Quim Monzó: Mestre del Conte Modern i la Narrativa Urbana

Quim Monzó: Mestre de la Narrativa Breu Catalana

Trajectòria i Obra de Quim Monzó

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu de la nostra literatura, amb obres destacades com Uf, va dir ell (1978), El perquè de tot plegat (1993) i Mil cretins (2007).

També conrea el periodisme literari i d'opinió amb articles que, de tant en tant, recull en llibres. D'altra banda, és un enginyós col·laborador habitual de programes radiofònics a Catalunya Ràdio i, més esporàdicament, a TV3.

El Conte Literari Modern Segons Monzó

Monzó és un mestre del conte literari modern que es caracteritza perquè els referents urbans esdevenen metàfores dels valors que conformen la societat actual: el consumisme, la despersonalització de les relacions humanes, la insatisfacció, la soledat... Així, els seus relats participen de tot això: l'ambientació urbana, l'ús de personatges esquemàtics i anònims, l'aparició d'elements absurds i fantàstics. Els seus textos, a més, reben un acurat tractament humorístic i irònic.

El Gènere del Conte: Característiques Essencials

Abans d'estudiar la trajectòria del conte en la nostra literatura actual, caldria recordar les característiques d'aquest gènere: narració breu d'esdeveniments ficticis que té la intenció de moralitzar o d'entretenir.

La Narrativa Breu Actual: Ambientació Urbana

Actualment, un grup d'escriptors ha fet del conte o la narració breu l'objecte principal de la seva activitat literària. De la mà d'aquests autors es fa actualment la narrativa més moderna i original. Es tracta d'una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid, però alhora desencisat, de la societat actual.

La Temàtica Urbana en el Conte: Dues Tendències

Tal com ja s'ha indicat, la ciutat és el centre temàtic a l'entorn del qual gira el conte més innovador dels últims anys. Dins d'aquesta innovació, trobem dues tendències principals que es diferencien en el seu enfocament:

• Tendència Descriptiva

  Fa un retrat humorístic de la societat actual, amb la intenció de descriure les seves conductes. Es troba pròxima al realisme costumista.

• Tendència Al·legòrica

  Converteix els referents urbans en una metàfora dels valors que caracteritzen la nostra època. És una al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de tot sentit i coherència.

Quim Monzó i la Tendència Al·legòrica

És dins de la segona tendència (l'al·legòrica) que trobem l'autor més important: Quim Monzó (Barcelona, 1952), que es va donar a conèixer en els anys setanta.

Recursos Narratius Clau de Monzó

Quim Monzó va utilitzar recursos distintius per construir la seva narrativa:

• L'Ambientació Urbana

  No és una ciutat concreta, sinó la ciutat en abstracte, com a escenari de la modernitat i la deshumanització.

• Personatges Esquèmàtics i Anònims

  Estan caracteritzats per una dèria o obsessió que els inhabilita per a dur una existència normal i per a comunicar-se amb els altres (incomunicació). No tenen profunditat psicològica i representen una idea o una actitud.

• Humor i Ironia

  Recurs per a deixar al descobert l'absurditat de costums i conductes o els falsos mites i clixés socials.

• Elements Absurds i Fantàstics

  Recursos (sobretot presents en els primers llibres) per a deformar i desmitificar la realitat.

Estructura i Final dels Contes de Monzó

La majoria dels contes de Monzó no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç tradicionals. La narració es construeix sobre una idea bàsica fins a arribar a un final sorprenent, humorístic i absurd.