Quim Monzó: trajectòria i trets de la seva narrativa curta

Quim Monzó: trajectòria i trets de la seva narrativa

Quim Monzó (Barcelona, 1952) ha treballat com a dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, columnista de periòdic, autor de lletres de cançons, guionista de programes de ràdio i televisió i traductor, a més de ser un gran escriptor.

En el camp de la narrativa, destaca com a autor d'algunes novel·les llargues, com L'udol del grisó al caire de les clavegueres (1976), la seva primera novel·la; Self-Service (1977), escrita en col·laboració amb Biel Mesquida; o La magnitud de la tragèdia. Tot i això, on la seva escriptura es fa memorable és en el terreny de la narrativa curta, amb diversos reculls de contes subversius i sarcàstics, d'ambientació urbana, com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri (1980), L'illa dels Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993), Vuitanta-sis contes (1999) o la més recent, Mil Cretins (2007), portada al cinema amb el mateix títol pel director català Ventura Pons el 2010.

És clar que la seva narrativa curta reflecteix la societat per diverses raons (la temàtica que tracta, la idiosincràsia dels personatges, el llenguatge que utilitza i els recursos amb què l'orna), com intentarem desgranar a continuació, remarcant precisament allò que són els trets més definidors de la seva manera de contar històries. Vegem-ne alguns:

Estructura

Característiques estructurals

• La majoria dels contes no presenten la tradicional divisió en plantejament, nus i desenllaç; després d'una successió de fets, de vegades encreuats o contraposats, s'arriba a un final sorprenent, humorístic i, fins i tot, absurd.
• És una estructura breu, esquemàtica, on gran part dels fets s'han d'imaginar o pressuposar el lector.

Temàtica

Assumptes i atmosferes

• Els seus contes sorprenen i pertorben; són actuals, originals, sarcàstics i fins i tot impertinents.
• Narren històries que transcorren en el món urbà, on els personatges són anònims, estandarditzats i despersonalitzats, i arrosseguen un seguit de problemes emocionals (insatisfacció sexual, inconformisme, frustracions…).
• Amb la seva magnífica capacitat d'observació, Monzó aireja les manies, les obsessions i els dubtes d'aquests personatges, amb un humor que oscil·la, de vegades, entre el sarcasme més corroent i la tendresa més dolça.
• Els seus contes retraten la vida a una gran ciutat i una societat contemporània marcada pel gregarisme, l'exclusivisme d'alguns, l'anonimat de la majoria, les mentides, la hipocresia, l'estrès, el consumisme, els mites passatgers, la incomunicació social, la soledat i la insatisfacció o despersonalització en les relacions humanes.

Personatges

Tipologia i construcció

• Són molt esquemàtics (la dona fatal, l'home irresistible, la professora universitària...).
• Amb un adjectiu, unes lletres seguides (Bplzznt) o un estereotip s'articula un personatge, sovint marcat per una obsessió i tan absurd, de vegades, com la mateixa narració.

Llengua i estil

La llengua: fuig de l'encarcarament i utilitza una llengua viva, actual i moderna, que presenta una gran puresa i rigor: cada paraula que escriu és insubstituïble i fascinadora. El seu estil manifesta una gran uniformitat: constantment juga, explora i crea amb les paraules.

Combina registres més informals i lúdics amb d'altres més elaborats. Barreja elements fantàstics o grotescos amb d'altres, reals o més lírics.