Radioactivitat: nuclis inestables i desintegració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,84 KB

Nuclis inestables

Per excés o defecte de n, els nuclis tendeixen a ser estables en un procés espontani de desintegració, en el qual s'alliberen partícules i energia, és a dir, radiació. Aquest fenomen va ser descobert per Recquerel, Marie i Pierre Curie.

Radioactivitat

La radioactivitat és el fenomen que consisteix en que hi ha nuclis inestables que es van transformant espontàniament en nuclis estables. Durant la desintegració alliberen radiació.

Nuclis inestables – nuclis radioactius

  • Alfa: 2n 2p, +4 de càrrega i massa
  • Beta-: antineutrí, -1_2000 de càrrega i massa
  • Beta+: positró, +1_2000 de càrrega i massa
  • Gamma: fotó, no en té càrrega ni massa

La radiació alfa és molt energètica, ja que les partícules alfa surten a altíssima velocitat i tenen molta massa.

La desintegració beta- és un conjunt d'electrons a molta velocitat, mentre que la beta+ és un conjunt de positrons a molta velocitat.

La radiació beta és més energètica que l'alfa i és més penetrant, ja que té menys massa.

La radiació gamma emet partícules amb energia i sense massa, és a dir, radiació electromagnètica. És la més perillosa perquè és la més energètica i més penetrant.

Radiació natural és el procés en què els isotops es desintegren espontàniament a la natura. Cada isotop radioactiu es caracteritza pel seu període de semidesintegració.

Radiació artificial consisteix en provocar inestabilitat en nuclis.

Fissió és el procés en què un nucli gran es trenca en trossos quan el bombardegen amb partícules, alliberant energia.

Avantatges: s'obté molta energia amb poc combustible i té una bona relació entre energia i cost.

Desavantatges: és perillosa si es descontrola i produeix residus radioactius durant milers d'anys.

En les estrelles, que són grans masses d'hidrogen d'altíssima densitat, es fusionen els nuclis d'hidrogen i es forma heli, alliberant l'energia que l'estrella radia cap a l'exterior. Quan l'hidrogen s'esgota, es fusionen altres nuclis i es van formant els altres elements.

Període de semidesintegració és el temps en reduir-se una mostra a la meitat.

Fusió és el procés en què dos nuclis molt petits (isòtops d'hidrogen) s'uneixen per donar-ne un de més gran (helium).

Avantatges: moltíssima energia, el combustible és barat i abundant, i no produeix residus radioactius.

Desavantatges: és molt difícil de controlar i manquen contenidors per a tanta energia.

Entradas relacionadas: