Radioscòpia: Què és, usos i tecnologia d'imatge mèdica

Què és la radioscòpia?

La radioscòpia s'utilitza per a la visualització en temps real del moviment d'estructures i líquids interns, és a dir, per realitzar estudis dinàmics a l'organisme. S'empra en determinats exàmens i procediments:

• Estudis del tracte gastrointestinal, incloent-hi l'ènema opac, el TEGD (trànsit esofagogastroduodenal) i el trànsit intestinal.
• Estudis del sistema renal.
• Estudis de contrast d'altres cavitats, com la histerosalpingografia (HSG).
• Cirurgia ortopèdica.
• Implantació de dispositius de gestió del ritme cardíac.
• Cateterisme cardíac o escòpia.

Evolució: de la fluoroscòpia a la imatge digital

L'origen de la radioscòpia va ser la fluoroscòpia, on el pacient es col·locava entre la font de raigs X i una pantalla fluorescent. Aquesta tècnica generava una imatge fluorescent de color groc-verdós molt tènue. Anys després, es va inventar l'intensificador d'imatges, un dispositiu que ampliava la imatge i l'enviava a un monitor, reduint significativament el risc d'irradiació per al personal mèdic.

Tipus d'intensificadors d'imatge

Avui dia, existeixen principalment dos tipus d'intensificadors d'imatge:

Intensificador digital indirecte

Aquests dispositius presenten un cristall de centelleig de iodur de cesi activat amb tali, recobert per un fotodíode de silici amorf.

• Avantatge: Redueix les dosis de radiació gràcies a l'amplificació que proporciona la fluorescència.
• Inconvenient: Presenta una resolució d'imatge menor que la del sistema directe a causa de la dispersió de la llum.

Intensificador digital directe

Utilitza un fotoconductor de seleni amorf que absorbeix els raigs X directament, sense convertir-los prèviament en llum.

• Avantatge: Ofereix una resolució d'imatge molt elevada.
• Inconvenient: Necessita una dosi de radiació major en comparació amb el sistema indirecte.

Aparells que utilitzen intensificadors d'imatge

• Arc quirúrgic: És un arc mòbil que s'adapta a les necessitats del quiròfan. En un extrem es troba el tub de raigs X i el col·limador (a la part inferior, per protegir el personal), i a l'altre, l'intensificador.
• Angiògraf: Equip especialitzat per a l'estudi dels vasos sanguinis.
• Telecomandament: Permet realitzar l'exploració mitjançant un control remot que mou la taula, l'intensificador i el tub des d'una consola. Generalment, el tub es troba a la part superior i l'intensificador a la inferior.

La tècnica de la sostracció digital

La sostracció és un procés digital que permet eliminar estructures estàtiques (com els ossos) per millorar la visualització d'estructures mòbils o aquelles que s'han omplert amb un mitjà de contrast.

Aquesta tècnica millora la qualitat de les imatges diagnòstiques, permetent utilitzar menys quantitat de contrast i augmentant la sensibilitat en la detecció de detalls. Existeixen dos tipus principals: la sostracció parcial i la sostracció total.

Digitalització del servei de diagnòstic per la imatge

A més de les sales de raigs X i els equips d'imatge, un departament de radiologia modern integra altres components clau:

• RIS (Sistema d'Informació Radiològica): Gestiona tota la informació administrativa i de flux de treball del departament, com l'agenda de cites. Sol estar integrat dins del HIS (Sistema d'Informació de l'Hospital).
• PACS (Sistema d'Arxiu i Comunicació d'Imatges): És el sistema encarregat d'emmagatzemar, distribuir i visualitzar les imatges mèdiques de manera digital.

DICOM: L'estàndard de comunicació

L'acrònim DICOM prové de Digital Imaging and Communications in Medicine. És l'estàndard internacional que permet la transferència i la comunicació d'imatges radiològiques i altra informació mèdica entre equips i sistemes de diferents fabricants, garantint la interoperabilitat.