Ramon Llull i les Cròniques: Pilars de la Literatura Catalana Medieval

Ramon Llull (S. XIII): Vida, Obra i Pensament

Qui era Ramon Llull?

• Mallorquí.
• Considerat un dels *creadors del català literari* i un dels primers a utilitzar una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics.
• Va escriure també en llatí, àrab i occità.
• Provinent de família noble i relacionat amb la vida cortesana.
• Tenia com a destí convertir-se en un representant destacat de la cort.
• Casat i amb dos fills.

La Conversió de Llull als 31 Anys

Als 31 anys va patir “la conversió”, que va esdevenir un gran gir en la seva vida, després de veure cinc vegades Crist crucificat. Després d’això, va deixar enrere la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei de Déu.

El seu objectiu vital era: “Que els infidels es passin al cristianisme”.

Els Tres Objectius de Vida de Llull

Per aconseguir aquest objectiu, es va proposar tres metes:

1. La predicació als infidels.
2. La redacció d’*“El millor llibre del món”* (per demostrar de manera racional la veritat de la fe cristiana).
3. La fundació d’escoles monestir (per formar missioners).

Llull, Creador del Català Literari

• Sense una tradició literària prèvia, destaca amb obres de gran format.
• En una època en què el llatí vehiculava tot el saber, tracta de filosofia, ciència i teologia en llengua vulgar (català).
• Fa del català una llengua apta per a l’ús culte.
• La tradició literària en català neix vinculada a la prosa (Llull i les dues primeres cròniques).

L'Art Lul·lià: Mètode i Racionalitat

L’Art lul·lià és un mètode que concep per demostrar els dogmes del cristianisme:

• Aplica procediments científics al debat religiós.
• Intenta confirmar la fe a través de deduccions racionals.
• Es basa en el pensament lògic.

La Literatura com a Eina de Propaganda

• La literatura representa una eina útil a l’hora de comunicar i difondre les seves idees.
• És una estratègia de propaganda al servei del cristianisme.
• La literatura ha de portar el lector a conèixer i estimar Déu. Per això fa una crítica a la joglaria (que engloba trobadors i joglars).

Diferència amb la Poesia Trobadoresca

• La poesia (la literatura) ha d'estar al servei de Déu, servint per lloar i beneir Déu.
• La poesia trobadoresca només parla de luxúria i de vanitats.

Les Llengües Utilitzades per Llull

Utilitzava diferents llengües perquè tothom ho pogués entendre i per facilitar la conversió dels infidels:

• Llatí: Si s’adreça a especialistes, teòlegs o doctors universitaris. És la llengua de cultura tradicional.
• Àrab: Quan el públic són els infidels a qui pretén convertir.
• Català: Per instruir els laics sense gaire formació. Tracta en català els temes fins aleshores reservats al llatí per no limitar la seva obra als clergues.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Cròniques van ser escrites entre els segles XIII i XIV. Narren fets històrics recents o contemporanis als autors.

Finalitats de les Cròniques

• Justificar els fets, les accions i l'actitud dels monarques.
• Enaltir la casa reial.
• Explicar al poble les accions polítiques del rei.
• Servir de model per a futurs reis i governants, i també per als súbdits.
• Intenció patriòtica, de cohesionar el país.

Característiques Comunes

• Hi trobem elements de ficció procedents de la literatura cavalleresca.
• El patriotisme hi és molt present, tant en l’exaltació de l’esperit de la nació com en la justificació de la política dels reis.
• Tenen intenció didàctica i moralitzadora.
• Estan escrites en català (llengua vulgar).
• Són àgils narrativament.
• Narren fets contemporanis o propers històricament.

1. Llibre dels Fets, de Jaume I

• El rei Jaume I va dictar la crònica personalment.
• Narra de forma autobiogràfica i seguint un ordre cronològic els fets esdevinguts des del seu naixement fins a les conquestes de Mallorca i València.
• La crònica funciona com unes memòries.
• El rei és descrit com un heroi dins d’un ambient bèl·lic.
• La llengua és viva, senzilla i plena d’expressivitat.
• Estil popular (refranys, dites).
• Fa servir el *nós majestàtic*.
• Els personatges forasters parlen en la seva llengua.
• Hi ha un fort sentiment religiós.

2. Llibre del Rei en Pere, de Bernat Desclot

• L’autor és Bernat Escrivà, funcionari de la cort.
• Se centra en el regnat de Pere II el Gran i narra les accions dels almogàvers, la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.
• To heroic i esperit cavalleresc.
• Exaltació nacional i un fort sentiment antifrancès.
• Vol exaltar la figura del rei Pere II.
• Escrit en 3a persona des d’un punt de vista extern als fets.
• Llenguatge senzill.

3. Crònica, de Ramon Muntaner

• És la més extensa i la més emocionant.
• Vol lloar les proeses i les virtuts dels reis del Casal d’Aragó. Per això narra des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne (1328).
• La part més important és l’expedició catalana a l’Orient.
• Fa ús de la 1a, 2a i 3a persona verbal. El protagonista és Muntaner.
• Muntaner és un patriota i gran defensor de la llengua catalana (l’anomena *bell catalanesc*).
• Estil àgil, viu i directe.

4. Crònica, de Pere el Cerimoniós

• L’autor és el mateix rei.
• És com un llibre de memòries que pretén justificar el seu regnat.
• Narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare Alfons III i el seu propi regnat.
• Destaca la reincorporació del Regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.
• Empra el *nós majestàtic*.
• Exalta el poder absolut i narra episodis que fan palesa la crueltat del seu govern.
• Estil monòton.