Radioscòpia, Intensificadors d'Imatge i Sostracció Digital: Guia Completa

La radioscòpia o escopia s’utilitza per a visualitzar el moviment d’estructures i líquids interns, és a dir, per realitzar estudis dinàmics en l’organisme. Així, es pot observar una imatge contínua de l’estructura interna mentre el tub de raigs X està actiu.

Diferència entre Fluorescència i Fosforescència

S’anomena fluorescència al fenomen luminescent que es dóna mentre dura l’estimulació del compost luminescent, ja que l’electró torna molt ràpidament a la seva situació estable.

S’anomena fosforescència al que es dóna durant i després de rebre l’estímul, si bé la llum va disminuint en intensitat amb el temps. Aquest fenomen és degut a un retard de l’electró en tornar a la seva situació d’estabilitat.

L'Intensificador d'Imatge

Un intensificador d’imatge és un dispositiu que amplifica l’efecte de la incidència dels raigs X, millorant la qualitat de la imatge resultant amb una dosi més baixa. Hi ha diferents tipus d’intensificador d’imatge:

Intensificador Tradicional

És un dispositiu electrònic que rep el feix de radiació X i el transforma en llum visible molt més intensa. Aquest dispositiu està format per un tub de buit que presenta un element fluorescent d’entrada de iodur de cesi, un fotocàtode, un ànode i un element fluorescent de sortida de sulfur de zinc-cadmi.

Sistema Indirecte

Presenta un cristall de centelleig de iodur de cesi activat amb tali, i està recobert en la part superior per un fotodíode de silici amorf. Quan els raigs X incideixen sobre el cristall de centelleig, es genera llum que incideix sobre el fotodíode, generant un senyal elèctric (electrons) en una matriu de píxels 2D que s’emmagatzema. Més tard, aquesta informació serà la que generi la imatge digital. Aquest sistema permet baixes dosis de radiació degut a l’amplificació de la capa de fòsfor, però presenta una resolució de la imatge menor provocada per la dispersió de la llum.

Sistema Directe

Utilitza un fotoconductor de seleni amorf per absorbir directament els raigs X i generar el senyal elèctric directament sense haver de passar per llum. El senyal acumulat en el capacitor és proporcional als raigs X absorbits. Aquest sistema pot tenir una resolució d’imatge molt elevada, però amb una penalització quant a la dosi rebuda en comparació amb els mètodes indirectes.

Aparells que Funcionen amb Intensificador d'Imatges

Arc Quirúrgic

Es fan servir sobretot en quiròfans, en cirurgia traumatològica, encara que també en altres intervencions com de digestiu, neurocirurgia, etc. Aquest equip s’ha d’adaptar a les més variades necessitats de mobilitat i permet l’aplicació de la radioscòpia i de la radiografia. La majoria són arcs en C. En un extrem es troba el tub de raigs X i el col·limador, i a l’altre l’intensificador acoblat als monitors per tal de poder observar les imatges.

Telecomanament

El telecomandament utilitza com a receptor un intensificador d’imatge connectat a un monitor. A diferència de l’arc quirúrgic, realitza l’exploració mitjançant el control remot del moviment de la taula, intensificador i tub des de la consola, així com dels col·limadors.

Sala d'Hemodinàmica

La sala d'hemodinàmica és un altre entorn on s'utilitzen intensificadors d'imatge per a procediments diagnòstics i intervencionistes.

Tècniques de Sostracció d'Imatges

Sostracció en una Imatge Analògica

El procediment que s’ha fet servir per fer una sostracció d’una imatge analògica ha estat el següent:

1. Partim d’una imatge.
2. Prenem una altra imatge amb alguna diferència respecte a la inicial.
3. Positivem la primera imatge.
4. Superposem la segona imatge a la imatge inicial positivada.
5. Es fa una còpia de contacte en una altra placa. Només queden els detalls que eren diferents.

Sostracció en una Imatge Digital

La sostracció digital permet millorar la resolució de les imatges diagnòstiques utilitzant menys quantitat de contrast, la qual cosa redueix el risc de dany renal. Aquí es juga amb els píxels que formen la imatge, encara que el resultat és el mateix.

Una imatge digital està formada per píxels. Cada píxel té assignat un valor numèric, depenent del senyal elèctric generat, i que es tradueix en una tonalitat de gris. D’una imatge sense contrast, que l'anomenarem basal, es fa el seu negatiu o màscara, que és la inversa de la basal. Així, l’ordinador "sostreu" determinats elements (com l'os) o components d'una imatge que dificulten la visualització dels vasos amb contrast.

Sostracció en TC

La sostracció en Tomografia Computada (TC) aplica principis similars als de la sostracció digital per a la millora de la visualització d'estructures, especialment en estudis vasculars o de perfusió, eliminant elements no desitjats de la imatge.