Quintet La Truita i Simfonia Inacabada de Schubert: Anàlisi

4t Moviment Andantino Quintet per a Piano i Corda "La Truita" de F. Schubert

I> Schubert va escriure aquest quintet el 1819 per ser interpretat en una de les vetllades musicals que tenien lloc a casa de Sylvester Paumgartner. Fou escrit directament sobre les partícules i va tocar la part de piano de memòria. Posteriorment, va confegir la partitura original. Al tema no hi intervé el piano. És una melodia inspirada en la cançó popular de la truita, on es va adonar de les imatges descriptives d'una truita nedant a l'aigua.

T> Obra instrumental per a corda fregada (violins, violes, violoncels i contrabaixos) i piano (instrument de corda percudida). Això ens dóna un quintet escrit per una combinació instrumental poc usual. Els 4 cordòfons no són habituals en un quartet de corda. El piano no se sent fins a la primera variació.

Rt> Binari, de 2/4. Tempo Andantino (tranquil). No hi ha indicació de canvi de tempo. Sempre apareix el motiu rítmic de en les semifrases, donant unitat i coherència al conjunt.

MFH> És un tema amb variacions. El tema el presenta el violí amb la resta d'instruments de corda fregada. Té dues parts, la primera es repetida. Queda una estructura: A8 (4a (2a, 2b), 4a' (2a, 2c)). La repetició d'A és quasi igual, sols varia en alguna nota d'acompanyament. A amb principi anacrúsic i final femení (frase quadrada). Àmbit d'A Sol#3-Fa4 (sèptima). Predominen graus conjunts i disjunts per igual. B es forma per 4b(2d, 2c), 4c(2f,2g), 4c'(2f,2g) amb formació ternària amb principi tètic i final masculí. Àmbit La3-Sol4 (sèptima). Predominen graus conjunts aquí.

H> En tonalitat principal de Re Major, modulant a La Major a final d'A amb cadència autèntica acabant. B en Re Major predominen acords de tònica i 7a de dominant fonamentals generalment. Apareix el subdominant (9,14,18) aportant contrast a la segona frase. Nota de pas al compàs 3 i 7. Nota d'ornament, trino (17) i mordent d'una nota al 20.

Tx> Melodia acompanyada.

D> Sols hi ha una indicació de dinàmica al principi de cada frase: PP a A i P a B.

10 Compassos de la Simfonia Núm. 8 Inacabada de F. Schubert

I> 1r moviment "Allegro moderato" de la simfonia inacabada de Schubert, compositor del primer romanticisme. És el segon tema d'aquest moviment.

T> Obra instrumental orquestral de certes dimensions formada per corda fregada (violins, violes, violoncels i contrabaixos), vent fusta: de bisell (flauta i oboès i fagots de llengüeta doble i clarinets de llengüeta simple). De vent metall (trompetes, trombons i trompes). Percussió (timbales). Al fragment només hi ha clarinets, violes, violoncels i contrabaixos.

R> Ternari en 3/4 amb tempo Allegro moderato (ràpid) sense indicació de canvi de tempo amb pulsació regular. A la melodia les semifrases mantenen el mateix ritme, la segona el final un poc diferent, és més llarga. Les violes marquen un ritme sincopat.

MFH> Apareix el tema després d'un breu toc d'atenció de les trompes. És una feliç melodia d'inspiració popular dels violoncels. 10 compassos amb estructuració asimètrica que podem dividir en una primera semifrase de 4 compassos seguit d'una altra de 6. 10A(4a(2a,2b(sorgeix del que té 2a que repeteix les 3 darreres notes canviant el ritme en sol fa sol la quedant ampliat com a resposta) i 6a' formada per 2a" 2b' i 2c) amb principi tètic i final masculí. Tonalitat principal Sol Major (1r moviment en Si menor). Modula a La Major a la segona semifrase (2c) i torna a Sol Major. Acords són de tònica i dominant fonamentals. Notes de pas a 44,45 i a les repeticions d'aquests.

T> Melodia acompanyada.

D> Hi ha PP (pianissim), reguladors de crescendo i decrescendo. Melodia molt expressiva amb punt de tensió final. Hi ha algunes característiques romàntiques com l'asimetria o els canvis dinàmics progressius.