La ràdio com a mitjà de comunicació: característiques i organització

RÀDIO

.Mitjà de comunicació de masses exclusivament sonor. A la percepció dels missatges radiofònics només participa un sentit: l'oïda.

TITULARITAT I FINANCIACIÓ

A Espanya, l'estació pionera va ser EAJ-1 Ràdio Barcelona, però les primeres emissions radiofòniques a casa nostra van ser a càrrec de Ràdio Ibèrica de Madrid, a finals de 1923 i principis de 1924. A Espanya, les cadenes radiofòniques amb més pes són: la Ser (Societat Espanyola de Radiodifusió), Onda Cero, RNE (Ràdio Nacional d'Espanya) i la Cope (Cadena d'Ones Populars Espanyoles). Això no vol dir que no hi hagi més, però aquestes obtenen els majors índexs d'audiència. D'elles, tan sols RNE és pública, mentre que la resta són privades. El finançament de RNE depèn enterament dels Pressupostos Generals de l'Estat i el Govern és el responsable del seu funcionament, control i gestió.

COBERTURA TERRITORIAL

Emissores estatals

: cobreixen tot el territori gràcies a les diferents estacions que posseeix cada cadena.

Emissores autonòmiques

, emeten exclusivament per a la seva comunitat.

Emissores locals

, emeten en diferents ciutats, pobles o viles (entre les quals es troben també les municipals, les locals privades, les lliures, les associatives, les escolars, etc.)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

La ràdio genera constantment imatges mentals que, a diferència d'aquestes altres imatges que ofereixen el cinema, la televisió, la premsa, la fotografia o els videojocs, no estan limitades per espais, ni per pantalles, ni per colors, ni per sons. La capacitat de generar imatges mentals en els oients és la principal especialitat de la ràdio com a mitjà de comunicació. A més, la ràdio, en comparació amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla.

INFLUÈNCIA DE LA MEDIACIÓ TÈCNICA

El canal de transmissió, així com els aparells receptors del senyal, imposen certes limitacions als missatges radiofònics, convertint-los en seqüencials, fugaços i unidireccionals.

Missatges seqüencials

: s'emeten un darrere l'altre, en un ordre que l'oient no pot modificar.

Missatges fugaços

: no romanen en el temps, (es perden una vegada s'han emès.)

Missatges unidireccionals

: l'audiència no pot intervenir en la tasca del comunicador radiofònic quan aquest està explicant una notícia, moderant un debat o fent una entrevista.

LES ESTACIONS RADIOFÒNIQUES: EL CONTROL I L'ESTUDI

Per norma general, tota emissora convencional disposa de 2 habitacles ben diferenciats on es desenvolupa l'activitat radiofònica. Aquests dos espais són, d'una banda, l'estudi de control d'àudio, des del qual es controla un programa de ràdio, i d'altra banda, l'estudi de ràdio o locutori, on es porta a terme l'activitat de locució.

EL CONTROL DE L'AUDIO

Podem definir la sala d'àudio com el lloc en el qual es porta a terme la realització d'un programa de ràdio, ja sigui emès en directe o gravat. En general, les grans empreses solen tenir diversos controls d'àudio. Les ràdios més modestes habitualment disposen tan sols d'una o 2 cabines de control. Taula de mescles o mesclador: Si bé tots els equips són importants, la taula de mescles és l'element central imprescindible per dur a terme una realització i emissió radiofònica. A través d'aquest aparell passen totes les fonts de so que es generen en els estudis de ràdio. La taula regula l'emissió i gravació de so, afegeix efectes ...

L'ESTUDI DE RÀDIO

L'estudi de ràdio o locutori és el lloc on es porta a terme la locució dels programes de ràdio. Els locutoris solen contenir en el seu interior un equipament tècnic bastant escàs. Habitualment trobem una taula rodona o de mitja lluna amb entrades per connectar auriculars i micròfons, un parell de monitors (altaveus) i uns pilots indicadors amb llums vermelles i verdes.

MODELS DE PROGRAMACIÓ

Generalista

: El model generalista és aquell al qual pertanyen totes aquelles emissores que exploten diferents continguts i, per tant, ofereixen espais variats (informatius, musicals, esportius, culturals, etc.).

Especialitzada

: es defineix per l'explotació de continguts monotemàtics, ja siguin musicals, informatius o d'un altre tipus. Dins d'aquest model, cal diferenciar entre: la ràdio temàtica, que s'especialitza en un contingut concret i la radiofórmula, que manté una estructura formal repetitiva, que actua a la manera d'un sol programa durant les 24 hores del dia.

Mixta o híbrida

: Aquell en el qual es combinen programes típics del model generalista (informatius, magazins, concursos, etc.) amb trams en què s'opta exclusivament per la radiofórmula música

ORGANITZACIÓ D'UNA EMISSORA DE RÀDIO DE GRAN AUDIÈNCIA I AMB UNA PROGRAMACIÓ GENERALISTA.

Les programacions generalistes abasten diversos tipus de continguts, de manera que ofereixen als seus oients espais de diferent tipus: informatius, magazins d'entreteniment, debats, tertúlies, concursos, retransmissions esportives, musicals, etc. Aquesta varietat de continguts ha de tenir un organigrama ampli i molt ben definit:

Propietaris (Consell d'Administració):

Al capdamunt de l'organigrama es situen els propietaris de l'emissora, representats generalment en un Consell d'Administració.

Director general i director financer:

Sota dels propietaris trobem els directors, nomenats directament pel Consell d'Administració. El director general porta tot el pes de l'emissora i ha de complir amb els objectius que el Consell dictamini. Director de programes, director de producció, responsable o cap tècnic, responsable o cap comercial, i responsable de les relacions públiques: Seguint l'ordre de l'organigrama arribem a un àmbit en el qual trobem diversos càrrecs amb diferents responsabilitats, dels quals depenen també una altra sèrie de càrrecs d'inferior categoria. El director de programes és l'encarregat de coordinar tots els espais que es produeixen en l'emissora. D'ell depenen els directors dels serveis informatius, dels espais musicals i dels esportius.