Quim Monzó i la Poesia Catalana: Reflex de la Societat i Tendències Literàries

La narrativa curta de Quim Monzó: reflex de la societat contemporània

Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. És l'autor d'uns quants llibres de contes que sorprenen i pertorben (com Uf, va dir ell), i són un reflex de la societat contemporània perquè converteix en metàfora la despersonalització de les relacions humanes, la insatisfacció vital de l'home actual, l'obsessió per la feina i el consumisme. Tot això és una al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de sentit i coherència.

Recursos literaris en l'obra de Monzó

Aquests contes es caracteritzen pels recursos literaris que utilitza:

• Ambientació urbana: A partir del retrat de la qual emergeixen trets que caracteritzen el pensament contemporani.
• Personatges esquemàtics i anònims: Caracteritzats per una obsessió que els impossibilita fer una vida normal.
• Humor i ironia: Per a deixar al descobert l'absurditat de costums i conductes.
• Elements absurds i fantàstics: Per a veure la realitat amb nous ulls.

A més, la majoria dels contes no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç, sinó que la narració es construeix sobre una idea bàsica que s'amplia de forma circular o s'exagera, fins a arribar a un final sorprenent, humorístic i absurd.

Tendències de la poesia catalana: postguerra fins als anys 70

Les tendències més rellevants de la poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70 són:

• Poesia postsimbolista

  Es caracteritza per la perfecció formal, l'allunyament de la realitat, la humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Els temes recurrents són la mort, el destí, l'exili o l'enyorança de la pàtria. Exemple: Carles Riba.

• Poesia d'avantguarda i experimental

  Es centra en l'experimentació formal, amb influència de les tècniques d'expressió de les avantguardes de preguerra, i combina el llenguatge amb les imatges. Exemple: J. V. Foix i Joan Brossa.

• Poesia realista (finals dels anys 50)

  En què apareix la presència de la realitat històrica en què viu el poeta, l'expressió de sentiments i ideals col·lectius, la denúncia de les injustícies socials, la falta de llibertat durant la dictadura i l'ús d'un llenguatge senzill. Exemple: Pere Quart.

  Orientació intimista dins del realisme

  Dins d'aquest corrent hi ha una orientació més intimista representada per Gabriel Ferrater, en què destaca l'expressió de l'experiència moral de la realitat.

• La singularitat de Salvador Espriu

  La poesia de Salvador Espriu és original i única. Destaca per la profunditat temàtica, per la síntesi de tradicions literàries que conté i pel compromís cívic amb el país i la llengua.