Ràdio a Espanya: titularitat, cobertura i programació

Ràdio: mitjà de comunicació sonor

Mitjà de comunicació de masses exclusivament sonor. A la percepció dels missatges radiofònics només participa un sentit: l'oïda.

Titularitat i finançament

A Espanya, l'estació pionera va ser EAJ‑1 Ràdio Barcelona, però les primeres emissions radiofòniques a casa nostra van ser a càrrec de Ràdio Ibèrica de Madrid, a finals de 1923 i principis de 1924. A Espanya, les cadenes radiofòniques amb més pes són: la SER (Societat Espanyola de Radiodifusió), Onda Cero, RNE (Ràdio Nacional d'Espanya) i la COPE (Cadena d'Ones Populars Espanyoles). Això no vol dir que no n'hi hagi més, però aquestes obtenen els majors índexs d'audiència.

D'elles, tan sols RNE és pública, mentre que la resta són privades. El finançament de RNE depèn enterament dels Pressupostos Generals de l'Estat i el govern és responsable del seu funcionament, control i gestió.

Cobertura territorial

Emissores estatals

Cobreixen tot el territori gràcies a les diferents estacions que posseeix cada cadena.

Emissores autonòmiques

Emeten exclusivament per a la seva comunitat autònoma.

Emissores locals

Emeten en diferents ciutats, pobles o viles. Entre aquestes es troben les municipals, les locals privades, les lliures, les associatives, les escolars, etc.

Característiques generals

La ràdio genera constantment imatges mentals que, a diferència d'altres mitjans com el cinema, la televisió, la premsa, la fotografia o els videojocs, no estan limitades per espai, pantalles, colors o restriccions visuals. La capacitat de generar aquestes imatges mentals en els oients és la principal especialitat de la ràdio com a mitjà de comunicació.

A més, la ràdio, en comparació amb la premsa o la televisió, és més barata i tècnicament senzilla.

Influència de la mediació tècnica

El canal de transmissió, així com els aparells receptors del senyal, imposen certes limitacions als missatges radiofònics, convertint-los en seqüencials, fugaços i unidireccionals.

Missatges seqüencials

S'emeten un darrere l'altre, en un ordre que l'oient no pot modificar.

Missatges fugaços

No romanen en el temps (es perden una vegada s'han emès).

Missatges unidireccionals

L'audiència no pot intervenir en la tasca del comunicador radiofònic quan aquest està explicant una notícia, moderant un debat o fent una entrevista (excepte en els formats i mitjans que habiliten la participació, com trucades en directe o xarxes socials connectades).

Les estacions radiofòniques

El control i l'estudi

Per norma general, tota emissora convencional disposa de dos habitacles ben diferenciats on es desenvolupa l'activitat radiofònica. Aquests dos espais són, d'una banda, l'estudi de control d'àudio, des del qual es controla un programa de ràdio, i d'altra banda, l'estudi de ràdio o locutori, on es porta a terme l'activitat de locutar.

El control de l'àudio

Podem definir la sala d'àudio com el lloc en el qual es porta a terme la realització d'un programa de ràdio, ja sigui emès en directe o gravat. En general, les grans empreses solen tenir diversos controls d'àudio; les ràdios més modestes habitualment disposen tan sols d'una o dues cabines de control.

Taula de mescles o mesclador: si bé tots els equips són importants, la taula de mescles és l'element central imprescindible per dur a terme una realització i emissió radiofònica. A través d'aquest aparell passen totes les fonts de so que es generen en els estudis de ràdio. La taula regula l'emissió i gravació de so, afegeix efectes i controla nivells.

L'estudi de ràdio

L'estudi de ràdio o locutori és el lloc on es porta a terme la locució dels programes de ràdio. Els locutoris solen contenir un equipament tècnic relativament senzill. Habitualment trobem:

• Una taula rodona o de mitja lluna amb connexions per a auriculars i micròfons.
• Un parell de monitors (altaveus).
• Pilots indicadors amb llums vermelles i verdes.

Models de programació

Generalista

El model generalista és aquell a què pertanyen emissores que exploten diferents continguts i, per tant, ofereixen espais variats: informatius, musicals, esportius, culturals, etc.

Especialitzada

Es defineix per l'explotació de continguts monotemàtics, ja siguin musicals, informatius o d'un altre tipus. Dins d'aquest model cal diferenciar entre:

• Ràdio temàtica: s'especialitza en un contingut concret.
• Radiofórmula: manté una estructura formal repetitiva, actuant com un sol programa durant les 24 hores del dia.

Mixta o híbrida

Aquella en la qual es combinen programes típics del model generalista (informatius, magazins, concursos, etc.) amb trams en què s'opta exclusivament per la radiofórmula musical.

Organització d'una emissora de gran audiència

Les programacions generalistes abasten diversos tipus de continguts, de manera que ofereixen als seus oients espais de diferent tipus: informatius, magazins d'entreteniment, debats, tertúlies, concursos, retransmissions esportives, musicals, etc. Aquesta varietat de continguts requereix un organigrama ampli i molt ben definit.

Propietaris (Consell d'Administració)

Al capdamunt de l'organigrama se situen els propietaris de l'emissora, representats generalment en un Consell d'Administració.

Director general i director financer

Sota dels propietaris hi ha els directors, nomenats pel Consell d'Administració. El director general suporta la responsabilitat global de l'emissora i ha de complir els objectius que dictamini el Consell.

Direcció i responsabilitats tècniques i de contingut

Seguint l'ordre de l'organigrama trobem diversos càrrecs amb diferents responsabilitats, dels quals depenen altres llocs d'inferior categoria:

• Director de programes: encarregat de coordinar tots els espais produïts a l'emissora. D'ell depenen els directors dels serveis informatius, dels espais musicals i dels esportius.
• Director de producció, cap tècnic, cap comercial i responsable de relacions públiques: cadascun amb funcions específiques per garantir la qualitat tècnica, la comercialització i la visibilitat de l'emissora.

El director de programes és l'encarregat de coordinar tots els espais que es produeixen a l'emissora. D'ell depenen els directors dels serveis informatius, dels espais musicals i dels esportius.