ramon Llull, Cròniques i Poesia Medieval Catalana

Ramon Llull: Vida, Obra i Missió Evangelitzadora

El Sentit de l'Obra Lulliana

Va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics —i un dels primers autors literaris en una llengua romànica—. La raó era que li interessava arribar a un públic ampli i s'adonà que només ho aconseguiria en la seva pròpia llengua i no en llatí, que només va utilitzar per al públic més culte.

Va ser, doncs, un creador de llenguatge: no va tenir predecessors en l'ús del català literari i va ser ell qui en fixà el model. En aquest aspecte, tots els autors immediatament posteriors el van haver de prendre com a referent.

Va ser un escriptor prolífic i influent per la magnitud i la importància de la seva obra: uns 280 llibres, que tracten temes teològics, didàctics o morals.

Teocentrisme, Didàctica i Moralització

Vida i Obres Principals de Ramon Llull

Ramon Llull, fill d’una família noble (1232-1316).

Va fer vida a la cort fins que se li va aparèixer cinc vegades Jesucrist.

A partir d’aquell moment va dedicar la seva vida a la recerca evangelitzadora.

Els Tres Objectius de la Missió de Llull

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles i monestirs on els missioners estudiessin teologia i llengües.
• Escriure llibres que servissin per a demostrar que la religió cristiana era la veritable.

Es tracta d’un autor filòsof, místic i missioner que se servia de la literatura per cristianitzar.

Les 280 Obres de Llull: Títols Destacats

Fèlix o Llibre de meravelles: novel·la en què el protagonista, guiat per un mestre, va descobrint la ingenuïtat d'aquells que no coneixen ni practiquen les veritats cristianes. Inclou el Llibre de les bèsties, reflexió política en forma de faula.

Vida coetània: obra autobiogràfica en què l'autor explica els detalls de la seva conversió i el seu canvi de vida a partir dels trenta anys. Va ser escrita el 1311 com a carta de presentació de la seva vida i obra als mestres de la universitat de París que havien de validar la seva Ars.

Llibre de l'orde de cavalleria: obra didàctica doctrinal en què s'instrueix el lector en la iniciació a la cavalleria. Serà la font de la primera part del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell ja al segle XV.

Llibre del gentil e dels tres savis: discussió entre un cristià, un jueu i un musulmà davant d'un pagà que accedeix al coneixement de la fe.

Les Cròniques Catalanes Medievals

La narració dels seus fets heroics i gloriosos, sovint a través d’uns herois emblemàtics, reals o imaginaris.

Jaume I (1208-1276): El Llibre dels Fets

Narra en forma autobiogràfica els seus records personals. Es caracteritza per una certa intenció didàctica, un llenguatge viu i el providencialisme, és a dir, la creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví.

Bernat Desclot: Crònica del Regnat de Pere el Gran

La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere II el Gran —fill de Jaume I— de qui fou contemporani.

Ramon Muntaner (1265-1336): L'Experiència Almogàver

Va escriure la crònica més coneguda. Ens parla d'un llarg període històric: des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, però es distingeix per les seves experiències entre els almogàvers (soldats mercenaris que vivien dels botins).

Pere el Cerimoniós (1319-1387): Justificació i Intrigues de Cort

L'autor és guiat, per tant, per una voluntat de justificació. El rei se centra més en les intrigues de la cort que no pas en un heroisme èpic, més propi del passat. Explica més de la cort que de l’exterior.

Poesia Medieval Catalana

Cerverí de Girona: "Si nuyll temps fuy pessions ne cossirs"

Mètrica i Estructura

• Es tracta d’un poema de 7 estrofes.
• Cada estrofa té 7 versos.
• Els versos són de 10 síl·labes d’art menor.
• 10 a
• 10 b
• 10 b
• 10 a
• 10 c
• 10 c
• 10 c

Guillem de Cervera (Nom) / Cerverí de Girona (Pseudònim)

Estrofa 1: El trobador recorda els seus temps de patiment per amor i ara ja els ha deixat enrere. Ha aconseguit l’amor i el cos de la dona.

Ramon Llull: "Cant de Ramon"

Mètrica i Estructura

• Es tracta d’un poema de 8 estrofes.
• Cada estrofa té 6 versos.
• Versos octosíl·labs.
• Art menor i rima consonant.
• 8a
• 8a
• 8a
• 8a
• 8a
• 8a