Radiació: Tipus, Efectes, Dosis i Senyalització de Risc

Tipus de Radiacions: Ionitzants i No Ionitzants

Les radiacions es classifiquen principalment en dos tipus:

• Ionitzants: Són aquelles que tenen la capacitat de generar ions, arrencant electrons dels àtoms. Són les més perilloses. Exemples inclouen les partícules alfa, beta i la radiació gamma.
• No ionitzants: No són capaces d'arrencar electrons als àtoms. Exemples comuns són les ones de TV, ràdio i microones.

Radiacions Ionitzants: Classificació i Característiques

Les radiacions ionitzants es poden dividir en tres tipus principals:

1. Partícules alfa: Són partícules carregades positivament, poc penetrants però molt ionitzants.
2. Partícules beta: Són fluxos d'electrons (partícules carregades negativament), més penetrants que les alfa, però amb un poder ionitzant menor.
3. Radiació gamma: Es tracta d'ones electromagnètiques, el tipus de radiació més penetrant i amb un poder ionitzant elevat.

Efectes de la Radiació en l'Organisme

La radiació pot causar lesions significatives en el cos humà:

• Les radiacions produeixen lesions quan travessen cèl·lules, causant danys estructurals a l'ADN.
• Si les lesions afecten les cèl·lules reproductores, els efectes poden ser hereditaris.

Factors que Influeixen en la Gravetat de les Lesions

La magnitud de les lesions per radiació depèn de diversos factors:

• L'energia: Com més gran sigui l'energia amb la qual la partícula xoqui contra la cèl·lula, més grans seran les lesions.
• La mida de la partícula: Com més gran sigui la partícula, més lesions pot causar.
• El temps d'exposició: Un temps d'exposició més prolongat comporta més lesions.
• El tipus de cèl·lula o teixit afectat: Per exemple, la medul·la òssia és més sensible que l'os.

Els teixits més radiosensibles són l'epiteli intestinal, els òrgans reproductors, la medul·la òssia i la glàndula tiroide. Els menys radiosensibles són els ossos i les neurones.

Dosis Acceptables d'Irradiació i Protecció

• La dosi efectiva (suma de les dosis rebudes des de l'exterior i l'interior del cos) que es considera que comença a produir efectes detectables en l'organisme és de 100 mSv (miliSieverts) en un període d'un any.
• A Espanya, el reglament de protecció sanitària contra la radiació estableix límits anuals de dosis radioactives per a persones exposades professionalment (50 mSv per a exposició de tot l'organisme).
• El personal que treballa en contacte amb materials radioactius s'ha de protegir mitjançant dosímetres personals i detectors de radiació ambiental.

Senyalització en Zones amb Risc Radiològic

En la senyalització de zones amb risc radiològic, la part superior indica el tipus de zona i la part inferior el tipus de risc.

Els colors dels trèvols (símbol de radiació) indiquen la classificació de la zona, en ordre creixent de perillositat:

• Zona vigilada (gris/blavós): Probabilitat de rebre dosis superiors a 1 mSv/any.
• Zona controlada (verd): Probabilitat de rebre dosis superiors a 6 mSv/any.
• Zona de permanència limitada (groc): Risc de rebre una dosi superior als límits permesos si es romangués en ella durant tota la jornada laboral completa durant un any (50 setmanes/any, 5 dies/setmana i 8h/dia).
• Zona d'accés prohibit (vermell): Risc de rebre, en una exposició única, dosis superiors als límits permesos.