Qüestions essencials sobre l’ordenament jurídic i la seva aplicació

1. Conseqüències d'una norma considerada injusta

Pregunta: Des del punt de vista del dret, quines conseqüències tindria una norma que fos considerada injusta pels ciutadans?

Resposta: Des del punt de vista jurídic, seria una norma imposada per l’autoritat i el seu compliment es podria exigir de forma coactiva.

2. Prova del costum

Pregunta: Quina és la raó per la qual el costum ha de ser provat per la part que l’al·legui?

Resposta: El costum es pot utilitzar si no existeix una llei aplicable, sempre que no sigui contrari a la moral o a l’ordre públic i que resulti provat.

3. Definició de jurisprudència

Pregunta: Què és la jurisprudència?

Resposta: La jurisprudència és el criteri reiterat pel Tribunal Suprem a l’hora d’interpretar i aplicar les normes per resoldre conflictes.

4. Utilitat de la jerarquia normativa

Pregunta: Quina és la utilitat pràctica del principi de jerarquia normativa?

Resposta: La jerarquia normativa determina que cada norma té un rang o nivell determinat i implica que les normes de rang superior prevalen sobre les de rang inferior.

5. Tractats internacionals i la Constitució

Pregunta: Per què no és possible que un tractat internacional contingui disposicions contràries a la Constitució? Què és imprescindible perquè els tractats internacionals siguin aplicables a l’Estat espanyol?

Resposta: Perquè la Constitució és la norma suprema; les normes que la contradiguin poden ser declarades inconstitucionals i anul·lades. Perquè un tractat internacional sigui aplicable a l’Estat espanyol, és imprescindible que no contravingui la Constitució; si un tractat tingués disposicions contràries, caldria reformar la Constitució abans d’aplicar-les.

6. Supremacia constitucional i concepte de "llei marc"

Pregunta: Per què la Constitució es considera la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol? Busca què significa "llei marc".

Resposta: La Constitució es considera norma suprema perquè tota la resta de normes estan subordinades a ella i qualsevol norma que la contradigui pot ser anul·lada per inconstitucionalitat. Pel que fa a la «llei marc», és una norma de caràcter marc o marc legal que estableix pautes generals i deixa determinats aspectes per desenvolupar posteriorment; sovint són lleis estatals que determinen un marc dins del qual es pot regular amb més detall, i poden estar relacionades amb l’article 149 de la Constitució quan s’estableixen competències compartides.

7. Lleis de les Comunitats Autònomes

Pregunta: Com es diuen i quines característiques tenen les lleis aprovades per les Comunitats Autònomes?

Resposta: Les Comunitats Autònomes aproven lleis autonòmiques, que s’apliquen únicament dins del seu territori i regulen les matèries de les seves competències.

8. Estructura de la denominació d'una norma

Pregunta: Identifica els elements que formen l’estructura de la denominació de la següent norma jurídica: Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal.

Resposta:

• Rang: Llei
• Número de l’ordre de l’any: 22/2003
• Data d’emissió: 9 de juliol de 2003
• Nom de la disposició jurídica: Concursal

9. Diferència entre normativa civil i mercantil

Pregunta: Per què creus que en una empresa és important diferenciar si se li aplica la normativa civil o la mercantil?

Resposta: És important diferenciar el dret civil, que regula relacions patrimonials i personals entre persones físiques i jurídiques, del dret mercantil, que regula les normes aplicables als comerciants i als actes de comerç en el desenvolupament de la seva activitat.

10. Objectiu de la divisió de poders

Pregunta: Quin és l’objectiu de la divisió de poders?

Resposta: L’objectiu de la divisió de poders és garantir la independència i el control mutu entre els tres poders (legislatiu, executiu i judicial).

11. Paper del poder judicial

Pregunta: Quin paper té el poder judicial respecte de les normes jurídiques?

Resposta: En cas d’incompliment de les normes jurídiques, intervé el poder judicial, representat per jutges i magistrats: jutgen els conflictes i fan complir les sentències.

Consolidació (25%)

13. Requisits perquè les normes siguin respectades

Pregunta: Quins dos requisits essencials han de complir les normes perquè siguin respectades pels ciutadans?

Resposta: Han de ser justes i d’obligatori compliment.

14. Dret administratiu i Dret públic

Pregunta: Per què el Dret administratiu pertany al Dret públic?

Resposta: Perquè forma part de l’ordenament jurídic que regula l’Administració pública, la seva organització, els serveis i les relacions amb els ciutadans, així com les normes que regulen les relacions entre l’Administració i els funcionaris públics.

15. Fonts del Dret: directes i indirectes

Pregunta: A què ens referim en parlar de "fonts del Dret" directes i indirectes?

Resposta:

• Fonts directes: són les que contenen la norma jurídica i són directament aplicables (llei, reglament, costum, etc.).
• Fonts indirectes: no contenen la norma en si, però ajuden a interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dret o la jurisprudència).

16. Per què el costum és una font del Dret?

Pregunta: Per què el costum es considera com una font del Dret?

Resposta: Perquè és una manera d’actuar repetida en el temps per una comunitat amb la consciència que és obligatòria. Només s’aplica si no hi ha una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i que resulti provada.

17. Lleis orgàniques i ordinàries

Pregunta: En què es diferencien les lleis orgàniques de les ordinàries?

• Lleis orgàniques: tracten matèries d’especial importància, com els drets fonamentals i les llibertats públiques.
• Lleis ordinàries: regulen qualsevol altra matèria que no estigui reservada a la llei orgànica.

18. Entrada en vigor de les lleis

Pregunta: Quins requisits formals han de complir les lleis per a la seva entrada en vigor?

Resposta: Les lleis entren en vigor als 20 dies de la seva completa publicació, tret que la pròpia llei disposi una altra cosa.

19. Relacions jurídiques de l'Administració

Pregunta: Qualsevol relació jurídica que estableix una Administració pública es regeix per normes de Dret públic? Per què?

Resposta: No; en algunes ocasions l’Administració actua com un particular i, en aquests casos, es regirà per normes de dret privat.

20. Diferència entre lleis i reials decrets

Pregunta: On rau la principal diferència entre les lleis i els reials decrets?

Resposta: Les lleis s’aproven mitjançant un procés legislatiu deliberat i formal; els reials decrets (i, en especial, els decret‑llei) s’utilitzen per a casos d’extraordinària i urgent necessitat per atendre circumstàncies excepcionals.

Casos pràctics (40%)

21. Exemples d'actuació administrativa per dret privat

Pregunta: Busca dos exemples en què l’actuació de l’Administració es reguli per normes de Dret privat.

Resposta (exemples):

• Qüestions relatives al compliment dels contractes en què l’Administració actua com a contractant.
• Normes que regeixen relacions professionals quan l’Administració participa com a agent en relacions laborals o professionals.
• El matrimoni: es tracta d’una qüestió regulada pel dret civil; per tant, el seu comentari original s’ha mantingut com a observació (el matrimoni no és habitualment un exemple d’actuació administrativa, però sí d’aplicació del dret civil).

22. Resolució de conflictes sense llei ni costum

Pregunta: Com resoldrien els Tribunals un conflicte si no existissin llei ni costum aplicables?

Resposta: S’aplicarien els principis generals del Dret.

23. Característiques que fan la Constitució la norma suprema

Pregunta: Enumera les característiques que fan de la Constitució la norma més important de l’ordenament jurídic.

• Totes les altres normes estan subordinades a ella; les que la contradiguin poden ser declarades inconstitucionals i anul·lades.
• Té un nombre d’articles estructurat (per exemple, articles, títols); en el cas espanyol, està dividida en títol preliminar i títols numerats.
• És difícil modificar el seu contingut respecte a la normativa ordinària.
• La comprovació de l’adequació a la Constitució de la resta de normativa correspon a òrgans i procediments especials (control constitucional).

24. Tipus de norma per dret a l'educació i Estatut d'Autonomia

Pregunta: Una norma que regulés el dret a l’educació, de quin tipus seria? I la norma que serveix per aprovar un Estatut d’Autonomia?

Resposta: Ambdós serien lleis orgàniques, ja que tracten matèries rellevants pels drets fonamentals i l’organització institucional.

25. Norma en cas d’emergència i participació del Parlament

Pregunta: Si es produeix una situació d’emergència i el govern l’ha de resoldre de forma urgent, quin tipus de norma haurà de dictar? Com participa el Parlament en aquesta aprovació?

Resposta: S’utilitza un reial decret‑llei per a atendre situacions d’urgent necessitat; un cop dictat, ha de ser sotmès a debat i ratificació pel Congrés dels Diputats.

26. Ordenació jeràrquica de normes

Pregunta: Ordena les següents normes segons la seva jerarquia: decret‑llei; llei orgànica; Constitució; reglament; directiva de la Unió Europea; llei ordinària.

Resposta (ordre): Constitució; directiva de la Unió Europea; llei orgànica; llei ordinària; decret‑llei; reglament.