Quim Monzó i Poesia Catalana Postguerra-70s

Quim Monzó

Autor polifacètic, ha treballat com a:

• Dissenyador gràfic
• Autor de còmics
• Corresponsal
• Lletrista de cançons
• Guionista
• Traductor
• Novel·lista

Juga molt en la frontera entre la realitat i la fantasia, el real i l'imaginable. També va escriure assajos i lluità moltíssim contra el tòpic, la idea comuna, la premissa preestablerta i la banalitat.

La matèria temàtica és la vida quotidiana occidental, el retrat d'una societat hedonista, consumista i desideologitzada. Les seves obres es converteixen en retrats realistes que fins i tot semblen negatius. Això els dona un caràcter autobiogràfic, ja que parteix de la seva experiència personal i és molt observador.

Aborda una mirada crítica i mordaç de la societat contemporània, que es converteix en una sàtira corrosiva i brutal.

Estil narratiu

Aborda la narrativa amb claredat en l'exposició, estil directe i formes informals, però molt estudiades, encara que semblin improvisades. Empra una càrrega d'ironia amb simbolisme i dona importància al context.

Trets generals

• Ambientació urbana contemporània.
• Personatges esquemàtics i anònims, obsessionats per la incapacitat de portar una existència normal, sense profunditat psicològica.
• L'humor i la ironia que porten a l'ús d'elements absurds i fantàstics que deformen la realitat i mostren les mentides.

Obres destacades

• La magnitud de la tragèdia: una reflexió sobre les obsessions, els somnis i el preu del plaer.
• El perquè de tot plegat: mostra el desig i les relacions home-dona amb radicalitat, duresa en el to i un humor pessimista.

Poesia Catalana: Postguerra als Anys 70

Context inicial de postguerra

Després dels primers anys de postguerra, succeí un període en què fou possible construir una infraestructura cultural elemental. Aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistes literàries (inicialment, valencianes) que, en una època tosca i tancada, eren un intent de tornar a connectar amb els corrents europeus avançats. Per exemple: Poesia i Ariel.

Anys 40: Retorn de l'exili i influències

A partir dels anys 40, tornaren autors de l'exili com Carles Riba, que fou un suport moral per a les generacions joves i un mestre per excel·lència.

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, arrelà l'existencialisme parisenc (moviment inconformista, filosòfic i literari que reflectia l'angoixa de viure en un món absurd). Alguns poetes mostraven un simbolisme intimista, com Xavier Casp, o existencialisme, com Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

Anys 50: Simbolisme i Existencialisme

El poeta simbolista i existencialista dels anys 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, distanciat de la realitat immediata. Predominava la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal.

Anys 60: Poesia Realista (Realisme Històric)

La poesia realista dels anys 60 està relacionada amb el realisme històric. El poeta deixa de sentir-se una espècie d'elegit o solitari per identificar-se amb l'entorn. El llenguatge adquirí un to directe i col·loquial. El protagonista és una persona corrent en l'anonimat i la poesia adquirí una funció social: el destinatari deixà de ser només la gent culta per ser qualsevol persona.

La Nova Cançó

La Nova Cançó fou un fenomen de masses amb l'objectiu de recuperar l'ús públic de l'idioma amb música popular. Va divulgar, burlant la censura, missatges antifranquistes. Entre els seus exponents destacà Raimon.

Resum de Tendències Poètiques

• Simbolista: Poesia hermètica que explora els límits del llenguatge i de la paraula (Ex: Carles Riba, Xavier Casp).
• Realisme Històric: Poesia compromesa amb la realitat social (Ex: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol).