El Quattrocento: Pintura i Arquitectura del Renaixement

El Quattrocento: Pintura

Desapareix el retaule. Les tècniques principals són el tremp, l'oli i el fresc. Els temes religiosos sovint són tractats com a temes profans.

Característiques principals:

• Paisatge
• Bellesa idealitzada del nu
• Volum de les formes
• Sentit espacial amb composicions harmòniques, sovint triangulars
• Importància del dibuix. Representa el caràcter del pintor. Els contorns són nítids ja que impera la línia.
• Aparença plana de les formes. La llum s'utilitza per ressaltar els plans.
• Importància del paisatge sense el detallisme dels primitius flamencs.
• Cerca de copsar la profunditat mitjançant la perspectiva.
• Perspectiva lineal: les figures més llunyanes són més petites, el quadre s'estructura com si el miréssim des de la base d'una piràmide cap al vèrtex.
• Composició complicada. Diverses escenes en un mateix quadre. Diverses figures principals.

Fra Angelico

Sentit curvilini i els daurats recorden l'escola de Siena. L'Anunciació. Dibuix i colors molt suaus constitueixen el mitjà expressiu de la devoció de l'àngel i l'unció. Paisatges, línies i colors mostren l'equilibri del seu temperament. Decoració amb frescos de les cel·les del convent de San Marco.

Masaccio

Preocupació pel volum. Corporeïtat de les figures. Semblen que tenen un pes real. El volum és més important que la perspectiva. El tribut de la moneda. Pintura al fresc a l'església Carmine de Florència.

Piero della Francesca

Treball de la llum. Il·luminació per la part posterior de les figures. Gran nombre de matisos. Frescos de la Llegenda de la Santa Creu d'Arezzo.

Botticelli

Moviment. Idealització de la bellesa del cos. Intensitat dels sentiments. Alegria dels paisatges. La primavera. Mite de Venus segons la filosofia neoplatònica que relaciona Venus amb la unitat i l'harmonia entre la natura i la civilització. Rostres nostàlgics. Figures lànguides. El lliurament de les claus a Sant Pere (Capella Sixtina). La concepció espacial anticipa les composicions de Rafael.

Mantegna

Formes pètries. Teles dures, figures pètries. Escorços. Profunditat de les seves composicions. Mort de la Mare de Déu. Profunditat per mitjà de línies convergents. Jocs de llum a terra.

El Quattrocento: Arquitectura

Importància de Florència. Utilització dels ordres clàssics grecs i romans. Arc de mig punt, volta de canó, cúpula de mitja taronja.

Brunelleschi

Cúpula de Santa Maria la Fiore: cúpula de 42 m de diàmetre coronada per una llanterna octogonal. La cúpula no està enqueixonada com les romanes. Esglésies de San Lorenzo i del Santo Spirito. Adopta els elements clàssics de les basíliques romanes. Capella dels Pazzi. Planta quadrada. Cúpula sobre petxines. Pòrtic amb un arc central per dividir la llinda. El Palazzo Pitti es va convertir en el model de palau. Manca de torre defensiva. Tractament del parament amb carreus bisellats. Aspecte de solidesa inconfusible. Predomini de la línia horitzontal.

Alberti

De re Aedificatoria. És un estudiós. La transposició dels elements renaixentistes es dóna al Templo Malatestiano de Rimini. Sant'Andrea de Mantua. La façana és un gran arc de triomf. Palazzo Rucellai. Segueix l'esquema de Brunelleschi. Trenca la monotonia del parament amb pilastres adossades.