Quim Monzó: Reflexió de la Societat Contemporània en la Narrativa Curta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,75 KB
La narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània a través de diversos recursos literaris, analitzant-ne els estils de vida, els estereotips i els grans enigmes vitals.
Biografia i trajectòria de Quim Monzó
Quim Monzó (Barcelona, 1952) ha treballat en els oficis més diversos:
- Dissenyador gràfic
- Dibuixant de còmics
- Corresponsal de guerra
- Autor de lletres de cançons
- Guionista de ràdio i televisió
- Traductor
- Escriptor de contes, novel·les i articles periodístics
Recull d'obres narratives de Monzó
La trajectòria literària de Quim Monzó inclou diverses obres que han marcat la literatura catalana contemporània:
Uf, va dir ell (1978)
El 1978 va publicar el recull de contes Uf, va dir ell.
Benzina (1983)
Després d'una llarga estada a Nova York, publicà Benzina (1983), una novel·la sobre la buidor de l'art postmodern, un art fet de pensaments brillants basats en mentides que un mateix acaba creient i que no serveixen per a res.
La magnitud de la tragèdia (1989)
La magnitud de la tragèdia (1989) utilitza el tòpic del personatge amb els dies comptats per a fer una reflexió sobre les obsessions, els somnis irrealitzables i el preu del plaer.
El perquè del tot plegat (1993)
El perquè del tot plegat (1993) tracta de manera gairebé monogràfica totes les possibilitats combinatòries del desig i de les relacions home-dona. El recull destaca per la radicalitat dels plantejaments i per la duresa del to, marcat per un humor pessimista.
Guadalajara (1996)
Després publica Guadalajara (1996), un recull de contes escrit amb un ritme molt ràpid, construït a partir de la superposició de frases curtes.
Mil cretins (2007)
El darrer recull de relats publicats és Mil cretins (2007).
Trets distintius de la narrativa de Monzó
La vida quotidiana i la societat occidental
La matèria temàtica de les narracions de Quim Monzó és la vida quotidiana del món occidental, el relat de la societat hedonista, consumista i desideologitzada dels nostres dies. És un analista dels estils de vida actuals i dels estereotips del pensament dominant.
Evolució estilística i elisió d'elements
Des del seu primer llibre de contes del 1978 fins a l’últim Mil cretins, es fa perceptible una evolució cap a la màxima elisió d'elements superflus, tant pel que respecta a la ficció com pel que respecta a la dicció i al model de llengua literària.
El conte com a generador d'interès i lucidesa
Els contes de Monzó són màquines de segregar interès i lucidesa, alimentades per un vitalisme inicial que es converteix molt aviat en angoixa i incertesa. Ens permeten d'assistir al combat singular entre una imaginació desbordant i la concentració de tots els esforços en una única direcció que condueix al punt final: quan el conte encerta el punt central de la diana i es transforma en sensació indefinible i en persistència a la memòria de formes simètriques i reveladores.
La interpel·lació dels enigmes vitals
L'evolució durant aquests trenta anys es manifesta en la capacitat de donar progressivament el regust indefinible que queda després de llegir el conte, el sentit i la força d’interpel·lació dels grans enigmes i abismes vitals pels quals tots ens estem precipitant un dia sí i un altre també.
Posicions morals i la crueltat humana
D'altra banda, hi ha els contes que fixen posicions morals, amb clares mostres sobre la crueltat adulta i infantil, sobre la brutalitat i la inconseqüència.
Estil directe, metonímia i absurditat
La narrativa de Monzó, com la de Kafka, pot arribar a ser ofensiva de tan evident. No intenta construir artefactes subtils o sofisticadíssims. Funciona més a través de la metonímia que de la metàfora: un fragment ho diu tot, l'aplicació literal i fins al final d'una lògica revela el caràcter absurd de la mateixa.
L'experiència immersiva del lector
L'autor ens convida a entrar i quedar-nos per sempre atrapats en les petites màquines de generar angoixa i estupefacció que són els seus contes, no amb la sàdica intenció de fer-nos patir, sinó tot al contrari, per permetre'ns experimentar des de la distància justa de qui llegeix i alhora escolta. Després de cada conte, ens trobem a la sortida d'un laberint semblant als que viu contínuament l'home contemporani.
Temes recents: literatura geriàtrica
Cal destacar en els seus últims llibres l'aportació a la literatura geriàtrica: podem llegir els seus relats com a reflexions sobre l'Alzheimer o sobre l'eutanàsia.