Rafael i L'Escola d'Atenes: Geni del Renaixement

Rafael: Biografia i Trajectòria Artística

Rafael Sanzio (1483-1520) és una figura cabdal del Renaixement. Molts es desanimen creient impossible arribar al seu nivell de mestria.

Inicis i Ascens a Roma

Cap al 1504, Rafael entra a treballar al taller de Perugino, de qui hereta la paleta clara i unes composicions estructurades i espaioses que no l’abandonen en tota la seva carrera, com es pot veure en l’obra de l’Escola d’Atenes.

Rafael tenia un caràcter afable, millor que el dels altres dos grans genis del Renaixement, que es caracteritzaven pel seu anhel de perfecció, la seva lentitud i la seva meticulositat. Aquesta qualitat, sumada a la intercessió de Bramante —qui estava construint la Basílica de Sant Pere, entre altres obres a Roma—, fa que el Papa Juli II el cridi a Roma quan Miquel Àngel està pintant la Capella Sixtina. A Rafael se li encarrega decorar les estances privades del Papa al Vaticà. Aquesta serà una de les seves obres més importants. Es destaca la Cambra de la Signatura, on hi trobem l’Escola d’Atenes i La Disputa del Sagrament.

Arquitecte Papal i Llegat

El 1514, Rafael succeeix a Bramante com a arquitecte de l’Església de Sant Pere, i en modifica la planta per fer-la de creu llatina. També és nomenat encarregat de l’urbanisme de Roma. Rafael mor el 1520, deixant un llegat artístic immens malgrat la seva curta vida.

Estil i Influències Artístiques de Rafael

L’obra de Rafael pertany a l’estil renaixentista i, concretament, al Cinquecento.

Mestres i Inspiracions Clau

De Perugino, autor de La Verge apareixent-se a Sant Bernat, el seu mestre, en pren el món serè i lluminós que caracteritzà la seva pintura. Les seves grans influències van ser Leonardo da Vinci i Miquel Àngel. Rafael pretén unificar l’estil d’aquests dos autors tan contraposats:

• De Leonardo, imita molt els paisatges presents en obres com La Mare de Déu de les Roques (aquesta influència es fa present en obres com La Disputa del Sagrament). Una altra característica que adopta de Leonardo és el retrat.
• De Miquel Àngel, obres com l’Escola d’Atenes reben influència pel que fa a l’absència de paisatge, la representació arquitectònica i la dimensió de les figures. També adopta les figures pesants amb tendència a tancar-se.

L’altra gran influència la rep de Bramante, cosa que veiem en les arquitectures plasmades en els seus quadres.

Característiques de la Pintura de Rafael

El seu estil presenta una aparent simplicitat, però amaga un estudi profund de la composició, de la profunditat i del clarobscur. Darrere les seves figures, hi trobem un esquema fet a partir de formes ovalades que prové de la filosofia neoplatònica que va aprendre a Florència. L’aparent senzillesa de la pintura de Rafael és fruit d’un acurat estudi, d’una saviesa artística i d’un dibuix perfecte. Les seves figures tenen la capacitat de transmetre vida. El color és massa uniforme i pla, però Rafael aconsegueix el dinamisme que caracteritza les seves grans obres. En aquest cas, tots els personatges es mouen a excepció d’Heràclit, que resta immòbil.

Obres Destacades de Rafael

A part de l’Escola d’Atenes i La Disputa del Sagrament, també podem destacar:

• La Mare de Déu de la Cadira
• La Madonna Sixtina

L'Escola d'Atenes: Anàlisi Detallada

L’Escola d’Atenes és considerada una obra mestra de la perspectiva fugada en un punt i de l’expressió dels ideals artístics del Renaixement. Es barreja la humanitat dels filòsofs i la fredor de l’espai arquitectònic, creant un efecte dinàmic excepcional.

La Tècnica del Fresc

Aquesta obra és un fresc. La tècnica de la pintura al fresc consisteix a aplicar pigments dissolts en aigua damunt el mur arrebossat amb calç quan aquesta encara està fresca. Aleshores, el pigment penetra uns quants mil·límetres tenyint el material i, quan aquest s’asseca, queda molt ben fixat.

Personatges i Simbolisme a L'Escola d'Atenes

Es poden apreciar Aristòtil i Plató al centre de l’escena, que caminen mentre conversen damunt d’un fons clar i no arquitectònic que els fa ressaltar de manera notable. Se situen al punt de fuga.

Les Set Arts Liberals Representades

Al quadre, trobem les set arts lliures o liberals:

• Gramàtica
• Geometria
• Astronomia
• Retòrica
• Dialèctica
• Aritmètica
• Música

Filòsofs Antics i la seva Simbologia

L’escena recull un gran nombre de filòsofs de l’antiguitat. No hi ha cap filòsof contemporani a Rafael, perquè l’autor creia que els únics filòsofs de veritat havien estat els grecs.

• Plató porta el Timeu a la mà i, com a defensor del món de les idees, assenyala al cel. És l’única figura que dóna calma a tots els filòsofs que discuteixen i dirigeixen mirades en totes direccions.
• Aristòtil porta un volum de L’Ètica i assenyala la terra i la realitat.
• Pitàgores apareix llegint i envoltat per un grup que el mira atentament. Personifica l’aritmètica i la música.
• Heràclit està totalment quiet, deixa que tot flueixi al seu voltant, tal com diu la seva filosofia.
• A l’esquerra, trobem Èpicur, filòsof que es decanta pels plaers de l’esperit.
• Diògenes el Cínic està estirat a l’escala, oblidat per tothom. La seva filosofia discrimina les accions socials i els béns terrenals.
• Euclides representa la geometria amb un compàs a la mà.
• Sòcrates exposa les seves idees parlant amb un grup de personatges; representa la dialèctica. Alexandre el Gran (armat) l’escolta atentament.
• Ptolomeu aguanta un globus terraqüi que simbolitza la Terra com a centre de l’univers i, per tant, representa l’art de l’astronomia.

Les arts restants, la retòrica i la gramàtica, estan representades amb les figures de dos desconeguts.

Retrats de Contemporanis i Homenatges

Molts dels personatges són retrats de contemporanis de Rafael; per exemple:

• Plató té el rostre de Leonardo da Vinci.
• Euclides té el rostre de Bramante.
• Heràclit té el rostre de Miquel Àngel (afegit després d’acabar perquè va quedar fascinat amb la Capella Sixtina).

Rafael mateix apareix a la dreta mirant l’espectador. D’aquesta manera, mostra l’admiració envers els tres genis renaixentistes.