Radioprotecció en Radiodiagnòstic: Guia Completa de Seguretat i Normativa

Radioprotecció: Conceptes i Aplicació

La radioprotecció és la doctrina que s’encarrega de l’estudi de les mesures de seguretat necessàries per protegir l’individu radiat, la seva descendència i la població en general dels riscos derivats i dels efectes biològics produïts per la utilització d’equips o materials que generen radiacions ionitzants.

Tracta de:

• Reduir els efectes estocàstics (reduint la dosi rebuda).
• Eliminar completament els deterministes (evitant arribar al llindar).

Principis Fonamentals de la Protecció Radiològica

La protecció radiològica es basa en tres principis bàsics generals:

• Justificació: Qualsevol dosi de radiació ionitzant que rebi una persona ha de ser a canvi d’un benefici per a la mateixa, en aquest cas el diagnòstic d’una patologia. La informació obtinguda mitjançant la radiació és impossible d’obtenir per altres mitjans menys perjudicials.
• Optimització: Per un benefici concret, la dosi de radiacions ionitzants ha de ser tan raonablement baixa com sigui possible. És a dir, s’ha de buscar el màxim benefici amb el mínim risc. En odontologia, l’optimització és la realització d’una actuació amb la mínima exposició però sense perdre la qualitat de la informació diagnòstica.
• Limitació de la Dosi: Les radiacions ionitzants que rep una persona no han de superar uns límits de dosi, cosa que es troba fixada tant per a professionals exposats com per a membres de la població, però no estan determinats per als pacients. S’han de seguir mesures de control i vigilància per tal de controlar la dosi rebuda pels treballadors exposats. També s’ha de protegir el pacient de les radiacions, reduint al màxim la dosi absorbida durant l’exposició.

Normativa i Legislació en Radiodiagnòstic

En l’àmbit de la Unió Europea, el tractat EURATOM acorda que la comunitat ha de disposar de normes uniformes en matèria de protecció sanitària contra els riscos de les radiacions ionitzants, que com a mínim estableixin les dosis límit, els nivells de contaminació màxima admissible i els principis fonamentals de vigilància sanitària dels treballadors. Aquesta normativa europea ha estat transposada a la legislació espanyola mitjançant l’RD 1029/2022, pel qual s’aprova el Reglament de protecció sanitària contra radiacions ionitzants.

Protecció Radiològica Bàsica, Dosimetria i Control d’Àrees

Treballador Exposat

Es considera treballador exposat tota persona que, per les circumstàncies en què es desenvolupa la seva feina (habitual o ocasional), està sotmesa a un risc d’exposició a les radiacions ionitzants susceptible de comportar dosis anuals superiors en una dècima part als límits màxims fixats per la llei. Tot i que les instal·lacions radiològiques han de ser dirigides per un especialista, és habitual que la tècnica no sigui efectuada per ell sinó per un tècnic especialista sota la seva supervisió.

Les persones que manipulen un aparell de RX han de superar un curs de capacitació i es classifiquen en dues categories:

• Categoria A: Quan per la seva feina és factible que rebin dosis superiors a 3/10 dels límits anuals (dosi efectiva superior a 6 mSv/any). Requereix dosímetre personal.
• Categoria B: Quan és molt improbable que se superin dosis superiors a 3/10 dels límits anuals (dosi efectiva superior a 6 mSv/any). Requereix dosímetre ambiental (habitual en odontologia).

És obligatori registrar totes les dosis rebudes durant la vida laboral dels treballadors exposats en un historial dosimètric individual, que s’ha de mantenir actualitzat i a disposició del treballador.

• Per a treballadors de categoria A: es recullen les dosis mensuals, les dosis acumulades en cada any oficial i les acumulades durant cada període de cinc anys consecutius.
• Per a treballadors de categoria B: s’han de registrar les dosis anuals estimades o determinades.

Per treballar com a categoria A, cal un examen de salut previ per comprovar si la persona és apta per a aquesta feina (conèixer treball anterior i historial dosimètric anterior). S’han de fer exàmens de salut anuals per verificar que el treballador continua sent apte. Quan sigui necessari, per l’estat de salut del treballador, per les condicions de treball o pels incidents, s’ha d’augmentar aquesta periodicitat.

Dosimetria: Mesura i Control de la Radiació

La dosimetria és el càlcul de la dosi absorbida per un material exposat a radiacions ionitzants. L’objectiu de la dosimetria és mesurar la quantitat de radiació absorbida pels treballadors que hi estan exposats per evitar que sobrepassin els límits de dosis legalment permesos (vigilància radiològica). La dosimetria pot ser personal o ambiental, mitjançant dosímetres personals o detectors de radiació general. Els dosímetres són detectors de radiació que permeten calcular la dosi de radiació absorbida. Tots els treballadors exposats han de portar un dosímetre personal per portar el control de la radiació rebuda.

Els límits de radiació són:

• Treballador exposat: 20 mSv/any de forma general, fins a 50 mSv/any de forma excepcional, i sense arribar a sobrepassar els 100 mSv en cinc anys consecutius.
• Treballadores embarassades: 1 mSv/durant l’embaràs.
• Treballadors no exposats i públic general: 1 mSv/any.

Existeixen tres factors que permeten reduir o controlar la dosi rebuda:

• Temps: La dosi rebuda és proporcional al temps d’exposició al camp de radiació.
• Distància: Per a fonts radioactives de petita mida s’espera una reducció amb el quadrat de la distància.
• Barrera: Utilització d’un material que absorbeix de manera eficient les radiacions interposat entre la font i la persona.
  • Barrera primària: Aquella que s’usa per reduir l’exposició al feix directe.
  • Barrera secundària: És la que redueix l’exposició de la radiació dispersa.

Protecció del Pacient en Radiodiagnòstic

Per garantir la protecció del pacient, s’han de seguir les següents mesures:

Abans de l’Exposició

• Anamnesi: Avaluar la possibilitat d’embaràs, historial de radiografies anteriors, etc.
• Prescripció adequada de radiografies: Especialment en nens, dones lactants i embarassades.
• Utilització d’equips adequats.
• Retirar objectes metàl·lics: Evitar haver de repetir la radiografia i l’exposició als RX.

Durant l’Exposició

• Utilització de barreres protectores: Davantal i collaret de plom que eviten la radiació dispersa. Sobretot en nens, embarassades, i pacients amb malalties tiroïdals.
• Selecció adequada de la zona a irradiar: Per no perjudicar els teixits més pròxims.
• Utilitzar pel·lícules d’alta velocitat o radiologia digital: Per aconseguir una menor exposició.
• Utilitzar el suport adequat per a la pel·lícula.
• Fer servir la tècnica radiològica adequada a cada cas.

Després de l’Exposició

• Manipulació adequada de la placa o el sensor.
• Revelat adequat de la placa.
• Identificació i arxivament correcte de totes les radiografies.

Protecció de l’Operador de Radiodiagnòstic

Per a la protecció de l’operador, cal considerar:

1. Principis bàsics: Mínim temps possible, màxima distància, utilitzar barreres. Per no superar els límits de dosis establerts cal prendre en consideració el volum de treball, la mida de la instal·lació, el temps que les persones romanen a les zones del voltant, etc.
2. Dosímetres: Depenent del tipus de professional, haurà de portar un dosímetre personal o ambiental.
3. Recomanacions de distància: Es recomana que hi hagi com a mínim dos metres entre l’aparell i l’operador.
4. Subjectar la pel·lícula: El personal dental de radiologia no ha de subjectar la pel·lícula en la seva posició; ha de ser el pacient qui ho faci. En cas que el pacient no sigui capaç de subjectar la pel·lícula per si mateix i sigui necessària una altra persona per fer-ho, hauria de ser el cuidador del pacient qui ho faci, per a això hauria d'utilitzar pinces o altres utensilis.
5. Presència a la sala: Cap persona ha de romandre a la sala durant una exposició radiogràfica a no ser que la seva presència sigui necessària per a la realització de l'examen. Les persones que hi participin han d'estar protegides darrere d'un blindatge que permeti veure el pacient i l'indicador d'exposició, o fer servir un davantal plomat, o romandre almenys a 2 metres de distància de la font de radiació dispersa. En el cas d’una sala de múltiples butaques, aquesta hauria de comptar amb els blindatges adequats entre butaques.
6. Recomanacions de posició: El personal s’ha de col·locar de forma perpendicular al feix primari.
7. Utilització de barreres: Col·locar-se darrere de la barrera de plom o vidre emplomat.

Protecció de l’Operadora Embarassada

En cas d'embaràs, s'haurien d'adaptar les condicions de treball, un cop confirmat l'embaràs, de manera que sigui altament improbable que la dosi al fetus superi el límit d'1 mSv durant la resta de l'embaràs.

Vigilància per Zones i Control d’Àrees

La vigilància per zones és la pràctica encarregada de controlar i vigilar la dosimetria en les diferents àrees exposades i de senyalitzar i delimitar correctament la seva extensió. S’haurà de verificar el risc personal per a les persones que treballen en aquestes àrees i controlar l’accés a les mateixes.

Per poder portar un control dosimètric ambiental, s’ha d’establir una classificació de les diferents zones de treball i determinar quines d’elles han de comptar amb un dosímetre d’àrea:

1. Zona Controlada (Verd): Aquella en la qual és possible superar 3/10 del límit de dosi anual per a un treballador exposat (6 mSv/any). Requereix la presència d’un dosímetre ambiental, així com dosímetre personal per a les persones que treballen en aquest espai. A aquesta àrea només podran accedir els treballadors exposats que estiguin autoritzats i instruïts sobre el risc d’aquesta zona.
   • Zona de Permanència Limitada (Groc): Existeix un risc de rebre una dosi superior al límit de dosi anual per a un treballador exposat.
   • Zona de Permanència Reglamentada (Taronja): Existeix un risc de rebre en curts períodes de temps una dosi superior al límit de dosi anual per a un treballador exposat.
   • Zona d’Accés Prohibit (Vermell): Existeix un risc de rebre en una exposició única una dosi superior al límit de dosi anual per a un treballador exposat.
2. Zona Vigilada (Gris): És probable superar 1/10 del límit de dosi anual per a un treballador exposat, però improbable superar 3/10 del mateix límit. És obligatori dosímetre ambiental, però no és necessari l’ús d’un dosímetre personal. A aquesta àrea podrà accedir qualsevol treballador exposat sotmès a un dels dos tipus de control dosimètric (ambiental o personal).
3. Zona No Vigilada: Aquella en la qual no és probable superar 1/10 del límit de dosi anual per a un treballador exposat. No és necessari disposar de dosímetre d’àrea ni personal.

L’accés a l’àrea ha d’estar degudament senyalitzat amb la senyalització reglamentària característica coneguda com “risc de radiació”. Aquesta és una senyal de perill, amb forma triangular que adverteix de la presència de radiacions ionitzants en l’àrea en la qual es troba col·locada. El color de la senyal serà diferent. Per garantir la seguretat, tant de treballadors exposats com del públic i pacients, serà necessari assegurar que els equips de radiodiagnòstic i les mesures de radioprotecció utilitzades compleixen uns criteris mínims de qualitat. Per això s’estableixen programes de garantia de qualitat.

Programa de Garantia de Qualitat en Radiodiagnòstic

Els programes de garantia de qualitat són el conjunt de processos, operacions, mesures i mecanismes destinats a garantir que les dades obtingudes del radiodiagnòstic siguin de màxima qualitat utilitzant per obtenir-los la mínima radiació. Busquen garantir la qualitat del producte final, la radiografia, comprovant que no hi hagi alteracions de cap tipus en la seva producció. Per tant, aquests han d’abastar el control d’una gran quantitat d’instruments:

• Magatzem de pel·lícules radiogràfiques: S’ha de comprovar que les pel·lícules no perden les seves propietats originals i que es troben guardades no de forma apilada sinó en fila, col·locant primer les més velles.
• Equip de raigs X: S’han d’avaluar els paràmetres característics del funcionament per poder ser quantificats i controlats:
  • Voltatge: Determina la qualitat i quantitat de radiació, influint en la dosi absorbida.
  • Capa hemirreductora (espessor de material per reduir el feix a la meitat d’energia): Permet saber la constància del voltatge.
  • Intensitat i temps de duració de l’emissió: Han de ser constants per controlar la quantitat de radiació emesa.