El Jo i el Racionalisme: Anàlisi del Pensament de Descartes

La certesa fonamental: El Jo

Després del dubte apareix l’evidència del JO: “cogito, ergo sum”. De la negació absoluta, de la radicalització del dubte, de l’escepticisme inicial, sorgeix la primera certesa: la primera idea clara i distinta; una primera proposició evident que s’ajusta al criteri de veritat. Aquesta primera afirmació és “ergo sum” (jo sóc). Què sóc? Sóc una res cogitans (substància pensant). Pot ser que tot el que crec i el que penso sigui fals, però hi ha una cosa de la qual podem estar segurs “jo sóc una cosa que pensa”. Una cosa que pensa és una cosa que dubta, que coneix, que afirma, que nega, que vol/estima, que refusa, que sent i imagina.

En el cogito hi trobem la transparència del JO davant de si mateix i, per tant, el pensament en acte. S’elimina qualsevol dubte i presenta la claredat i la distinció com a regla bàsica del coneixement. La Intuïció constitueix el seu acte fonamental: allò que és de tal forma que ens permet ser immediatament conscients d’allò que som.

Dualisme

Opinava que mentre que l’ànima es trobava en el cos, està relacionada amb aquest mitjançant un òrgan cerebral especial que ell anomenava “glàndula pineal”, en la que s’està realitzant una contínua alternança entre “esperit” i “matèria”. L’ànima es deixa confondre constantment pels sentiments i afectes relacionats amb les necessitats del cos. No obstant, l’ànima pot independitzar-se d’aquests impulsos baixos i actuar lliurement en relació amb el cos. La meta és que la raó tingui el control. És el punt més fluix de la seva filosofia.

Les realitats universals no varien a causa de les necessitats del cos. 2+2=4 encara que tingui gana, o un braç trencat.

La raó no es torna vella i pesada, sempre és perfecta. És el nostre cos qui envelleix. La pròpia raó és l’ànima; i afectes, sentiments com el desig o l’odi estan relacionats amb les funcions del cos, per tant a la realitat extensa.

Autòmat: que es mou per si mateix.

Característiques del racionalisme

• Confiança en la capacitat humana per conèixer la realitat.
• Pretén alliberar la raó dels dogmes de la fe
• Aparició de la consciència subjectiva que pensa la realitat.
• Afirma que hi ha idees innates
• Valoració de les matemàtiques com a model a seguir perquè representen la perfecció, claredat i precisió. En definitiva tracten amb evidències.
• Donen molta importància a la idea de substància

Regles del mètode

Descartes pensava que per resoldre qualsevol problema només ens cal un mètode:

• Evidència: cal evitar la precipitació i els prejudicis. Quan un fet es presenta de manera clara i distinta llavors hem d’acceptar que és una veritat. A la vida els problemes venen amb una problemàtica de la qual és necessari l’anàlisi.
• Anàlisi: Fem el problema en parts més petites que tinguin sentit.
• Síntesi: Un cop obtingudes per aquest procediment les evidències, caldrà ordenar adequadament les conseqüències
• Revisions: Revisar que no ens hàgim deixat res.

Tipus d’Idees

• Idees adventícies: aquelles que semblen provenir de l’experiència del món exterior.
• Idees fàctiques: aquelles que la ment construeix a partir de les idees adventícies
• Idees innates: Jo, Déu i Món (coneixement).