Racionalisme, Empirisme i Cultura: Origen del Coneixement

Com puc conèixer? Racionalisme i Empirisme

Racionalisme

1. Origen: El coneixement té el seu origen en la raó. La informació que ens proporcionen els sentits no és fiable perquè ens poden enganyar.
2. Pressupòsits gnoseològics: Es parteix de les idees innates, que són una sèrie de principis evidents que serveixen de fonament lògic.
3. Mètode: Mètode deductiu (la lògica). Mitjançant el raonament es dedueix el que es pot saber de la realitat.
4. Justificació de la seva postura: Les veritats basades en la raó són absolutament indubtables, ja que pensar el contrari és impossible. Veritats universals i necessàries.
5. Valor de veritat: Total.

Empirisme

1. Origen: En l'experiència sensible, i només és vàlid quan la informació prové dels sentits. Utilitzar la raó és important també, però sense abusar-ne ni especular.
2. Neguen qualsevol tipus de coneixement o principi innat. La nostra ment quan naixem és com una pàgina en blanc i es va omplint a poc a poc.
3. Mètode inductiu: Es parteix de l'observació de la repetició d'un fenomen de la natura i veiem que existeix una regularitat. Principi d'inducció: ens permet dir, després de veure repetir un fenomen moltes vegades, que aquest fenomen succeeix sempre igual.
4. 3 condicions: Nombre de casos gran, que les observacions s'hagin fet en diverses circumstàncies i que no hi hagi cap cas contrari.
5. Mai no és estrictament universal, és una creença.

La Realitat Biològica i Cultural

La capacitat per pensar, juntament amb el desenvolupament d'un llenguatge abstracte, ha provocat que els humans haguem adquirit una consciència del món i que hàgim creat una realitat més extensa que la viscuda immediatament: una realitat cultural. La creació de cultura constitueix una segona naturalesa que se superposa i interacciona amb la naturalesa biològica. L'ésser humà és una realitat biològica i cultural.

Els animals estan determinats biològicament, s'adapten a la natura amb l'únic objectiu de satisfer les seves necessitats immediates. L'ésser humà, en canvi, també està determinat culturalment. L'ésser humà adapta el medi a ell, al contrari que els animals, i la seva vida cobra sentit.

Què és cultura?

Tot allò que l'home és i fa, i que no procedeix únicament de la seva herència biològica, roman cobert pel camp de la cultura. Cultura és tot allò que va més enllà del que està genèticament programat en l'ésser humà.

• Primera naturalesa: Determinació biològica i genètica quan naixem.
• Segona naturalesa: Caràcter cultural, el que aprenem socialment.

El llenguatge abstracte és el suport fonamental de la cultura, ja que n'és el transport. La cultura s'organitza sota patrons de conducta i idees compartits per una col·lectivitat que els serveixen per organitzar i dirigir les vides. Cultura apresa socialment: creences, valors, normes, tradicions... La cultura és el conjunt de pràctiques que constitueixen la forma de vida d'una societat.