Ramon Llull i les Cròniques Catalanes: Literatura Medieval

Ramon Llull

Obra Lul·liana

• Autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics.
• Vol arribar a tot el públic i sap que ho ha de fer amb la pròpia llengua i no en llatí. Es dirigeix al poble culte.
• És un creador de llenguatge, és a dir, va ser el que va fixar el model.
• Escriptor prolífic i influent. Un dels seus llibres tracta sobre temes teològics, didàctics o morals.
• Dues característiques: el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora.

Quin fet crucial s'esdevé en la biografia de Llull i que marcà la seva vida posterior?

Se li apareix quatre vegades Crist crucificat, canviant la seva vida. Llull va sentir-se cridat per Déu.

Llull va ser un gran viatger. Quin motiu el portarà a moure's per gran part d'Europa?

Es va moure per gran part d’Europa perquè se li va aparèixer Crist i va decidir peregrinar. Va aprendre a parlar àrab. Va estudiar llatí. Va fundar un monestir a Mallorca. També va viatjar per molts altres països d’Europa, com Alemanya, França, etc.

Per quin motiu Llull utilitza el català en la seva obra? Què va significar això per al català, com a llengua?

Llull utilitzava el català perquè tothom pogués entendre la seva filosofia. Va fer un pas molt gran, ja que va significar la substitució del llatí vulgar pel català.

Quina finalitat té per a Llull la literatura?

Tenia la finalitat d’arribar al seu poble, de convèncer els intel·lectuals, de poder arribar als infidels i de fer poesia trobadoresca.

En què es basa la grandesa de Llull com a escriptor?

En l’ús i la riquesa de les seves paraules i expressions.

Per què es diu que Llull era poliglota?

Va escriure en llatí, català i àrab. En diverses obres va combinar més d’un idioma. El seu coneixement de l’àrab el converteix en un cas únic entre els teòlegs llatins. Amb tota probabilitat, parlava també occità i francès. Va ser un impulsor de la traducció de les seves obres, que va traduir ell mateix o que va fer traduir al català, llatí, francès o occità. Va fundar una escola de llengües orientals a Miramar.

Èpica i Cròniques

En les nacions hi ha una èpica, és a dir, la narració dels seus fets heroics i gloriosos. Ho fan a través d'herois emblemàtics, en el moment en què van adquirir un cert sentit de comunitat nacional.

Els textos més propers a l’èpica catalana conservats íntegrament són, precisament, aquestes cròniques, textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d’esplendor de la Corona Catalanoaragonesa.

Característiques de les Cròniques

• Fervor monàrquic i patriòtic envers la Corona Catalanoaragonesa.
• La intencionalitat política de les decisions i accions dels reis catalans.
• Voluntat didàctica: deixa constància d’alguns fets.
• El retrat d’un moment històric, ja sigui subjectiu, parcial i idealitzat, en la seva dimensió més quotidiana i més humana.
• Llenguatge viu i directe (oralitat).

Autors

• Jaume I: Llibre dels Fets. Narra en forma autobiogràfica els seus records personals.
• Bernat Desclot: No se sap molt d’aquest autor a banda que no és aquest el seu nom real i que pot ser que el seu nom sigui Bernat Escrivà. La seva crònica parla sobre el regnat de Pere II.
• Ramon Muntaner: Parla sobre un llarg període històric des del naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne, però es distingeix per les seves experiències amb els almogàvers.
• Pere el Cerimoniós: Parla del seu propi regnat i el del seu pare. Té una voluntat de justificació.