Ramón llull amic e amat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,52 KB
VIDA
Ramón Llull es va conèixer per múltiples facetes professionals al llarg de la seva vida (escriptura, filosofia, teologia, medicina, física, mestre...) va ser moltes coses però l’enfocarem en la vessant de mestre i l’escriptor.
Va néixer a Mallorca a finals de 1232 i principis de 1233, ja que no se sap exactament la data de naixement.
Llull es va casar i va tenir dos fills, Domingo i Magdalena.
Inicialment, Llull es dedicava a la poesia trobadoresca fins que va ser objecte de l’aparició de Jesucrist penjat a la creu que va fer que Llull es convertís al cristianisme. La conversió de Llull va acompanyada de la convicció que ha de fer tres coses:
1) intentar convertir als infidels, sobretot als musulmans en cristians
2) escriure un llibre ‘’contra els errors dels infidels’’
3) intentar convèncer al Papa, els reis i els prínceps de la necessitat de fundar monestirs per formar missioners
Llull s’emmiralla amb San i es quan abandona la família i totes les seves possessions, i es dedica durant els següents nou anys a estudiar el llatí i l’àrab. (el llatí perquè en aquell moment es parlava en occità i l’àrab perquè com volia convertir als musulmans en cristians havia d’escriure de manera que ells l’entenguessin).
Llull es mostra contrari a les tàctiques tradicionals de formació que utilitzaven els missioners dominicans i es proposa canviar la didàctica d’ensenyament. Aquest nou sistema l’anomena Art. Després de la creació d’aquest Art, Llull fa diversos viatges per intentar promoure la fundació d’escoles i divulgar el seu sistema. Aquests viatges no tenen èxit ja que aquest Art, és tan peculiar que als oients els sembla massa estrany i al mateix temps massa modern.
Desprès d’aquest rebuig Llull reformula completament el seu sistema i un cop reformat inicia un nou viatge al nord d’Àfrica (Tunis), a diversos països de la Mediterrània, al pròxim Orient, a París... Fins tornar al nord d’Àfrica on l’empresonen per les seves idees.
Llull, al sortir de la presó torna a París on té més èxit que en els últims viatges i aconsegueix fundar diverses escoles. Va tornar a Tunis on també va tenir èxit i en el viatge de retorn a Mallorca va morir al març de 1316.
EL PENSAMENT DE LLULL
Per entendre a Llull, cal entendre que l’Art és una idea original amb una metodologia nova que utilitza una terminologia i uns conceptes tradicionals, però d’una manera original.
Les obres de Llull tenen una gran varietat formal com a temàtica ideològica.
Llull pensava que si escrivia sobre temes variats podria arribar millor als estaments més alts de la societat musulmana, i així, la resta de la població també voldria saber-ne més.
L’Art és un sistema general que intenta demostrar la unitat del saber (era el moment en que es debatia entre la ciència i la teologia entre les dades reals i les de la revelació cristiana).
Per elaborar aquest Art, Llull aprofita aquelles coses que tenen en comú les religions cristiana, jueva i musulmana, com per exemple, el monoteisme (que només creu en un déu) i a partir d’aquí, Llull crea la idea de les dignitats divines, l’herència de la filosofia i de la ciència grega.
Un dels punts principals de tot el sistema de Llull el constitueixen per tant, els atributs de Déu que són per exemple, la grandesa, l’eternitat, la saviesa, la veritat...
OBRA LITERÀRIA
OBRA POÈTICA
Llull escrivia poesia amorosa, però no s’ha conservat. Tanmateix, la petja d’aquest gènere travessa tota la seva obra, a més, serveix de pont entre els temes terrenals i la reflexió espiritual. La poesia de Llull, es pot classificar en: autobiogràfica i religiosa.
Poesia autobiogràfica:
era una autobiografia amorosa i retòrica (com feien els trobadors), i ens parla dels seus fracassos i angoixes de la seva vida, mostrant sincerament un amor turmentat. El Cant de Ramón i Desconhort en són els exemples principals.
Poesia religiosa:
utilitzava qualsevol expressió literària profana per als seus interessos religiosos. En el Camó de la poesia utilitzava la tècnica del contrafet diví o espiritual, que consisteix a canviar el contingut d’un gènere originalment profà per refer-lo en temàtica religiosa. Aplicava aquesta tècnica als gèneres poètics dels trobadors, que eren més populars.
→ També ho fa a una cançó amorosa dins del Blanquerna, anomenada A vos dona Santa María, on la midons feudal és substituïda per la Verge, o al sirventès religiós que clou el Blanquerna.
OBRA MÍSTICA
La mística consisteix en la fusió espiritual de l’individu amb la divinitat. Quan es trasllada a la literatura s’acostuma a demostrar una gran força interior, que explica la seva singularitat.
Aquesta relació amb la divinitat (díficil d’explicar, subjectiva i personal) exigeix la creació d’un llenguatge comú, i s’associa a l’amor per expressar-la amb tota la intimitat i complexitat. El resultat és una escriptura de gran bellesa literària, on destaca el símbol i la metàfora, que transmet l’experiència espiritual en mots comprensibles.
Com a exponent, Llull va escriure el Llibre d’amic e amat (1276-1278)
LLIBRE D’AMIC E AMAT:
Recull influències de la mística sufí del Càntic dels cantics(un dels llibres que componen la Bíblia on parla d’amor i erotisme entre l’espòs i l’esposa, però també interpretat com una al·legoria de l’amor entre Déu i els humans) i de la mística franciscana.
→ Escriptura de gran bellesa
→ adapta procediments i gèneres de la lírica trobadoresca
→ l’amic i l’amat són Déu i l’home, i expressen de forma dialogada el lligam que els uneix.
Així es recorre al tema de l’albada o el nou dia per manifestar l delit de l’home per la mort, que ha de permetre la fusió amb Déu. La vivència s’emmarca en l’arribada de la llum proclamda pels ocells.
En d’altres moments el motiu trobadoresc remet a la cançó i al tòpic de la presa d’amor, vincle indestructible entre els amants
OBRA NARRATIVA
Hi ha dues obres narratives fonamentals en l’obra de Llull: el Llibre d’Evast e Blanquerna i el Llibre de Meravelles. Suposen les primeres mostres de la novel·la europea en prosa. Es tracta d’obres d’intencionalitat utòpica → l’autor projecta el comportament ideal dels homes i, a la vegada, mostra l’allunyament en la llengua ROMànica respecte el seu projecte.
LLIBRE D’EVAST I BLANQUERNA
També conegut com a Blanquerna. És l’obra en prosa més important i original de l’autor. Esdevé la primera novel·la urbana, per la novetat de plantejaments.
En les primeres ens concreten l’espai i el tipus de personatge.
L’obra es divideix en cinc llibres.
el primer està dedicat a la família d’evast i aloma
els altres quatre, al seu fill Blanquerna
segueix una vida religiosa i té una trajectòria ascendent dins de la jerarquia de l’Esglèsia: monjo, abat, bisbe, cardenal, papa. Un cop arriba al cim de l’esglèsia, el papa Blanquerna, dimiteix per acollir-se a la vida solitària, en companyia de Déu i la natura.
Blanquerna, destaca per la força descriptiva dels personatges i els espais, ubicats sempre en un àmbit urbà: places, fires, carrers… Els protagonistes alternen la presència de cavallers i nobles amb la de caçadors, pastors, mercats, joglars… figurants que protagonitzen la vida ciutadana.
FÈLIX O LLIBRE DE MERAVELLES
Aquesta obra sintetiza un altre moment del pensament lul·lià, la voluntat d’assolir tot el coneixement sobre el món. Ramón Llull veia en la meravella de la natura, la mà del Creador, actitud pròpia del pensament franciscà.
Fèlix, el protaginista, dolgut pel comportament dels homes, que han oblidat Déu inicia una peregrinació pel món. Aquest viatge el meravella davant de la creació magnifíca, que descriu a mesura que el descobreix. També es sorprèn negativament en veure com els humans es desvien del pla de Déu.
OBRA DIDÀCTICA
EL LLIBRE DE LES BÈSTIES
Fa servir l’apòleg com a finalitat didàctica i moral protagonitzat per animals per ensenyar quin és el comportament correcte, i el joc de valors i contravalors que representen els animals, remet directament a l’actuació dels humans.
Els animals, reunits en assamblea per a l’elecció del rei, es divideixen en dos bàndols; els carnívors (lleó, lleopard…), i els hervíbors (bou, cavall…) , és a dir, en base a la seva alimentació.
LLIBRE DE L’ORDE DE CAVALLERIA
És un breu resum dels valors i dels deures d’un cavaller, segons el perfil definit per l’Esglèsia (institució a la qual estava sotmesa la cavalleria) i presenta el ritual que ha de seguir un escuder per arribar a cavaller i descriu el valor simbòlic de cadascuna de les armes.