Radiacions i Salut: Prevenció i Protecció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Química
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB
Què és el so? Què necessita per a transmetre’s?
El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que es transmet en forma d’ones sonores. El medi per on es transmet pot ser un medi sòlid, líquid o gasós.
Quin és l’interval de freqüències perceptibles per l’oïda humana? Com s’anomenen els sons de freqüència superior i inferior respectivament a aquest interval?
L'oïda humana pot percebre sons en un interval de freqüències aproximadament comprès entre 20 hertz (Hz) i 20.000 Hz. Els sons amb freqüències superiors a 20.000 Hz se'n diuen ultrasons. Els sons amb freqüències inferiors a 20 Hz se'n diuen infrasons.
En quines freqüències es solen desenvolupar les conversacions humanes habituals? Quins nivells de pressió acústica són habituals en aquestes conversacions?
Les conversacions humanes habituals es desenvolupen principalment en un rang de freqüències que va aproximadament des de 500 Hz fins a 2.000 Hz. Quant als nivells de pressió acústica en aquestes conversacions, aquests varien, però en general, es mouen al voltant de 40 a 70 decibels.
En quines unitats es mesura el nivell de pressió acústica o sonora? Quin és el llindar del dolor per als humans?
El nivell de pressió acústica o sonora es mesura en decibels (dB). El llindar del dolor per als humans varia, però generalment se situa al voltant dels 120 a 130 decibels. Aquest nivell de pressió acústica pot provocar molèsties greus i, en alguns casos, dolor físic.
Quines altres dues denominacions rep la hipoacusia? Al’afectació de quines cèl·lules es deu? On estroben aquestes cèl·lules?
La hipoacusia és també coneguda com a pèrdua parcial de la capacitat auditiva. Hi ha dues principals denominacions de la hipoacusia basades en el lloc de l’afectació:
- Hipoacusia conductiva
- Hipoacusia neurosensorial
Lescèl·lules ciliades, responsables de la detecció del so, es troben a l’oïda interna, que és la part més profunda de l’oïda.
Indica dos exemples habituals de desplaçament temporal de l’ombra auditiva en la vida diària.
Escuchar música a un volumen excesivo
Quines altres alteracions auditives provoca el soroll?
- Pèrdua d'audició induïda pel soroll (PAIR)
- Tinnitus
- Hipersensibilitat al soroll
- Trastorns del son
- Problemes de concentració i estrès
La hipoacusia per exposició laboral, és una malaltia professional? En quin R.D. està contemplada?
La hipoacusia per exposició laboral pot ser considerada una malaltia professional. Està contemplada en el Reial Decret 1299/2006 de Espanya, en el grup 2, agenr A, subagent 01, activitats i codis 18.
Quins són els factors que poden determinar la gravetat de una lesió auditiva?
La gravetat d'una lesió auditiva depèn de la intensitat, durada i freqüència del soroll, ús de protecció auricular, susceptibilitat individual, edat i altres factors de risc com exposició a productes químics.
Quins són els principals efectes no auditius del soroll sobre el treballador?
L'exposició crònica al soroll al treball pot provocar estress, problemes de son, fatiga, dificultats de concentració, problemes cardiovasculars, psicològics i gastrointestinals en els treballadors.
Possibles definicions de soroll.
Habitualment el soroll es defineix com un so molest i desagradable. Però aquesta manera de definir-lo té una gran dosi d’ambigüitat, ja que pot considerar alguns sons com a agradables o desagradables en funció del receptor i de les seves circumstàncies puntuals.
Diferencia entre so i soroll. Què es mesura en la higiene industrial?
El so es considera un fenomen que aporta informació agradable, com ara una veu o una música. Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll. En canvi, el soroll seria tot senyal acústic o so no desitjat. La higiene industrial estudia, valora i actua sobre les condicions laborals, factors ambientals físics (com radiacions o soroll), químics (gasos, pols) i biològics (virus, fongs, bacteris…) per evitar que es produeixin danys en la salut d’aquells treballadors que puguin estar exposats a aquests agents.