Racionalisme i Empirisme: Origen del Coneixement

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

Racionalisme: Tipus i Característiques

Racionalisme Radical

El racionalisme radical defensa que només la raó proporciona coneixement vàlid. Rebutja totalment els coneixements sensibles perquè considera que ens enganyen, mostrant només aparences i no la veritable realitat. Els racionalistes radicals acostumen a mantenir postures innatistes radicals.

Racionalisme Moderat

El racionalisme moderat creu que la raó és la base del coneixement i que hi ha d'haver components a priori (anteriors a l'experiència) en el coneixement. No obstant això, considera que les dades dels sentits també són útils, ajudant a la raó en el procés de conèixer.

Els racionalistes moderats afirmen que les dades dels sentits proporcionen el material amb què treballa la raó. Són la base a la qual aplicar els coneixements a priori i, per tant, faciliten la feina de deducció i abstracció de la raó. Les dades dels sentits donen l'ocasió a la raó de descobrir les seves veritats, servint de suport. Tanmateix, és la raó qui realment obté els coneixements, passant de les dades aïllades als coneixements universals i conceptuals.

Empirisme: Fonaments i Variants

L'empirisme és l'orientació filosòfica que afirma que tot el coneixement deriva de l'experiència, concretament, de l'experiència sensible: les dades captades a través de la percepció dels sentits. Els empiristes defensen que conèixer és captar experimentalment la realitat externa (objectes) i la interna (processos i operacions de la ment).

L'experiència és, alhora, externa (sensació) i interna (reflexió). Els empiristes consideren que el coneixement prové de les sensacions i percepcions, que mostren les qualitats de les coses. Per tant, tot coneixement té el seu origen i s'ha de justificar recorrent a l'experiència, ja que els sentits ens connecten amb la realitat i ens permeten captar-ne les característiques.

Tot i la importància dels sentits, els empiristes reconeixen la raó com una facultat important que, fins i tot, pot treballar sense ells. No obstant això, consideren que la raó es mou en un món abstracte, que, tot i ser lògic i segur, és irreal i desconnectat de la realitat. Per tant, la raó, per molt útil que sigui, no proporciona coneixement vàlid per si sola.

Els empiristes neguen l'existència dels coneixements a priori i, especialment, l'innatisme. Defensen que tot el coneixement és posterior i deriva de l'experiència (coneixement a posteriori). Consideren que, en néixer, la ment és com un full en blanc on les dades dels sentits s'han d'anar escrivint. La ment és un receptacle on van a parar les impressions dels sentits.

Empirisme Radical

L'empirisme radical defensa que tot el coneixement deriva de l'experiència dels sentits, fins i tot els coneixements abstractes. Redueix el coneixement a la sensació, considerant que tota idea ha de tenir una base empírica anterior.

Empirisme Moderat o Sensible

L'empirisme moderat, o sensible, sosté que tot el pensament s'origina en l'experiència, però ha de ser controlat per algun tipus d'esquema conceptual, organitzat pel nostre pensament. El coneixement es basa en percepcions, que són conjunts de sensacions estructurades per la nostra ment. Els empiristes moderats atorguen a la raó un paper auxiliar, ja que consideren que és qui forma els conceptes, però sempre a partir de sensacions prèvies.

Entradas relacionadas: