Qüestionari de Filosofia: Racionalisme, Empirisme i Descartes
Enviado por askajshfhj y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,17 KB
30 Preguntes Clau sobre Gnoseologia i Metafísica Cartesiana
Racionalisme i empirisme coincideixen en la centralitat filosòfica de:
- a) El problema de la realitat.
- b) El problema del coneixement.
- c) Cap dels dos.
Racionalisme i empirisme coincideixen en el fet que, en matèria gnoseològica:
- a) Tots dos són idealistes.
- b) Cap dels dos no són idealistes.
- c) Tots dos són realistes.
Segons el racionalisme, les idees:
- a) Es construeixen a la ment.
- b) Tenen llur origen en les coses mateixes.
- c) No existeixen.
Segons l'empirisme, allò empíric és:
- a) La font del coneixement.
- b) El contingut del coneixement.
- c) Totes dues.
El model de saber per als racionalistes és:
- a) Les ciències pràctiques.
- b) Les ciències matemàtiques.
- c) Cap de les dues.
Segons el racionalisme, les idees que produeixen coneixement objectiu són:
- a) Innates.
- b) Adquirides.
- c) Una barreja de les dues.
La regla del mètode cartesià que exigeix començar pels elements més simples per anar pujant fins al coneixement dels més complexos és la de:
- a) Evidència.
- b) Anàlisi.
- c) Síntesi.
El dubte cartesià és:
- a) Escèptic o existencial.
- b) Metòdic.
- c) Merament ocasional (vàlid per a unes coses i en determinats moments tan sols).
La primera veritat cartesiana, "cogito, ergo sum", és:
- a) Evident.
- b) Prototip de tota veritat.
- c) Totes dues.
Per a Descartes, "una cosa que existeix de tal manera que no requereix de res més que de si mateixa per existir" és:
- a) Mode.
- b) Atribut.
- c) Substància.
L'atribut principal, essència o naturalesa de la substància material és:
- a) El pensament.
- b) L'extensió.
- c) La perfecció.
En el plànol metòdic:
- a) Primer copsem la nostra existència i després la de Déu.
- b) Primer copsem l'existència de Déu i després la de la substància material.
- c) Totes dues.
En Descartes, les idees que provenen de la nostra imaginació i voluntat reben el nom de:
- a) Innates.
- b) Factícies.
- c) Adventícies.
En Descartes, les idees que l'enteniment posseeix per naturalesa reben el nom de:
- a) Innates.
- b) Factícies.
- c) Adventícies.
L'argument ontològic que fa servir Descartes per demostrar l'existència de Déu parteix de:
- a) La idea innata de Déu.
- b) La idea innata del jo com a substància material.
- c) Cap de les dues.
Segons Descartes, a la idea de Déu:
- a) No li pot faltar una perfecció, com és la d'existir.
- b) Li falta la perfecció d'existir i s'ha de deduir.
- c) Té totes les perfeccions, llevat la de l'existència i l'omnipotència.
Segons Descartes, Déu:
- a) No pot fer que m'equivoqui sempre.
- b) Com que és omnipotent, pot fer que m'equivoqui sempre.
- c) És el responsable que m'equivoqui i que no m'equivoqui.
La física cartesiana només requereix:
- a) La matèria.
- b) El moviment.
- c) Totes dues.
La matèria o substància dels cossos, segons Descartes, es defineix per:
- a) Les seves qualitats.
- b) L'extensió.
- c) La longitud i l'amplària, però no pas la profunditat.
Segons el racionalisme, la raó és:
- a) Heterònoma.
- b) Autònoma.
- c) Totes dues.
Segons Descartes, la causa primera del moviment dels cossos és:
- a) Déu.
- b) Una força inscrita en ells al marge de Déu.
- c) Cap de les dues.
Descartes entén el món com:
- a) Un organisme.
- b) Un mecanisme.
- c) Energia pura.
Cos i ànima per a Descartes són:
- a) Una sola substància.
- b) Dos modes de la mateixa substància.
- c) Dues substàncies independents.
En la seva moral provisional, Descartes destaca la necessitat de:
- a) Obeir les lleis i costums del país on hom viu.
- b) Desobeir les lleis quan semblin clarament injustes.
- c) Adaptar l'ordre del món als nostres desitjos.
Segons Descartes, podem dubtar dels sentits perquè:
- a) Alguna vegada ens han enganyat.
- b) Sempre ens enganyen.
- c) Ens fan veure el que Déu no ha creat.
Parlem de dubte hiperbòlic en referir-nos a Descartes quan aquest formula la hipòtesi de:
- a) El dubte sobre la informació que ens proporcionen els sentits.
- b) El "geni maligne".
- c) Totes dues.
Segons Descartes, el "jo" és:
- a) Una impressió sensible.
- b) Una cosa corporal.
- c) Una cosa que pensa.
Segons Descartes, cal separar en els cossos:
- a) La part material de la part espiritual.
- b) Les qualitats primàries de les secundàries.
- c) Totes dues.
Segons Descartes:
- a) És més fàcil de conèixer el propi esperit que el propi cos.
- b) És més fàcil de conèixer el propi cos que el propi esperit.
- c) És igual de fàcil conèixer-los tots dos.