Radiologia i densitometria òssia: tècniques i patologies

Radiologia intraoral

Obj: no nomès mostrar la dent x la part visible o exterior sinó aquella part oculta x la geniva x tal d’avaluar les estructures i els teixits dentals.

Dentició

desenvolupament de les dents i la disposició que adopten a la boca. (Primària i definitiva).

Distància focal idònea: 20 cm.

Tècnica paral·lelisme

Raig central ha d’incidir de forma perpendicular a l’objecte i la pel·lícula, passant x el centre de la dent. Amb això s’aconsegueix una menor distorsión geomètrica. Paral·lelisme obj - pel·lícula: necessari introduir la placa més a dins de la boca. Millorar qualitat imtg s’utilitza un con llarg i la distancia focus- img ha de ser de 40cm.

Tècnica bisectriu

Dividir un angle en 2 parts iguals. L’angle el conforma: posició placa i línea que marca l’eix longitudinal de la dent a estudiar. Raig ha de ser perpend a aquesta bisectriu.

Col·locació pacient: Posició 1 o línea de camper: el cap es col·loca de manera que la línea acantomeatal sigui paral·lela a la línea del Terra x estudiar l’arcada sup.

Proj aleta de mossegada o bite-wing

detectar lesions de caries interproximal entre els premolares i els molars. Serveix: arcada dental sup con inf i poden realizar-se en vertical i horitzontal.

Proj oclusal

la pel·lícula es col·loca i es mantinguda x pacient entre les 2 arcades lleument tancades. Avaluarem fractures mandibulars.

Densitometria òssia

Densitat òssia (DMO)

quantitat de minerals, normalment P i Ca, que conté un cert volum d’os. S’expressa en unitats de pes/ unitats d’àrea mg/cm2.

Osteoporosi

malaltia caracterizada x una baixamassa òssia i una alteració en la microarquitectura del teixit ossi x una progressiva desmineralització que comporta un augment de la fragilitat òssia.

Teixit compacte o cortical

FÈMUR. Diàfisi d’ossos llargs i superfícies d’ossos plans.

Teixit esponjós o trabecular

COLUMNA LUMBAR. Metabòlicament actiu. Regió distal.

Pic de massa òssia

Max mineralització del os. Màx 30 anys. A partir del 40, declinació progresiva.

Dosimetria

radiació absorbida pel pacientes.

TRIANGLE DE WARD

zona anatòmica “virtual” situada entre el coll i el cap femoral formada per teixit trabecular. És una zona variable. Fèmur.

Z-score

paràmetre obtingut x la comparació de l’exploració amb la población de MATEIXA EDAT. (Z -1,0: nombre +, dentista òssia comparable; Z es de -2 o inf: densitat òssia pitjor promig)

T-score

pacients edats compreses entre 20-30 anys. (T -1,0: normal i saludable; T entre -1 i -2,5: osteopènia; T > -2,5: osteoporosi).

Radiologia intraoral

Obj: no nomès mostrar la dent x la part visible o exterior sinó aquella part oculta x la geniva x tal d’avaluar les estructures i els teixits dentals.

Dentició

desenvolupament de les dents i la disposició que adopten a la boca. (Primària i definitiva).

Distància focal idònea: 20 cm.

Tècnica paral·lelisme

Raig central ha d’incidir de forma perpendicular a l’objecte i la pel·lícula, passant x el centre de la dent. Amb això s’aconsegueix una menor distorsión geomètrica. Paral·lelisme obj - pel·lícula: necessari introduir la placa més a dins de la boca. Millorar qualitat imtg s’utilitza un con llarg i la distancia focus- img ha de ser de 40cm.

Tècnica bisectriu

Dividir un angle en 2 parts iguals. L’angle el conforma: posició placa i línea que marca l’eix longitudinal de la dent a estudiar. Raig ha de ser perpend a aquesta bisectriu.

Col·locació pacient: Posició 1 o línea de camper: el cap es col·loca de manera que la línea acantomeatal sigui paral·lela a la línea del Terra x estudiar l’arcada sup.

Proj aleta de mossegada o bite-wing

detectar lesions de caries interproximal entre els premolares i els molars. Serveix: arcada dental sup con inf i poden realizar-se en vertical i horitzontal.

Proj oclusal

la pel·lícula es col·loca i es mantinguda x pacient entre les 2 arcades lleument tancades. Avaluarem fractures mandibulars.

Densitometria òssia

Densitat òssia (DMO)

quantitat de minerals, normalment P i Ca, que conté un cert volum d’os. S’expressa en unitats de pes/ unitats d’àrea mg/cm2.

Osteoporosi

malaltia caracterizada x una baixamassa òssia i una alteració en la microarquitectura del teixit ossi x una progressiva desmineralització que comporta un augment de la fragilitat òssia.

Teixit compacte o cortical

FÈMUR. Diàfisi d’ossos llargs i superfícies d’ossos plans.

Teixit esponjós o trabecular

COLUMNA LUMBAR. Metabòlicament actiu. Regió distal.

Pic de massa òssia

Max mineralització del os. Màx 30 anys. A partir del 40, declinació progresiva.

Dosimetria

radiació absorbida pel pacientes.

TRIANGLE DE WARD

zona anatòmica “virtual” situada entre el coll i el cap femoral formada per teixit trabecular. És una zona variable. Fèmur.

Z-score

paràmetre obtingut x la comparació de l’exploració amb la población de MATEIXA EDAT. (Z -1,0: nombre +, dentista òssia comparable; Z es de -2 o inf: densitat òssia pitjor promig)

T-score

pacients edats compreses entre 20-30 anys. (T -1,0: normal i saludable; T entre -1 i -2,5: osteopènia; T > -2,5: osteoporosi).