Racisme i Racionalisme: Dues Ideologies Contrastants

La ideologia racista te 5 dbles altrnatives

Pot o no buscar en la biologia l’explicació de la desigualtat. Pot adherir-se o no a la interpretació racial de la història (a la teoria que afirma que la raça és la variable principal que ens permet interpretar la història). Pot funcionar o no com a legitimadora de la dominació o l’exclusió. Pot implicar o no el refús a la barreja interracial I Pot afirmar o no que la desigualtat que defensa és definitiva.

RACISME:

Doctrina que pretén veure en els caràcters intel·lectuals i morals atribuïts a un conjunt d’individus, sigui com sigui com hom els defineixi, l’efecte necessari d’un patrimoni genètic comú (Claude Levi-Strauss). El racisme és la valorització generalitzada definitiva de diferències, reals o imaginàries, en profit de l’acusador i en detriment de la seva víctima, amb el fi de justificar una agressió o un privilegi (Albert Memmi). El racisme és la ideologia que, present en els actes.

RACIONALISME

Es trenca la unitat de l’espècie humana (es refusa la idea d’una comunitat humana per damunt de les diferències col·lectives). Categorització fixa dels individus i dissolució al si de categories col·lectives que esdevenen permanents. Absolutització de les diferències col·lectives, que esdevenen profundes i permanents. Naturalització de les diferències (possible tant a través de la biologització cientifista com de l’etnicització culturalista) que d’aquesta manera esdevenen fronteres insuperables.

Emergència de l’Estat del Benestar.

Els joves no tenen diners, però els pares si, i ells viuen dels pares.

Crisi de l’autoritat patriarcal.

Crisi de l’autoritarisme. Revolta ermanent de tota forma d’autoritat.

Naixement del teenage market.

Aquesta disponibilitat de diners, crea el mercat destinat a un segment de consumidors, els joves.

Mitjans de comunicació de masses.

Aquesta cultura juvenil es transmet entre joves a través de la comunicació. (Moda de roba, música...) Cultura juvenil planetària.

Modernització d’usos i costums.

A partir de la caiguda del model industrial, imposa una moral consumista i puritana. Revolució sexual=positiu.

CULTURA HEGEMÒNICA:

És aquesta cultura que imposa la classe dominant. Davant d’aquesta, els joves estableixen relacions difícils, conflictives... Miren d’enfrontar-se o d’adaptar-se. Els joves de classe mitja poden comportar-se com un bon nen o bé, oposant-s’hi. SKINS, ocupes...

Cultura parental:

Els pares també imposen la seva cultura als seus fills. Fer-se gran és tenir responsabilitats, una feina estable, crear una família...

Cultura generacional:

Els joves fruit de la seva experiència vital, amb la relació amb altres joves creen vincles i relacions diferents vistes del món dels adults.

Contracultura:

Anar en contra una cultura, però ja és una cultura. És anar en contra de la cultura hegemònica.