Quim Monzó: L'univers literari postmodern

L'escriptor més traduït i reconegut de les nostres lletres

Quim Monzó és un dels escriptors actuals més traduïts i reconeguts de les nostres lletres. Ha guanyat nombrosos premis. Els gèneres que més ha conreat són el conte i l'article periodístic, però també la novel·la. La major part de la seua producció narrativa s'insereix en la literatura postmoderna.

Característiques de la literatura postmoderna

• Importància del jo i de la realització personal.
• Sense utopies, l'ètica s'ha diluït i el valor de la raó s'ha substituït pel valor del sentiment.
• L'individu renuncia a la veritat, a les ideologies i als conceptes absoluts: tot és possible i tot és qüestionable.
• Els grans valors són el consum i la tecnologia.

Les primeres obres i l'evolució de la seva tècnica

Les primeres obres, L'udol del griso al caire de les clavegueres i Self service, segueixen les pautes estètiques de la narrativa dels anys 70. El seu quefer com a contista s'inicia l'any 1978 amb Uf, va dir ell i des d'aleshores la seua tècnica ha evolucionat cap a un formalisme despullat d'elements superflus. Destaquen reculls com El perquè de tot plegat (1993), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985) i Guadalajara (1996). Destaca també la seua vessant com a articulista: és col·laborador habitual de La Vanguardia.

La societat postindustrial en els relats de Quim Monzó

Les situacions i els personatges que apareixen en els relats de Quim Monzó reflecteixen el que s'ha anomenat societat postindustrial. En les seues obres es veu una societat marcada per l'hedonisme, pel buit moral i per la falta de valors absoluts. També una societat influenciada per les falses realitats creades pels mitjans de comunicació de masses. Els seus personatges són profundament narcisistes i actuen moguts per la recerca de la satisfacció immediata.

La intertextualitat i la influència d'altres autors

Una altra característica fonamental dels relats de Quim Monzó és el seu caràcter metatextual, és a dir, que fa referència a altres textos literaris. El recurs a la intertextualitat està present en molts dels seus relats. Monzó reconeix la influència d'escriptors com Pere Calders, Julio Cortázar o Guillermo Cabrera Infante i la d'altres discursos no literaris com el còmic i els videojocs.

Les relacions humanes i la paròdia

Moltes de les seues obres com els reculls de contes L'illa de Maians o El perquè de tot plegat giren al voltant de les relacions humanes i especialment de les relacions de parella. Mitjançant la paròdia estableix un diàleg intertextual, on la ironia soscava els pilars morals de la literatura canònica. Els protagonistes són antiherois que es mouen per desitjos efímers i impulsos lúdics. No tenen nom ni identitat.

Conclusió: Un reflex de la societat actual

Com hem pogut constatar al llarg d'aquest escrit, Quim Monzó, un dels valors més universals de la nostra narrativa actual, reflecteix en la seua producció narrativa el batec de la societat actual. Els seus personatges responen a un model d'individu egocèntric i profundament narcissista i els seus textos qüestionen els valors morals del món actual. Aquests aspectes, juntament amb la intertextualitat i el qüestionament del cànon estètic occidental, apropen l'obra de Monzó als plantejaments literaris del Postmodernisme.