La Ràdio de la Democràcia: Evolució i Impacte (1977-Actualitat)

La Ràdio de la Democràcia i la Informació (1977-Actualitat)

El 1977 es va aprovar el Reial Decret de Llibertat d’Informació. És llavors quan hi va haver un canvi significatiu en el panorama radiofònic:

Principals Canvis en el Model Radiofònic

• Proliferació dels espais informatius. El primer de tots va ser Hora 25 a la Cadena SER, que encara existeix.
• Professionalització del periodisme: Abans, la ràdio es basava en l'entreteniment (novel·les, concursos) i la feien actors o persones amb veus importants. Amb el canvi, van arribar periodistes (sovint provinents dels diaris) que elaboren les pròpies notícies. Ja no només es valoren les veus suggerents o profundes, sinó la capacitat informativa. Això va provocar una segmentació del mitjà.
• Immediatesa: La ràdio treu profit de la seva màxima virtut: la immediatesa. En aquell moment, cap mitjà guanyava en immediatesa com ho feia la ràdio, convertint-se en un mitjà molt rellevant.
• Desaparició dels realitzadors: Desapareixen els realitzadors, que eren els encarregats de crear continguts amb harmonia.
• Llenguatge propi: La ràdio generalista manté un idioma propi basat en la paraula, la música i els sons.

El Model Vococentrista

Bàsicament, és una ràdio on va primer la paraula. Ens oblidem d’altres tipus de continguts. En aquest sentit, prenen importància les tertúlies, els informatius i les entrevistes. Els continguts musicals queden com a patrimoni de les emissores especialitzades i no generalistes.

Naixement del Magazine Radiofònic

El magazine és un programa de ràdio que totes les emissores aniran copiant. És un gran contenidor, un programa enorme en el qual hi cap de tot:

• Seccions
• Entrevistes
• Música
• Tertúlies
• Informació

Tota l’estructura de la programació s’articula a partir dels magazines.

Cronologia de la Ràdio Democràtica

1977: Decret de Llibertat d’Informació

Aprovació del Decret de la Llibertat d’Informació a la Ràdio.

1978: Primeres Emissores Lliures

Neix la primera emissora lliure: Ona Lliure de Barcelona. Comencen a proliferar emissores petites sense regulació. La ràdio es fa popular.

1979: Naixement de les Emissores Municipals

Neixen les emissores municipals, que sí que estan reglades d’alguna manera (Ràdio Arenys, Ràdio Cardedeu i, posteriorment, Ràdio Rubí).

1981: La Nit de Transistors (23F)

Durant la nit del cop d’estat del 23F, la ràdio estava informant de la sessió plenària. A la televisió, la imatge i el senyal es van interrompre, introduint música, i no es podia informar de res. En canvi, a la ràdio (especialment a la SER), tot i que els periodistes van fugir, la línia va quedar activa. La gent que escoltava la cadena va sentir com entraven al Congrés: els sorolls, els crits, el silenci, tot. Va ser una nit on la ràdio va prendre una gran rellevància, sent l'única manera de saber què estava passant.

1982: Primeres Llicències de la Generalitat

La Generalitat dona les primeres llicències a emissores que emeten només en una àrea concreta. Es van atorgar 40 llicències.

1983: Naixement de les Emissores Autonòmiques

Naixement de les emissores autonòmiques, que depenen de la Generalitat o de la Xunta de Galícia, per exemple.

1984: Més de 100 Emissores Municipals a Catalunya

Hi havia més de 100 emissores municipals a Catalunya.

1989: Arribada dels Ordinadors

Revolució tecnològica: Arriben els ordinadors a la ràdio. Fins aleshores, les notícies s’escrivien en màquines d’escriure.

1995: Digitalització dels Centres de Producció

Les grans emissores digitalitzen els centres de producció. Els programes es poden editar amb més eficàcia.

1996: Emissions per Internet

Comencen les emissions per Internet. La gran revolució de la ràdio dels últims vint anys.