Racionalisme de Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
El Racionalisme: La Raó en Cerca de la Modernitat
Descartes és considerat racionalista perquè rebutja els arguments d’autoritat i afirma, en canvi, el poder de la raó per trobar la veritat i la realitat.
El Dubte Metòdic i el Cogito
El Dubte Metòdic
Consisteix a no acceptar cap coneixement que tingui la possibilitat de ser erroni. És el mètode que ens permet aconseguir veritats fermes i segures.
La primera veritat inqüestionable és: Penso, per tant, existeixo.
El Cogito
És la veritat que es capta per la intuïció. És una idea clara i distinta, cosa que la fa inconfusible respecte a altres idees. Per tant, una idea és veritat si es pot captar de manera clara i distinta per mitjà de la intuïció.
El Subjecte Pensant i els Tipus d'Idees
Descartes classifica les idees segons el seu origen:
- Idees Adventícies: Provenen de l’exterior i les rebem pels sentits.
- Idees Factícies: Són producte de la pròpia activitat mental (la imaginació).
- Idees Innates: Es troben a l’interior nostre des del naixement i poden ser captades de manera directa mitjançant la intuïció.
La Idea d’un Ésser Infinit (Déu)
L’existència de Déu, segons Descartes, està provada a partir de la idea innata que tots tenim d’un ésser infinit. Aquesta idea no puc haver-la creat jo, que soc un ésser finit i imperfecte, de manera que ha de provenir d’un ésser realment perfecte que existeix en la realitat.
El Mètode Cartesià
El mètode es basa en dues operacions fonamentals de la raó:
La Intuïció
Ens proporciona un coneixement immediat de les veritats infal·libles que es poden percebre amb tota evidència de manera clara i distinta.
La Deducció
Ens pot oferir veritats fermes i segures si hi dediquem l’atenció necessària per no cometre cap error en la cadena de raonament deductiu.
Les Quatre Etapes del Mètode
Els dos mètodes anteriors s’apliquen a les següents etapes:
- Evidència: Punt de partida ferm i segur (els nostres coneixements). Consisteix a no acceptar res que no sigui clar i distint.
- Anàlisi: Consisteix a dividir la qüestió concreta que vulguem estudiar en parts més simples.
- Síntesi: Recomposició del problema, anant de les parts més simples a les més complexes, per completar la qüestió global.
- Repàs (Enumeració): Repassar allò fet. Enumerar els passos i revisar les operacions per assegurar-se que no s’ha omès res.
La Substància en Descartes
La substància es defineix com allò que existeix per si mateix i que no necessita de res més per existir.
Les Tres Substàncies
- Substància Infinita (Déu): L’ésser infinit i l’únic ésser que existeix per ell mateix; tot depèn d’ell.
- Substància Pensant (Res Cogitans): Consisteix en l’activitat mental, és el pensament, i es manifesta en enteniment i voluntat.
- Substància Extensa (Res Extensa): S’identifica amb la matèria, es caracteritza per l’extensió de les coses.
El Dualisme Antropològic
L’ésser humà està format per la unió de dues realitats completament diferents:
- El Cos: Substància extensa, obeeix les lleis de la física i està subjecte al determinisme.
- L'Ànima: Immaterial, lliure i immortal, és l’activitat mental conscient.
Spinoza: Monisme i Determinisme
L’autèntica realitat, segons Spinoza, està formada per una substància única (Monisme). Per tant, Déu i l’univers són un conjunt (Deus sive Natura), que percebem separats per culpa del nostre enteniment limitat.
La llibertat humana no és més que una il·lusió provocada per la ignorància de les forces que ens mouen a actuar (Determinisme).